Les dues cares de Romain Habran

«Irregular. Desequilibrant en moments, però amb falta de continuïtat». Impossible definir millor a Romain Habran que com ho va fer amb aquestes mateixes paraules el seu entrenador, Xavi Bartolo, tot just finalitzar el partit de diumenge contra La Nucía, amb victòria del Gimnàstic de Tarragona 2-1.

Habran va arribar a Tarragona aquest mercat d’estiu com el crack de l’equip. No se n’amagaven a l’hora de dir-ho ni el director esportiu de l’entitat, Sergi Parés, ni el mateix president de l’entitat, Josep Maria Andreu. Tots dos, igual que l’entrenador, estaven més que satisfets per poder haver aconseguit el fitxatge d’un futbolista que, en principi, s’havia de menjar la categoria i havia de ser un dels futbolistes més determinants al Nàstic. Ara bé, de moment, no ha estat així.

El francès és un dels jugadors més irregulars que s’han vist a Tarragona en els darrers anys. El problema de no conèixer l’idioma pot ser un detonant, però mai l’arrel del problema, ja que el futbol és universal.

En el primer quart d’hora del duel de diumenge contra La Nucía ja es va poder veure al futbolista en la seva essència. Als deu minuts de joc, va robar de forma brillant una esfèrica en el centre del camp i, després d’una bona cavalcada, es va plantar davant del porter rival. Ara bé, una vegada va haver de decidir, no ho va poder fer pitjor. La podia picar, el podia intentar driblar o podia buscar alguna opció més intel·ligent que la de xutar per xutar i disparar al ninot. L’esfèrica va topar en el meta i va marxar desviada.

Tres minuts després, va arribar la jugada en la qual ha estat més determinant Habran amb la samarreta del Nàstic. Tret des de fora de l’àrea de Javi Bonilla, la desvia el meta i la pilota va a peus de Habran qui, amb un xut des de fora, afusella el meta visitant per a anotar el 2-0. Fins aquí, una de freda i una de calenta. A partir d’aquest moment, tot van ser fredes. Males decisions a l’hora de pressionar són habituals en Romain Habran, però també ho són errors greus a l’hora de decidir si passar una pilota o disparar o si perseguir a un rival o prendre una altra determinació.

Habran viu constantment en una irregularitat que, algun dia, podria canviar i deixar veure aquell jugador que els dirigents i els tècnics del Nàstic han venut que era o quedar-se igual i posar de manifest que Habran és una errada de la direcció esportiva. Amb nou jornades disputades, de moment, el futbolista no ha donat símptomes de ser aquell gran jugador que havia de ser, tot i que la temporada és llarga i l’adaptació de Habran encara no s’ha completat. Encara té 29 partits per endavant de Lliga, algun de Copa del Rei i, qui sap, si algun més de promoció d’ascens per a demostrar la seva vàlua.