Els acabats de descendir a Segona B no s'escapen de la duresa de la categoria

És pràcticament el primer manament de la Segona Divisió B. I és que tots els professionals del món del futbol, o una bona part, coincideixen a afirmar que la categoria de bronze del futbol espanyol és la més dura de totes.

Tant per dalt com per baix, tant per intentar pujar o per salvar la categoria, la Segona B pot resultar un autèntic infern per a aquells que la disputen. I per a mostra, els equips que han baixat aquest estiu de Segona Divisió A. Teòricament, per pressupost i per entitat, han de ser conjunts temibles i que manin en els seus respectius grups, però no està sent així.

Els quatre conjunts que van baixar de categoria la temporada passada van ser Reus, Nàstic, Córdoba i Rayo Majadahonda. La història del Reus ja la coneix tothom. L’equip ja no existeix i tan sols compta amb un filial que avui té tots els números per desaparèixer. Gestions econòmiques lamentables a banda, tarragonins, cordovesos i madrilenys han iniciat la temporada de la forma que no desitjaven. S’accentua més aquesta circumstància en el cas del Nàstic, tot i que a Còrdova també hi ha nervis. El Rayo, amb un bon inici, tampoc acaba de manar en el seu grup.

Comencem pel Nàstic. No ha pogut començar pitjor l’equip de Xavi Bartolo en el grup tercer de Segona Divisió B. Ni en el pitjor dels malsons, ni el tècnic ni ningú altre de dins del club podria haver pensat que, amb sis jornades disputades, l’equip viu en la posició de promoció de descens a Tercera Divisió, dista a un punt del descens i a set de la promoció d’ascens i tan sols ha guanyat un partit dels sis disputats.

Bartolo està fent el possible i l’impossible perquè l’equip rutlli, però no està aconseguint donar amb la tecla. Entre el pobre rendiment d’alguns futbolistes, unit al fet que ha faltat actitud i intensitat en alguns moments de la temporada, el Nàstic es troba en una situació molt compromesa que ha encès totes les alarmes i que ha posat en entredit el projecte que tant il·lusionava aquest estiu.

Estan a temps

Hi ha temps per a reaccionar, però els jugadors han de saber que són els majors culpables d’una gran decepció que està acabant amb la paciència dels aficionats. A set punts de la promoció d’ascens, la resurrecció ha de començar ja mateix, ja que, si no, després pot ser massa tard.

Tampoc està acabant de convèncer el Córdoba d’Enrique Martín. Va començar bé, però ha anat perdent pistonada. Amb nou punts i novè classificat en el grup quart de Segona B, viu en una situació còmoda. A dos punts de la quarta plaça, el Córdoba s’està adaptant a la categoria i, amb exgrana com Isaac Becerra, Xavi Molina o Imanol García, compta amb una plantilla molt competitiva i preparada per a lluitar per la part alta. Una altra cosa és que la idea d’Enrique Martín pel que fa al joc sigui l’encertada per a un equip que ha de ser dels punters de Segona Divisió B.

Dues victòries, tres empats i una derrota són els resultats assolits pels blanc-i-verds, els quals tenen molt clar que la temporada serà dura i més tenint en compte que el grup quart, juntament amb el català, estan considerats com els més forts de tota la categoria de bronze.

Finalment, apareix el Rayo Majadahonda. Està en una situació similar a la del Córdoba, però la seva situació classificatòria és millor. Els madrilenys són setens a la categoria i compten amb deu punts, dos menys que un Atlético de Madrid B que és quart i cinc menys que el líder Atlético Baleares.

El Rayo ha de polir encara diversos aspectes, però sobretot el defensiu, ja que ha encaixat vuit dianes en les sis jornades que ha disputat. Tres, van ser aquest mateix cap de setmana, quan el Real Madrid Castilla de Rodrygo (que va marcar) i companyia els van derrotar 3-1. Amb Rubén Mesa com a màxim realitzador amb tres dianes, aquest equip també vol ser dels que torni a Segona A per la via ràpida, com van aconseguir en el seu moment conjunts com el Mallorca o l’Elche.