Se'ls ennuega el Nou Estadi (2-2)

El Gimnàstic de Tarragona segueix sense aixecar el cap a casa. El Cornellà també va puntuar al Nou Estadi després d’un empat (2-2) que no va ser del tot just tenint en compte que la majoria d’ocasions van ser locals, així com el control de l’esfèrica, però el futbol té aquestes coses. Tres partits a casa i un punt de nou són xifres molt pobres per a un equip que vol lluitar per les quatre primeres places.

Un únic canvi va realitzar Xavi Bartolo respecte a l’equip que va aconseguir la primera victòria de la temporada, la passada setmana, al camp de l’Ebro. El sistema de cinc defensors va funcionar i va servir tant per a oferir més fortalesa defensiva com per a sumar tres punts. Per tant, Xavi Bartolo no va canviar res en el dibuix. Únicament va donar entrada a Javi Bonilla en el lateral esquerre, ja que el futbolista tornava de sanció. Pol Valentín va ser el sacrificat, ja que Albarrán va ser l’escollit pel carril dret.

Per molt que entrenis al llarg de la setmana, si et passa el que li va succeir al Nàstic als sis minuts de joc, tot se’n va en orris. Primera ocasió del partit, i gol del Cornellà. El conjunt tarragoní va apostar per la paciència. De lateral a central, de central a central, de central a lateral i tonem-hi. Fins que els homes de darrere no tinguessin completament clara la passada, la pilota no passaria del centre del camp. Aquesta circumstància, en gran part, era obligada, ja que la pressió del Cornellà va ser asfixiant des del primer minut.

La possessió era completament local, però a la primera que va tenir el Cornellà, va entrar. Passada a l’interior de l’àrea que es queden mirant els locals i Pablo Fernández, sol, la creua amb cama esquerra, impossible per a Bernabé. Tornava el drama al Nou Estadi. El públic començava a impacientar-se, tant pel resultat com per la poca claredat d’idees dels tarragonins a l’hora de buscar bones opcions de passada. Lents de moviments, els tarragonins van intentar reaccionar aviat. Primer, amb un tret de Brugui als set minuts i, després, amb un remat de cap de Pedro Martín en el 8’. Cap dels dos va significar l’empat.

Els barcelonins tampoc van voler quedar-se enrere i l’exgrana Eloy Gila a punt va estar d’anotar el segon. Centrada del també antic jugador del Nàstic Cristian Lobato des de la banda esquerra i, Gila, sol, remata de cap obligant Bernabé a lluir-se.

Començava a entrar en pànic el respectable, el qual va esclatar amb el segon del Cornellà. Va aixecar massa la cama dins de l’àrea Albarrán i va impactar amb Baro. El col·legiat no va dubtar ni un segon i va assenyalar la pena màxima. Va ser una acció dubtosa, no per a l’àrebitre. Abde l’agafa, la planta i marca. Abans, Viti s’havia trobat amb la fusta de forma incomprensible. No era normal que un partit d’aquestes característiques arribés al descans 0-2.

No podia quedar-se així la cosa, ja que era un càstig massa cruel per a un Nàstic que havia disposat de bones ocasions de gol i que també estava portant la iniciativa. Va voler redimir-se Albarrán amb un golàs a tres minuts del descans, després d’engaltar, de primeres, una centrada que li va arribar des de la banda esquerra. L’1-2 ja semblava una altra cosa.

Entra Carreón

Una de les coses que va fallar durant el primer acte va ser Viti. El futbolista va protagonitzar segurament el pitjor partit des que vesteix la samarreta grana. Va estar imprecís i lent i, a més, va perjudicar als seus amb passades comprometedores. Tampoc és que canviés gaire la cosa. Viti, tot i el mal partit, sempre arrisca més que Carreón i, ofensivament parlant, dona una altra alegria a l’equip. Carreón és més pla i, per tant, Petcoff, que havia anat de més a menys, va haver d’assumir encara més responsabilitats tot i el desgast patit.

El Cornellà va saber adormir el partit quan ho va necessitar i el Nàstic basava el seu atac en un Pol Ballesteros que, a banda d’algunes imprecisions, era l’home que portava el pes ofensiu dels tarragonins. L’emoció no va arribar fins el final, amb un tram de deu minuts en el qual va poder passar de tot.

El Nàstic, inconformista amb el resultat, va bolcar-se a dalt i va trobar el seu premi amb la diana de Perone en el 80’. Servei de falta lateral des de l’esquerra de Bonilla perquè s’elevi el brasiler i pugi l’empat. Aquí va començar un altre partit. Amb el públic empenyent com mai, el conjunt de Xavi Bartolo va buscar la remuntada de totes les formes.

Óscar Prats va ser expulsat justament per doble groga a quatre minuts del final per una falta en el centre del camp. Amb deu jugadors, el Cornellà va abaixar els braços i va intentar perdre tot el temps del món. El descompte encara va pujar més les revolucions i ni l’ocasió de Pedro Martín en el 92’ amb un doble tret, ni la de Goldar un minut després van servir perquè es mogués novament l’electrònic. Tampoc ho va fer el Cornellà en la darrera acció del duel, amb un contraatac visitant que es va perdre a l’àrea grana.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Bernabé Barragán, Carlos Albarrán (Jonathan Pereira, 79’), David Goldar, Juan Rodríguez, Bruno Perone, Javi Bonilla, Damián Petcoff, Viti (Jorge Carreón, 46’), Pol Ballesteros, Pedro Martín i Brugui (Habran, 73’). Cornellà. Ramon, Óscar Prats, Mario, Baro, Javi Jiménez, Fer Pina, Nana, Lobato (Fall, 83’), Abde (Guzmán, 71’), Eloy Gila i Pablo Fernández (Becerra, 59’). Gols. 0-1, Pablo Fernández (6’); 0-2, Abde de penal (41’); 1-2, Carlos Albarrán (42’); 2-2, Bruno Perone (80’). Àrbitre. Carlos Alberto Carbonell Hernández (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Bruno Perone, Carlos Albarrán, David Goldar, Viti i Jorge Carreón; i als visitants Fer Pina, Pablo Fernández, Óscar Prats (2, 86’), Nana i Mario Robles. Incidències. El Nou Estadi va acollir a 3.532 espectadors.