Sense notícies de la reacció (2-2)

El Gimnàstic de Tarragona va de decepció en decepció. El conjunt tarragoní no va passar de l’empat contra un Espanyol B que es va avançar amb un gran gol de Moha, que va veure com les dianes de Brugui i Perone servien per remuntar i que, novament mitjançant Moha, situava un 2-2 que no es va acabar movent.

Aquesta derrota deixa en una situació molt complicada a Xavi Bartolo, que se la jugava davant dels seus i que no va ser capaç de sumar de tres contra un equip ple de juvenils. I és que la plantilla tampoc li donava per a gaire més. Habran va fallar tot el que va poder i més, els centrals segueixen fallant i el centre del camp continua sense fer acte de presència.

Sorpresa de darrera hora a l’onze que presentava Xavi Bartolo. Quan tot feia indicar que el tècnic del Nàstic apostaria pels mateixos onze protagonistes que van caure derrotats a Olot, va irrompre Thomas Amang a la davantera. No ho va fer per decisió tècnica, tot i que les bones maneres que va demostrar al Prat en el marc de la Copa Catalunya l’atorgaven opcions de tenir minuts, sinó que va ser per la lesió de Pedro Martín. El punta, amb molèsties, va caure de la llista i va provocar la titularitat de Thomas Amang. El camerunès va passar per davant d’un Jonathan Pereira que tornava després de complir els quatre partits de sanció, però que, tot i les baixes de Pedro i de Gerard Oliva, continuava fora de l’onze.

El Nàstic va ser el protagonista del partit, ofensivament, tot i que el seu joc mai passava per un centre del camp que tornava a estar sense comandament. Goldar no és un organitzador i Petcoff continua sense mostrar aquella cara que el va fer triomfar a Badajoz. Per tant, els de dalt s’havien de buscar la vida constantment. Amang, amb criteri i Habran, mancat completament d’aquesta característica, van ser els més incisius a dalt, escudats a les bandes per un Brugui que va deixar rampells de bon futbol i un Pol Ballesteros que, tot i no tenir encert, sempre mirava a barraca.

Els problemes del Nàstic van ser pràcticament els mateixos que darrerament ja que, a banda d’aquesta manca de comandament a la medul·lar, la defensa va tornar a fer aigües, com va quedar demostrat durant el gol de Moha. L’extrem marroquí va rebre completament sol en el 39’ a dins de l’àrea. Cap dels dos centrals era al seu lloc i, per tant, no hi va haver cap impediment perquè el futbolista rival anotés el 0-1 amb què es va arribar al descans. Va ser una errada col·lectiva que es va accentuar més en els dos homes de l’eix de la defensa, però va fallar tothom.

Fins llavors, la majoria d’ocasions van ser locals. Amang va provar dos trets en els minuts 8 i 15, desviats. Un minut després, el golejador Moha va intentar una xilena que va marxar pels pèls, però el Nàstic semblava tenir el duel controlat. La millor ocasió dels tarragonins va arribar a càrrec d’un Habran que, com té habituada a la seva afició, va fallar. Córner botat des de la dreta d’Adrián López i, en comptes de rematar, sol, de cap, la pentina i l’esfèrica marxa per la línia de fons. El mateix Habran va disparar alt en el 25’ i va fallar una ocasió clara en el 33’ quan estava sol. Per si no fos poc, va fer misto en el 39’ amb cama esquerra, segons abans del gol rival. Totes aquestes errades, unides al resultat, van desembocar en una sonora xiulada al descans.

De bojos

La segona meitat va mostrar dos equips trencats i abocats al gol. Se’n van veure algunes de dianes, i totes elles de bella fectura. Va avisar Brugui, el millor dels seus, als 47 minuts, quan es va quedar sol davant del meta rival i va fallar incomprensiblement. La va llençar fora. Va redimir-se l’esquerrà amb un golàs en el 52’, des de fora de l’àrea i a l’esquerra del meta rival, impossible d’atrapar. S’animava un Nàstic que va veure com Xavi Bartolo treia del camp Amang per Jonathan Pereria. El camerunès era dels millors, però va ser l’escollit en comptes d’un Habran que no en donava ni una.

Amb el duel abocat a les anades i tornades, Bonilla va posar-ne una d’aquestes que només ell sap fer: córner a l’esquerra d’Adrián López i Perone s’enlaira per a capgirar el marcador. La vida tenia un altre color sobre el verd, situació que tan sols va durar dos minuts. Les alegries al Nàstic tenen una data de caducitat massa breu. El mateix Perone va cometre una falta perillosa que va acabar al fons de la xarxa. La xutava Moha, qui li treia les teranyines a l’escaire esquerre d’un Bernabé que va recollir del fons de la xarxa els únics dos trets que havien anat amb perill entre els tres pals.

Montero, que va entrar a les acaballes de l’enfrontament, va gaudir d’una ocasió clara per a desnivellar el marcador. Va ser una gran centrada per l’esquerra que controla el mitja punta de la Pobla i remata amb cama esquerra. Va desviar el porter. Abans del xiulet final, ocasió claríssima de Jutgla que s’acaba perdent per la línia de fons davant de la sortida de Bernabé.

FITXA TÈCNICA

Nàstic. Bernabé Barragán, Pol Valentín, Juan Rodríguez, Bruno Perone, Javi Bonilla, Pol Ballesteros (Sergio Montero, 80’), Damián Petcoff, David Goldar, Brugui, Romain Habran (Lolo Plá, 71’) i Thomas Amang (Jonathan Pereira, 53’).

Espanyol B. Adrián López, Soria, Alejandro Pérez, Roman, Ricard Pujol, Dami (Ivan Gil, 76’), Pol Lozano, Pau Martínez (Jofre Carreras, 81’), Nico Melamed, Moha (Manchón, 86’) i Jutgla.

Gols. 0-1, Moha (39’); 1-1, Brugui (52’); 2-1, Bruno Perone (59’); 2-2, Moha (61’).

Àrbitre. Jorge Tarraga Lajara (col·legi valencià). Va mostrar la targeta groga als locals David Goldar i Bruno Perone; i al visitant Nico Melamed.

Incidències. El Nou Estadi va acollir a 2.907 espectadors. Es va guardar un minut de silenci en memòria de Josep Querol Roca, soci número 1 de Nàstic, que va morir aquest dissabte.