Espanya conquereix el seu segon or mundial de bàsquet passant per sobre l'Argentina

La selecció espanyola de bàsquet va tornar a proclamar-se aquest diumenge a Pequín campiona del món en una nova exhibició defensiva que va aconseguir desactivar a l'armada argentina, a la qual va frenar en sec de principi a fi, deixant-la amb la mel en els llavis després de completar ambdues un extraordinari torneig (75-95).

Tretze anys després del seu triomf en el Mundial del Japó, es va repetir la història d'aquella final. Només va haver-hi un equip sobre la pista, la qual cosa té molt mèrit en tenir davant a un rival que va ficar por a tots els seus oponents, va tombar a Sèrbia i França i va arribar amb Luis Scola i Facundo Campazzo en un estat de forma superlatiu.

Aquí va estar el mèrit dels espanyols. Van assecar a les dues estrelles rivals, es van multiplicar enrere i van atacar amb la confiança d'un equip amb més experiència en aquestes cites, en el qual es notava el treball previ de Sergio Sariolo i el seu equip.

D'entrada, el tècnic italià va optar com davant Sèrbia per variar el seu equip titular donant entrada a Pierre Oriola en substitució de Víctor Claver i amb una funció tan clara com titànica: intentar frenar al fins ara intractable Luis Scola. Del pivot català va ser la primera cistella de la final.

Li va seguir l'encert des de mitjana distància de Ricky Rubio i un triple de Marc Gasol que, en un moment, van donar a Espanya els primers avantatges de la tarda. l'Argentina no estava fina i començava a encadenar errors, la qual cosa va intentar frenar Sergio Hernández amb un temps mort en veure's 2-12 en contra en menys de tres minuts.

La tela d'aranya teixida per Scariolo començava a funcionar i l'anticipació dels seus homes els permetia robar pilotes i sortir amb velocitat. A més, el rebot era seu i seguia sense haver-hi notícies d'Scola. Una solitària cistella de Nico Brussino era l'escàs botí argentí després de quatre minuts i mig de joc.

El nou escorta del Casademont Zaragoza era l'únic amb les idees clares en atac i seus van ser els primers set punts d'una selecció argentina que, davant la sobtada frenada en la producció ofensiva del seu rival, va saber refer-se i va encadenar un parcial de 8-0 que la va ficar de ple en la final.

Gairebé quatre minuts de sequera espanyola a punt van estar de costar-li la renda que tant li havia costat construir. L'avantatge es va quedar en un sol punt, encara que l'equip europeu va ser capaç de refer-se i acabar el primer quart amb un còmode matalàs (14-23, min 10).

l'Argentina va pujar la pressió per a intentar forçar errors i córrer al contraatac però no es trobava gens còmoda. Els tirs no li entraven i Espanya seguia al seu ritme. Dos triples de Rudy van pujar el 14-31 al marcador als 13 minuts i Nico Laprovittola es va veure obligat a prendre les regnes per a evitar el daltabaix.

El base del Reial Madrid anotava des de totes les posicions i suposava un alleujament momentani per al malparat atac dels de Sergio Hernández, que xocaven una vegada i una altra amb un mur en la pintura espanyola, encara que es mantenien en el partit per la seva qualitat individual i l'encert de Laprovittola.

La millor notícia per a Espanya a aquestes altures eren els zero punts de Luis Scola i els sis que sumava Campazzo al descans. Les dues principals amenaces sud-americanes semblaven desactivades, encara que Pau Ribas i Ricky Rubio es van anar als vestuaris amb tres faltes, l'únic alleujament al qual va poder agafar-se l'Argentina.

Com la defensa li funcionava com davant Itàlia i Sèrbia, Espanya gaudia sobre el parquet del Wukesong Sport Center, mentre que l'Argentina no trobava el seu joc i, òrfena d'Scola i sense rebot (15-26), passava els seus pitjors minuts del campionat (31-43, min 20).

Braços en gerra, Sergio Hernández seguia dempeus i amb gestos de desgrat l'evolució del partit. El tercer quart va començar com va acabar l'anterior, amb Scola fos i Espanya creixent en el seu bàsquet i les seves possibilitats de triomf.

Marc Gasol tapava enrere per partida doble i Ricky Rubio feia lluir-se als seus companys amb assistències marca de la casa. També anotava i un 2+1 seu va pujar el màxim avantatge fins llavors (33-55 min 25).

En veure's contra les cordes, l'Argentina va tirar de raça. Dos ràpids triples de Gabriel Deck i Campazzo no van agradar a Scariolo, que va cridar als seus a capítol, conscient que si es ficaven de ple en el partit, el títol podria perillar.

A la fi, Luis Scola, que portava una mitjana de 19,3 punts per partit en el torneig, va poder estrenar el seu caseller amb un parell de tirs lliures. Havien passat 27 minuts i les diferències continuaven rondant la vintena.

Als deu minuts finals es va arribar amb el xoc gairebé encarrilat per a Espanya i els argentins a la recerca d'un miracle (49-66, min 30).

L'últim quart va començar en la línia dels tres primers, la qual cosa no variava el panorama en el pavelló pequinès, fins que, amb gairebé tot perdut, l'Argentina va estrènyer en defensa i va aconseguir posar-se a dotze punts amb set minuts per davant.

La batalla va començar a guanyar l'emoció de la qual havia mancat fins llavors. l'Argentina no donava per vençuda i, mancant Scola, va tirar de Laprovittola, Deck i Campazzo per a reactivar-se.

Llull, amb un 2+1 i Juancho Hernangómez amb un triple van insuflar oxigen a Espanya coincidint amb la primera cistella en joc de Luis Scola, a 5.37 del final del partit.

Espanya no es fiava, conscient del rival que tenia enfront i que aprofitava qualsevol petita distracció per a continuar copejant amb la fe que li caracteritza, encara que el temps jugava en contra seva.

La selecció d'Scariolo es va dedicar a moure la bola amb criteri per a segellar un triomf que pocs imaginaven. Es va anar de Pequín invicta i amb el seu segon Mundial en la butxaca. La nova generació va saber retornar a Espanya al cim del bàsquet tretze anys després.