Pedro Martín dona la primera al Nàstic (0-2)

Pedro Martín dona la primera victòria de la temporada al Gimnàstic de Tarragona en un partit en el qual la primera meitat va ser una mica la continuació de la mala dinàmica dels tarragonins, però on la segona part va ser una bona demostració d’esforç i, sobretot, d’efectivitat.

Els tarragonins ja no són en zona de descens a Tercera Divisió i ara només toca pensar en el duel del pròxim diumenge, al Nou Estadi, on el Cornellà posarà a prova un Nàstic que necessita guanyar per a acabar d’enairar-se i regalar un triomf a la seva exhibició.

El del Pedro Sancho va ser un d’aquells partits de Segona Divisió B com es veuen molts. Falta de control per part dels dos equips, accions puntuals que freguen el gol, moltes imprecisions i, sobretot, un immens avorriment per al públic que es va acostar a Saragossa, tret dels gols.

Xavi Bartolo va sorprendre amb l’alineació de cinc defensors. Ja va avançar el tècnic grana després de la dolorosa derrota contra l’Andorra que potser tocaria el dibuix, i així ho va fer. No va apostar ni pel 4-4-2 ni pel 4-2-3-1 que molts esperaven, sinó que va canviar l’ofensiu 4-3-3 pel 5-2-3 o 5-3-2 en algunes compasses del partit que tan poc agraden a molts dels amants de l’esport rei.

Amb la baixa de Bonilla, no va ser Giner el lateral esquerre, sinó que va actuar Albarrán a cama canviada. Els tres centrals que hi ha en plantilla van ser titulars (no hi havia cap defensor a la banqueta) i Petcoff i Viti van actuar en el centre del camp. A dalt, amb mobilitat per bandes i entrant pel centre van actuar Pol Ballesteros i Brugui, amb l’indiscutible Pedro Martín en punta.

Cinc defensors

El Nàstic va canviar de sistema, però en la primera meitat no va demostrar haver superat la incapacitat de fer-se amb el partit i de ser dominador. No van sortir del tot endollats els tarragonins en el primer acte i, fins i tot, els de Bartolo es van emportar algun ensurt que podria haver acabat en disgust, però a la segona meitat va aparèixer el que es preveu que serà l’home dels gols de la temporada per a solucionar la papereta.

Un dels que no està fallant en aquest inici de temporada, Pol Ballesteros, va ser el primer a provar el gol per la banda tarragonina. Esfèrica que rep d’Albarrán i, quan es disposa a entrar a l’àrea, es fa un embolic.

Els locals, amb les mides del camp ben apreses, intentaven també aproximar-se a l’àrea rival. De fet, als dotze minuts a punt va estar de marcar l’Ebro amb una pilota rematada per Palomares, molt escorat a l’esquerra, però que va marxar fregant el pal. Als tarragonins els va costar molt saber interpretar el partit. El de Saragossa era un partit ben diferent a tots els que havia d’afrontar el Nàstic, en un escenari reduït, amb poc públic i amb pocs espais per a poder generar res amb cert perill.

L’acció més perillosa de totes les que va comptabilitzar l’Ebro va fer acte de presència als 25 minuts de joc, quan Juampa va robar, Jesús Rubio la va posar i Fran García, davant de Bernabé, va estar a punt de marcar. Primer avís seriós d’un Ebro que va creixent poc a poc i que serà un os dur de rosegar aquesta temporada.

Tampoc es va quedar de braços creuats el conjunt de Bartolo, que va estar a prop del 0-1 mitjançant Albarrán, molt actiu en atac. El lateral es va quedar completament sol davant del meta rival gràcies a l’ajuda de Pol Ballesteros, que va molestar a un central en una pilota alta. Albarrán, però, va llençar al ninot. No es va arronsar en cap moment el quadre aragonès i, per mitjà de Juampa, va disposar d’una nova ocasió de marcar. Va ser en un gran contraatac que va culminar el mateix Juampa, que va obligar a Bernabé a lluir-se.

Pedro ho soluciona

La segona part per al Nàstic va tenir un únic nom, el de Pedro Martín. Tot el que va succeir ofensivament va tenir alguna cosa a veure amb Pedro Martín. El punta va demanar penal en el 51’. Possiblement, va tenir raó, ja que el van agafar de la samarreta, tot i que el col·legiat podria haver assenyalat falta, ja que l’acció es va iniciar fora de l’àrea. Ara bé, el que no podia fer és que va acabar decidint: no assenyalar res.

S’animava el Nàstic i Pedro, sempre despenjat a dalt, obligava a la defensa rival a estar molt atenta. No va poder aturar-lo als 58 minuts de joc, quan una molt bona passada a l’àrea de Brugui va acabar a peus de Pol Ballesteros. El jove, que tornava després de complir sanció, va servir una assistència en safata de plata a Pedro qui, amb el porter batut, no va fallar.

El segon

El 0-1 va donar ales als tarragonins. No era la primera vegada que el Nàstic s’avançava a l’electrònic. Calia no relaxar-se, ja que Bonilla també va posar per davant als seus contra el Llagostera i, en aquella ocasió, el resultat va ser una derrota clara contra els gironins (1-3).

Pedro es va tirar l’equip a l’esquena i va sentenciar a vint minuts del final del duel. Pol Valentín va tenir molta culpa del gol del seu company, ja que el lateral la va robar en zona defensiva, va conduir i va assistir l’esfèrica a un Pedro que va guanyar al defensa en velocitat i va disparar, demostrant que el Nàstic és ben viu i que, en ell, té tota una assegurança de vida.

FITXA TÈCNICA

Ebro. Loscos, Paco Aguza, Espín, Barreda (Abel, 71’), Palomares, Blie, Jesús Rubio, Juampa Barros (Adri Carrasco, 71’), Lolo Garrido, Fran García i Stephane Emaná. Nàstic. Bernabé Barragán, Pol Valentín (Lolo Plá, 89’), David Goldar, Juan Rodríguez, Bruno Perone, Carlos Albarrán, Damián Petcoff, Viti, Brugui, Pedro Martín (Romain Habran, 85’) i Pol Ballesteros (Ferran Giner, 78’). Gols. 0-1, Pedro Martín (58’); 0-2, Pedro Martín (70’). Àrbitre. Fernando Román Roman (castellano-lleonès). Va mostrar la cartolina groga al local Lolo Garrido; i als visitants Carlos Albarrán, Pol Valentín i Viti. Incidències. El Pedro Sancho va acollir a uns 800 espectadors.