Que sigui la primera de moltes (2-1)

El Nou Estadi va viure, per fi, el primer triomf dels seus a terreny propi. El Nàstic es va imposar a La Nucía 2-1 gràcies a les dianes en pròpia meta de Juanan als cinc minuts i de Habran als tretze. A partir d’aquest moment, tot va ser patiment. Del que podria haver estat el 3-0, es va passar al 2-1 amb un golàs d’Agüero i al patiment màxim amb un penal fallat per part de l’equip de César Ferrando, que tornava a la que havia estat casa seva. Al final, tres punts que és el que importa i fora de la zona de descens.

No tenia gaires opcions Xavi Bartolo, i va posar sobre la gespa tot el que tenia. Cap davantera podia entrar a la convocatòria. Pedro Martín i Gerard Oliva estaven lesionats i, Jonathan Pereira, sancionat. Amb aquest panorama, el tècnic grana tan sols podia fer el que va fer: posar els seus homes més ofensius sobre la gespa. Aquests van ser Ballesteros, Habran, Brugui i Giner. A la banqueta, Lolo Plá, que no és ni atacant ni migcampista ni tot el contrari, Joel Marín, que és més aviat un futbolista de banda i Sergio Montero, un mitja punta que, amb quatre gols, és el pitxitxi del filial.

Per darrere, David Goldar i Damián Petcoff tornaven a ser els encarregats de mantenir el centre del camp, amb un Viti que començava des de la banqueta després que el Nàstic li hagi aixecat el càstig pel seu comportament i la seva actitud després d’haver volgut marxar en el mercat d’estiu i no haver-ho aconseguit.

Fent el símil amb el Doctor Jekyll i Mister Hyde, el Nàstic va mostrar la seva millor i la seva pitjor cara a l’hora. El Nàstic bo, el que tothom vol, va ser el dels primers vint minuts. Mossegada a dalt, ganes de guanyar, empenta i esforç. El resultat: dues dianes i manant 2-0 als tretze minuts del partit. Gran centrada de falta lateral, novament de Javi Bonilla, i s’eleva perfectament Brugui per a rematar, tot i que és Juanan, de l’equip rival, qui introdueix l’esfèrica a la seva pròpia porteria. Era el millor dels inicis. Va estar seguit d’un bon acompanyament. Als deu minuts de joc, el mateix Habran aconseguia robar una esfèrica a Fran Moreno en el centre del camp i, tot seguit, es plantava davant del porter. Ara bé, com li acostuma a passar des de la seva arribada al Nàstic, va escollir malament i el meta li va endevinar les intencions. Ara bé, encara no havia dit l’última paraula el francès qui, tres minuts després, va disparar des de fora de l’àrea i va fer pujar el segon després d’un refús a un tret de Bonilla. Aquesta va ser la cara agradable del Nàstic

La no tan bonica va ser la següent, la d’un equip que es deixa dominar, que perd moltes de les accions en el centre del camp i que s’empetiteix davant d’un equip recentment ascendit a Segona Divisió B.

Aquest cúmul de circumstàncies va provocar que el quadre alacantí es fes gran i gran fins a trobar el premi del gol als 29 minuts de joc, amb un gol de bella factura d’Agüero. Pilota picada des del vèrtex de l’àrea, des de l’interior de la mateixa, i Bernabé no li arriba. Li entra per tot l’escaire. Mals minuts finals va passar el quadre grana, al qual el millor que li va passar va ser l’arribada del descans.

El segon dels gols, com dèiem, el va anotar Romain Habran, que va fer un partit estrany, també demostrant dues facetes ben diferents. Si era capaç de pressionar, robar i fins i tot marcar, també ho era de veure una groga per treure’s la samarreta després de la diana, de no acompanyar Pol Ballesteros en una paret incomprensible o de centrar quan ha de disparar o xutar quan l’ha de passar.

Tocava mantenir el resultat

No va poder començar pitjor la segona meitat per als tarragonins. Penal molt discutit de Bonilla als tres minuts de la represa. A més, groga per al defensor. No era el millor moment per a un llançament des dels onze metres, ja que una diana visitant hauria provocat tot un terratrèmol. Aquest, però, no es va produir. Quan un futbolista intenta lluir-se en una situació de tensió i perdent 2-1, li pot passar el que li va succeir a Fofo. Va intentar picar-la, a l’estil Panenka, i es va trobar amb què Bernabé, molt intel·ligent, va mantenir bé el tipus i li va endevinar les intencions, desviant la pena màxima a córner.

Injecció de moral per a un Nàstic al qual li continuava mancant un centrecampista. Petcoff començava a quedar-se sense benzina i Goldar, que ja havia hagut de llençarse a terra per molèsties, no podia fer-ho tot. Així ho va veure un Xavi Bartolo que no va optar ni per Viti ni per Carreón, sinó que va introduir a la gespa a Sergio Montero, Goldar va passar a actuar de pivot únic amb dos interiors, com eren el mateix Montero i Pol Ballesteros.

Ballesteros

Quan tot tornava a rutllar, Bartolo va tornar a haver de moure la banqueta. Pol Ballesteros, a vint minuts del final, va demanar el canvi. Albarrán va entrar per ell amb l’única meta de reforçar una banda dreta que ja havia estat ben escortada per un excel·lent Pol Valentín, sobretot en tasques defensives. Amb frescor al camp, el Nàstic es va sentir molt còmode. Escudat per Goldar, Montero es va convertir en el director d’orquestra, un director que no és normal que continuï a la Pobla amb totes les baixes que té el Nàstic i el pobre rendiment d’alguns futbolistes.

Al final del duel, tots els jugadors locals es van posar la granota de treball i van haver de suar sang per a mantenir l’avantatge a l’electrònic. En el darrer sospir, fins i tot, Bernabé va dubtar en una sortida però, finalment, va solucionar la papereta amb una bona reacció.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Bernabé Barragán, Pol Valentín, Juan Rodríguez, Bruno Perone, Javi Bonilla, David Goldar, Damián Petcoff (Sergio Montero, 64’), Pol Ballesteros (Carlos Albarrán, 71’), Brugui, Ferran Giner i Romain Habran (Lolo Plá, 79’).

La Nucía. Óscar Fornés, Ortiz, Neftalí, Pedraza, Mas, Fran Moreno, Juanan (Sergi, 71’), Miñano, Fofo (Titi, 80’), Main i Agüero (Juanjo, 61’).

Gols. 1-0, Juanan en pròpia porteria (5’); 2-0, Romain Habran (13’); 2-1, Agüero (29’).

Àrbitre. Alberto Lou Ballano (aragonès). Va mostrar la targeta groga a Romain Habran, Ferran Giner, Javi Bonilla i Bruno Perone; i als visitants Miñano i Neftalí.

Incidències. El Nou Estadi va acollir a 2.886 espectadors.