Salten les alarmes (0-3)

El Gimnàstic de Tarragona va de mal en pitjor. Si els dos primers duels de la temporada van ser per a oblidar-los i aprendre’n, el que va disputar contra l’Andorra va ser per a fer-s’ho mirar. Un 0-3 que va poder ser perfectament un 0-5 i un Nàstic que va acabar amb deu per l’expulsió de Bonilla i que comença a preocupar seriosament.

Un canvi per línia va decidir realitzar Xavi Bartolo respecte a l’equip que va sumar un punt al Johan Cruyff la passada setmana. Albarrán va deixar al banc Pol Valentín, Lolo Plà va tornar a la titularitat a la medul·lar acompanyant a Viti i a Jorge Carreón i Giner va debutar en un onze, en la segona jornada consecutiva en la qual Jonathan Pereira començava el duel des de la banqueta.

El Nàstic havia d’enganxar als seus, ja que una nova ensopegada començaria a encendre les alarmes. Va ser completament a l’inrevés a la primera meitat. 45 minuts per a oblidar per a un Nàstic que el millor que es va trobar va ser tan sols un 0-1 al final del primer acte.

Bernabé va haver de salvar un parell de pilotes complicades. La defensa, exceptuant Goldar, un drama. El centre del camp, completament inexistent i partit per la meitat en moltes accions de l’enfrontament. Els extrems prenent sempre la decisió equivocada i Pedro, pobre Pedro, fent tota la feina ofensiva de l’equip, tant pel centre com pels cantons. Així és molt complicat ser els millors o, com a mínim, un dels capdavanters.

La major part dels trams del primer acte van ser un autèntic ball andorrà. Als dos minuts, Riverola intentava una falta llunyana, rasa i enverinada que Bernabé no podia aturar i se li escapava. Als tres minuts, el meta del Nàstic rectificava i desviava un gran tret de Moha. Era un atac i gol, que únicament va veure la llum pel Nàstic als dotze minuts, quan l’omnipresent Pedro Martín va aprofitar una mala entrega endarrere per a robar i disparar, sense perill.

Els extrems van fer de tot menys obrir el camp i crear oportunitats. Habran, a la seva, tornava a ser un jugador perjudicial defensivament per a l’equip i Giner, per la dreta, no té camp per córrer i central. Mentrestant, l’Andorra a la seva. Ernest Forgas s’enlairava als disset minuts de joc per a enviar una pilota al travesser. Era el primer avís seriós dels andorrans, que no deixaven ni respirar a un Nàstic francament decebedor en totes les línies.

Moha, en el 29’, a punt va estar d’inaugurar l’electrònic amb una canonada des de dins de l’àrea que va marxar a l’esquerra de Bernabé. El gol visitant s’estava coent, i va acabar d’esclatar a quatre minuts del descans, quan Musa va aprofitar una badada de Habran per, des de molt lluny, connectar una canonada imparable per a Bernabé.

Doble canvi

Habran, que va estar lamentable, com a Sant Joan Despí la passada setmana, es va quedar al vestidor a la mitja part. El va acompanyar un irrellevant Lolo Plà. Van entrar Brugui, que debutava en Lliga aquesta temporada, i Petcoff, que havia d’intentar donar-li una altra cara a un centre del camp completament perdut en el primer acte.

L’Andorra no va conformar-se amb l’avantatge per la mínima i va anar a buscar el segon. Gairebé el troba, però Ernest Forgas es va tornar a trobar amb el pal. Va ser una centrada, que va rematar el punta visitant, va tocar-la Bernabé amb la punta dels dits i l’esfèrica la va repel·lir el travesser.

Els locals van adonar-se que havien de reaccionar i, poc a poc, amb l’ajuda d’un públic entregat, van avançar línies. Brugui ho provava de lluny, Petcoff li donava més sentit a les coses i la maquinària començava a rutllar. Però tot es va trencar quan Bonilla va veure com, a 21 minuts del final, l’expulsaven per vermella directa per una entrada a l’alçada del turmell. Si amb onze homes ja era complicat, amb deu es va convertir en missió impossible.

Es va abocar a l’atac, sense gaire ordre ni sentit, un Nàstic que encara va encaixar un segon gol i, fins i tot, un tercer. El 0-2 va arribar a quatre minuts del final, en una acció on falla gairebé tothom i apareix sol Pachón, al segon pal, per rematar a plaer. Massa feina té per endavant Bartolo. El 0-3, el del ridícul, va ser en una indecisió dels centrals del Nàstic, passada a l’espai que recull Bover qui, sol, batia a Bernabé, qui va encanxar-ne tres tot i que va impedir una golejada major.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Bernabé Barragán, Carlos Albarrán, David Goldar, Juan Rodríguez, Bonilla, Viti, Jorge Carreón (Gerard Oliva, 76’), Lolo Plà (Damián Petcoff, 46’), Ferran Giner, Pedro Martín i Romain Habran (Brugui, 46’).

Andorra. Nico Ratti, Loureiro, Adrià Vilanova, Gaffoor, Fede Bessone (Jilmar, 34’), Martí Riverola (Miguel Palanca, 70’), Rai, Bover, Moha, Ernest Forgas (Pachón, 76’) i Musa.

Gols. 0-1, Musa (41’); 0-2, Pachón (86’); 0-3, Bover (92’).

Àrbitre. Marcos Latorre Gracia (Aragonès). Va mostrar la targeta groga als locals David Goldar, Romain Habran i Ferran Giner; i al visitant Pachón. va expulsar amb targeta vermella al local Bonilla (69’).

Incidències. El Nou Estadi va acollir a 4.084 espectadors.