L'heroi invisible del Nou Estadi

Oli li va dir per on s’havia de llençar i Bernabé va evitar que el penal pugés al marcador. Oli és el nom de guerra de Manuel Oliva, un d’aquells treballadors incansables, herois a l’ombra, que no surten a les portades dels diaris ni omplen minuts d’informatius. A ell li agrada que sigui així, però també és de justícia que, de tant en tant, es parli d’un dels responsables que fa sumar punts al Gimnàstic de Tarragona.

Oliva ho sabia, ho havia estudiat i, Bernabé es va limitar a seguir les instruccions del seu entrenador més proper, el que està amb ell en el dia a dia i l’ajuda a millorar i a créixer. Havien passat tres minuts de la segona meitat del Nàstic-La Nucía d’aquest diumenge, que va finalitzar 2-1 a favor dels tarragonins.

El partit estava mogut ja que, després de posar-se 2-0 l’equip de Xavi Bartolo als tretze minuts de joc, va retallar distàncies en el primer acte el quadre visitant i va fer-se el dominador del joc en el segon acte. Un gol dels alacantins podia provocar un terratrèmol de conseqüències incalculables, tenint en compte que es podia escapar el primer triomf del Nou Estadi, amb tot el que això comportava. Però la diana no va pujar al marcador, i no ho va fer pel simple motiu que Bernabé sabia per on llençaria el penal Fofo: pel centre.

L’entrenador de porters del Nàstic no es limita a estar present en les dues hores diàries en les quals els futbolistes són sobre la gespa, sinó que la seva tasca va més enllà. Oliva estudia tots i cadascun dels possibles llançadors de penal dels equips de la categoria per, després, transmetre els seus coneixements i les seves conclusions als futbolistes. Així, al llarg de la setmana, ell ho tenia clar i així li va dir a Bernabé: «Si llença el penal Fofo, ho farà a l’estil Panenka». O sigui, pel centre i picadeta. Si aquestes circumstàncies es produïen, Bernabé s’havia de limitar a esperar i, quan el mitja punta disparés, fer un parell de passes endavant i, si podia, atrapar-la i, si no, desviar-la. Va escollir la segona opció el meta del Nàstic perquè va ser la que més segur el va fer sentir.

Desviar aquest penal va resultar tota una injecció de moral per a un Nàstic que va acabar mantenint l’avantatge a l’electrònic i va sumar tres punts balsàmics que li aporten la tranquil·litat necessària per a continuar endavant i no passar una setmana dramàtica, com ho han estat les anteriors.

Xavi Bartolo, entrenador del Nàstic, va ser el primer que es va sentir alleujat després de veure com Bernabé impedia que el penal pugés al marcador. En ser preguntat, en la roda de premsa posterior al partit, pels seus sentiments en aquell moment va ser clar. «Val més que no t’ho digui», va manifestar el tècnic, sabedor que tots, ell inclòs, s’hi jugaven molt.

L’entrenador també va elogiar la tasca tant de l’entrenador de porters com del mateix Bernabé. Me n’alegro per Bernabé per aturar el penal i per Manolo Oliva, ja que sabíem que el penal aniria pel centre», va reblar el tècnic, el qual ja prepara a consciència el duel de diumenge a Olot. Més mèrit té encara el fet que Fofo no havia llençat cap penal encara aquesta temporada i que Oliva va haver de tirar d’arxiu per a conèixer les intencions del jugador rival.

També va parlar en roda de premsa sobre l’esmentat penal César Ferrando, entrenador de La Nucía i extècnic del Nàstic. Com és habitual en ell, va ser clar a l’hora de valorar la situació: «Hem comès dues errades gravíssimes. Una jugada a pròpia a porteria i, el del penal, sense comentari. Tenir les ocasions que hem tingut a Tarragona és per a estar, entre cometes, content. En el futbol hi ha una regla que diu que no es pot jugar amb l’esforç dels companys. Si tu corres, jo corro. Si tu vas, jo hi vaig. Ho dic pel penal. Xuta com vulguis, però no facis la picadeta. Fa la sensació que és una ximpleria i no m’agrada». Tot això, per a recriminar-li al seu futbolista l’acció, la qual, segons ell, «repercuteix en els seus companys i en l’afició».

S’han fet grans porters

Manolo Oliva no té tan sols el mèrit d’aquest penal, sinó que també ha aconseguit que alguns porters que ell ha entrenat hagin crescut molt més del que ells mateixos pensaven. Un dels casos més flagrants és el d’Stole Dimitrievski. El porter va fitxar pels tarragonins a mitjans d’agost del 2016 i, dues temporades després, va marxar al Rayo Vallecano. Allí, ha arribat a debutar a Primera Divisió i, fins i tot, se l’ha relacionat amb clubs de la talla del Valencia o de l’Atlético de Madrid. Oliva, quan el tenia a les seves ordres, ja sabia que el meta arribaria lluny. Un altre dels porters que ha crescut amb Oliva és Manolo Reina, actual porter del Mallorca, titular indiscutible a la categoria reina del futbol espanyol.

Un gran mèrit d’Oliva també va ser el fet de fer que Bernabé i Isaac Becerra milloressin dia a dia la temporada passada, en una de les campanyes amb més competència sota pals de les que es recorden a Tarragona.