«El CBT és un referent i crec que hauria d'estar més amunt»

—Quants anys porta com a conserge del Pavelló del Serrallo?

—Hi estic des del 1995. Des de fa uns anys, ho compagino també amb les tasques de conserge de la Piscina Municipal del Serrallo.

—En què consisteix la seva feina de cara al dia a dia tant del primer equip del CBT com dels equips de la base?

—He de procurar que el pavelló estigui a punt i correcte per a la pràctica del bàsquet, tant per als nens i nenes com per al primer equip. Tot això inclou moure cistelles, la neteja de la pista i els vestuaris, posar en funcionament el marcador i el de 24 segons, etc. Pel que fa als dies de partit de l’equip EBA, també he de condicionar el pavelló perquè el públic assistent el trobi en les millors condicions.

—Si parlem dels jugadors del primer equip, aquests li solen facilitar la feina o els ha d’estar a sobre?

—La veritat és que hi ha de tot. N’hi ha que sí, però n’hi ha d’altres que són com nens grans. Hi ha molt bon rotllo entre nosaltres, pel que normalment ens fem bromes mútuament. A vegades ells em fan males passades i, per exemple, m’amaguen les claus.

—Amb tants anys com a conserge, haurà fet bones amistats i també n’haurà vist de tots colors. Ens podria explicar alguna anècdota?

—Recordo per exemple que l’entrenador Ricard Casas era l’únic a qui hem deixat fumar pels passadissos i pels racons del pavelló. Tant jo com tots els conserges que hi ha hagut, hem tingut molta relació sobretot amb els entrenadors, i guardo molt bon record del Ricard Casas. També vaig viure molt bons moments amb el Diego Ocampo i el Salva Maldonado. Actualment amb el Berni Álvarez també tenim molt bona relació. En canvi n’hi ha hagut algun altre amb qui el tracte era molt més difícil i amb qui no he tingut tant de feeling.

—Creu que el CBT, amb 40 anys d’història i amb el recorregut que té, hauria d’estar competint en categories superiors?

—Sí. El CBT és un referent i hauria d’estar més amunt. Hi ha moltes empreses al territori que podrien donar més suport. Crec que podrien apostar més tant pel CBT com per la resta de clubs esportius de la ciutat, de l’esport que sigui.

—Què li falta al club i a la ciutat per poder fer aquest salt?

—És molt important que augmenti el suport de la gent de Tarragona. Pel que fa al club, que s’aposti més per la base. El Berni Álvarez crec que és l’entrenador que més hi ha apostat i aquest hauria de ser el camí per engrescar els joves.

—Aquesta temporada el CBT està d’aniversari. Com valora aquests 40 anys d’història?

—Tot i els molts entrebancs que el club s’ha anat trobant pel camí, el CBT ha complert 40 anys i ha anat tirant endavant. Això vol dir que moltes coses també s’han anat fent bé per arribar a aquesta xifra. La valoració que en faig és positiva, i espero que s’hagi après dels errors per seguir sempre endavant i volent aspirar a més.

—En els 40 anys d’història del CB Tarragona, amb quin moment es quedaria?

—Amb la temporada que van jugar a LEB Or, sobretot per l’ambient que hi havia al Serrallo.

—On voldria que el club estigués d’aquí a 40 anys?

—El més amunt possible, per la imatge del club i la ciutat.