La defensa del Gimnàstic s'ha convertit en el seu millor atac en l'inici del curs

La millor defensa és un bon atac. Aquesta és una frase que es va fer famosa fa dècades en el món del futbol i es refereix al fet que, quan un equip ataca, no li fa falta defensar, ja que és a camp contrari. L’esmentada expressió no té el mateix sentit que el que s’exposarà en aquest article, encara que, literalment, podria agafar-se amb pinces.

Són vuit les dianes que ha aconseguit el Gimnàstic de Tarragona en aquest inici de temporada, vuit gols que han col·locat els tarragonins en una situació complicada a la taula classificatòria, concretament en la posició de promoció de descens a Tercera Divisió.

Aquests gols han estat, al cinquanta per cent, obra de defensors. Això significa que quatre dianes de les anotades en aquest inici de temporada les han marcat jugadors que, sobre el paper, s’han de dedicar més aviat a intentar que el seu porter no reculli pilotes de la pròpia porteria a intentar introduir-les a la contrària.

A la Segona B, però, el joc aeri i la pilota aturada, que és la forma habitual en la qual marquen els defensors, són dues circumstàncies que ajuden a guanyar partits i, fins i tot, a aconseguir objectius com poden ser permanències o ascensos.

Carlos Albarrán, Bruno Perone, David Goldar i Javi Bonilla ben bé podria ser una defensa titular al Nàstic, però en realitat són els quatre noms dels quatre jugadors que han vist porteria en aquestes set primeres jornades del campionat.

De falta directa, com Bonilla, de cap, com Goldar o Perone i de jugada i bella factura, com Carlos Albarrán, són les maneres gràcies a les quals quatre dels sis defensors del Nàstic han estrenat enguany el seu respectiu compte golejador.

Pedro Martín

Ara, el gol té amo al Nàstic. L’únic futbolista que n’ha aconseguit més d’un en aquest inici de temporada és Pedro Martín. Concretament, el futbolista n’ha sumat tres, gairebé mitja diana per enfrontament. Cal destacar que el punta andalús no ha estat bé físicament i que ha jugat amb molèsties en els dos darrers enfrontaments, amb què la seva aportació encara podria haver estat major.

Els defensors han hagut de treure la seva vena golejadora a causa, entre d’altres, dels mals números dels jugadors ofensius del Nàstic. Tret de les tres dianes de Pedro Martín i de la de Brugui, que va donar un punt a l’equip contra el Castellón el passat diumenge, la resta de davanters o migcampistes estan completament inèdits pel que fa al caseller de gols anotats.

Numèricament, el Nàstic anava ben servit de davanters en començar la temporada. A Pedro Martín se’ls havien de sumar dos «9» més, com són Jonathan Pereira i Gerard Oliva. Aquest darrer és del perfil similar a Pedro, mentre que Pereira és més aviat un segon davanter, encara que se’l pot considerar també com un punta depenent del sistema utilitzat. Un està lesionat i l’altre sancionat, pel que, ara mateix i durant un temps, l’onze seran Pedro Martín i deu més. Joel Marín no és punta i els extrems tampoc han aportat gol. Giner, Habran o Pol Ballesteros no s’han estrenat i l’equip ho està notant. Uns han participat més i, d’altres, menys, però els resultats anotadors han estat els mateixos en tots els casos: zero gols, i l’equip ho pateix, i molt.