Diari Més

Senyors, això és la Segona B (1-3)

El Nàstic mostra un joc més lluït però topa amb un Llagostera més pragmàtic, amb les idees molt clares i que emmudeix el Nou Estadi

Imatge d'un instant del matx.

Senyors, això és la Segona B (1-3)Gerard Martí

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Gimnàstic de Tarragona comença de la pitjor manera: perdent, fent-ho clarament i, a més, contra un Llagostera que és gairebé segurament el rival contra el que menys volien perdre. El Llagostera va saber jugar millor les seves cartes i, tot i que la possessió va ser local, totes les caigudes, segones jugades i rebots queien a cames de futbolistes gironins. Algunes pinzellades del Nàstic van agradar, com l’electricitat d’Habran, les ganes de Plà o la solidesa que va demostrar Goldar en molts moments del partit.

Carreón va ser la gran novetat de Xavi Bartolo a l’onze. Aquesta posició, setmanes abans, estava reservada per a Viti, però el futbolista no va entrar ni a la convocatòria perquè des del cos tècnic i des del club no estan gens contents amb el seu rendiment. El futbolista del filial li va guanyar la partida i va acompanyar Damián Petcoff i Lolo Plà en una medul·lar més ofensiva que una altra cosa. A dalt, pólvora amb Habran, Pedro Martín i Jonathan Pereira, amb Bernabé sota pals i la defensa esperada: Pol Valentín, Goldar, Juan Rodríguez i Bonilla.

El 4-3-3 que va plantejar Xavi Bartolo comptava amb Petcoff com a centrecampista més endarrerit i Plà i Carreón per davant, fent la tasca d’interiors. Partia des de l’esquerra Habran, Pereire per la dreta i Pedro, com a davanter referència.

Bartolo va plantejar un partit amb el control del joc com a principal premissa. No li van decebre els seus, que van ser els clars dominadors des de l’inici del duel. Al principi de la primera meitat, els visitants, comandats per un Oriol Alsina sempre escridassat, tan sols s’atrevien a disparar des de lluny i, les seves proves, marxaven desviades, sense passar a la història. El joc dels locals era més precís, comandat en moltes compasses per un Lolo Plà que va aixecar la mà i es va erigir com un dels motors d’un equip que necessita jugar i que va demostrar que sap fer-ho.

Plà, precisament, va ser el protagonista en el gol de Bonilla, ja que la jugada que va acabar en penal va néixer de les seves botes. Pilota que aixeca amb màgia cap a Habran i, aquest, acaba sent objecte de falta dins de l’àrea. El lateral esquerre, especialista a pilota aturada, ja que ho llença tot ell, no va fallar. Deu minuts, 1-0 i el Nou Estadi content.

Més felicitat encara podria haver regnat a Tarragona si Goldar hagués marcat el segon en el 23’, però la seva rematada de cap va obligar Marcos a volar i a evitar el gol. La centrada... de qui? De falta lateral, des de la dreta i botada per Bonilla.

Canvi radical

Ara bé, poc a poc, el Nàstic va semblar conformar-se amb l’avantatge per la mínima. El Llagostera, amb poc a perdre, va anar animant-se una mica més, però sempre amb les seves armes. El Nàstic tampoc va variar la seva forma de batallar, i això va significar la seva tomba. En cinc minuts fatídics per als tarragonins el Llagostera va ser capaç de convertir un 1-0 en un 1-2.

El primer gol va arribar després d’un servei de porteria del Nàstic en el qual els locals perden la pilota, roba ràpidament el Llagostera, centrada des de l’esquerra i, al segon pal, apareix tot sol Nahuel, per empatar el duel. Gerro d’aigua freda, que va passar a congelada quatre minuts després amb el segon, de Sascha, després d’aprofitar una indecisió de la defensa local i afusellar, creuat i amb cama esquerra, un Bernabé Barragán que no va demostrar seguretat durant el partit, ja que no va sortir de sota dels pals en moltes ocasions en les quals semblava necessari que ho fes.

Igual joc, més pólvora

El conjunt grana va començar la segona meitat com la primera, amb un domini clar tot i que, en aquesta ocasió, no es va veure acompanyat d’un gol. El Nàstic ho buscava més clarament. Un tret de Plà, en el 53’, va posar a prova al meta visitant, però no hi havia manera.

Bartolo també va posar tot el que va poder de la seva banda. Primera, amb l’entrada de Pol Balleteros per la dreta en comptes de Pereira i, després, als vint minuts del final, amb la de Pol Prats, que es va col·locar a l’esquerra, centrant un Habran que era qui portava més perill a l’àrea rival.

I, quan més ho intentava el Nàstic, va arribar un penal de Bonilla per mans que, tot i que discutit, va acabar al fons de la xarxa. El Nàstic haurà d’aprendre molt del seu primer partit per a, com a mínim, minimitzar errades.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Bernabé Barragán, Pol Valentín, Juan Rodríguez, Goldar, Bonilla, Petcoff, Carreón, Lolo Plà (Pol Prats, 66’), Jonathan Pereira (Pol Ballesteros, 50’), Pedro Martín i Habran (Ferran Giner, 76’). Llagostera. Marcos, Crespo, Yeray, Aimar Sagastibelza, Maynau, David, Juvanteny (Adri Lledó, 69’), Erik (Pasquina, 57’), Gil Muntadas (Vigas Bargas, 86’), Maynau i Sascha. Gols. 1-0, Bonilla de penal (10’); 1-1, Nahuel (41’); 1-2, Sascha (45’); 1-3, Adri Lledó de penal (76’). Àrbitre. Miquel Bosch Domènech (Valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Juan Rodríguez i Ferran Giner; i als visitants Sascha, Juvanteny, Crespo, Aimar Sagastibelza, Erik, Maynau i Yeray. Incidències. El Nou Estadi va acollir a 4.259 espectadors.

tracking