«Dubto que hi hagi una plantilla en un estat de forma molt millor que el nostre ara mateix»

—Tot i els fitxatges d’hivern, vostè és una de les sensacions de l’equip amb aquests tres gols en dos partits.

—Quan vaig començar a jugar al desembre no m’acabava de trobar bé perquè necessitava el meu procés d’agafar ritme i trobar-me amb mi mateix. Ara em sento bé, estic ajudant l’equip amb gols, que és el que es demana a un davanter, i espero que segueixi sent així.

—Tot i que es demanen gols, en cap moment se’l va veure patint per no marcar.

—Crec que el gol és una acció més d’un partit. Durant un duel no pots estar fent accions malament perquè després, quan t’arribi l’ocasió de gol, també la faràs malament. Si estàs encertat en les altres accions del partit, al final, el gol arribarà perquè és una acció més, és una passada a la xarxa.

—És un dels indiscutibles, s’ho esperava?

—Al final, quan vens aquí, intentes pensar en el millor possible. És cert que al començament em va costar, i més amb el tema de la lesió que, quan tornes, l’equip ja està rodat. Però, al final, sempre he cregut en mi i estic convençut que puc donar molt.

—Es va perdre molta part de la pretemporada per la lesió, confiava a quedar-se al Nàstic?

—Quan arribes a la pretemporada i has de parar i no entrenes, et venen dubtes. No entens ben bé què està passant, no acabes d’arrencar i veus que no estàs bé. És un moment complicat perquè veus que els altres sí que entrenen i tu no. Al final, gràcies a Déu, vaig firmar, estic ajudant a l’equip i espero fer-ho molt més.

—El seu contracte finalitza aquesta temporada. Hi ha alguna clàusula de renovació?

—Em sembla que hi ha una clàusula en cas d’ascens i que jo disputés una sèrie de partits, però em penso que tampoc arribo perquè m’he perdut la primera volta.

—Li agradaria seguir aquí?

—Sé que acabo enguany i ara mateix no penso més enllà. He de fer una bona segona volta juntament amb l’equip, he d’ajudar-lo amb joc i gols i, més endavant, si hem de parlar, ja en parlarem. Aquí estic molt content, estic a casa, més endavant ja veurem. El món del futbol és molt complicat perquè no saps mai on estaràs, però sí que és veritat que aquí estic molt còmode i porto molts anys fora. El fet d’estar a casa, amb els teus amics, amb la família, a la teva terra i jugant al club on has crescut és un extra, estic molt a gust aquí.

—Quines sensacions ha tingut al llarg de la temporada?

—L’inici va ser molt complicat perquè vinc d’un any difícil a Polònia. L’equip em va apartar quan em vaig lesionar, estava sol, i em van fer una sèrie de coses. Com a persona em van tractar fatal. Quan arribo aquí, vinc amb molta il·lusió, però el fet de tornar a parar és com que només veus un túnel i no veus la llum. Després de l’operació, ja confies a estar bé i, a mesura que vaig començar a entrenar, al desembre ja veia que em notava bé, però no físicament. Aleshores també veus que has de tenir una paciència que no tens, perquè vols estar al ritme dels teus companys però és que els altres porten sis mesos competint i veus la diferència que hi ha. Al final, amb paciència i treball mental vaig esperar la meva oportunitat i sabia que, quan m’arribés, l’havia d’aprofitar. Era conscient que en el moment que entrés, ho havia de fer bé per intentar no sortir.

—La temporada més golejadora va ser la 2016-17, quan va marcar 18 dianes amb el Badalona. Té sensacions semblants a les d’aquell any?

—Podríem dir que sí, però al final la lesió et fa madurar i et fa créixer en molts aspectes. Sí que tinc aquelles sensacions, però estic en un estat més madur, em cuido més. Quan tens una lesió greu, fa que siguis molt més professional, cuides molt més el descans, l’alimentació, tots els petits detalls que abans potser els passaves més per alt ara els prestes més atenció. Quan tu et cuides tant o estàs donant tant, acabes recollint els fruits.

—Per què la metralleta?

—A mi m’agrada veure vídeos de gols, no sé quan va ser que vaig veure un vídeo de Batistuta i Osvaldo que feien la metralleta. Al final és una celebració de matador, vaig fer el primer gol i vaig treure la metralleta pensant, arraso amb tot. Quan era a l’Atlético de Madrid feia el rifle, perquè tinc un amic que és caçador i em va dir que ho fes un dia i el vaig començar a fer i em va anar bé. Ara, aquí la vaig començar a fer perquè em va agradar i espero fer-la molts partits.

—S’ha marcat una xifra de gols per fer enguany?

—Sí, però me la guardo per a mi. És elevada, però no la saben ni els meus pares. Quan vols alguna cosa, sempre hi ha gent negativa que potser et diu que no pots i al final les energies negatives t’acaben guanyant. Així que no la dic perquè ningú em pugui influir, i així pugui continuar convençut que ho puc aconseguir.

—Què en pensa del cas Viti, afecta l’equip?

—Ara mateix, l’equip està tan centrat a treballar i tan bé en el dia a dia que, si et dic la veritat, ja no es parla del tema Viti. Sí que és cert que abans, quan era el moment, veus que un arriba tard al partit i doncs en parles. Però al final això et resta perquè el temps que parles d’aquestes coses, no el dediques a parlar dels entrenaments o de com de bé està aquest. Ara l’equip està centrat en el dia a dia i no hi ha aquestes despistades de parlar de coses que no toquen i això també és important.

—Com està l’equip després d’aquesta dinàmica de sis partits sense perdre?

—Veig que l’equip està creixent i ho farà cada dia més. El tema és que, al final, tots ens il·lusionem perquè ni que estiguem de la meitat cap a baix, tots mirem de la meitat cap amunt perquè és el que tots volem. Espero que no arribem a final de temporada pensant que amb dos o tres partits més ho haguéssim aconseguit. L’entrenador ens ha dit que queden vuit partits a casa i que això ha de ser un fortí, treure els 24 punts, i a fora intentar seguir amb aquesta bona línia d’anar puntuant tant com puguem. Això sí, està clar que hem de mirar partit a partit i amb tranquil·litat, perquè sabem d’on venim, i hem de començar per fer-nos forts a casa. Intentarem quedar el més amunt possible, anirem cada partit a guanyar. L’equip està molt bé, estem creixent i el que ens queda per millorar és amb pilota, perquè defensivament estem molt bé.

—Creu que el principal escull és el temps?

—Sí, perquè dubto que hi hagi alguna plantilla en un estat de forma molt millor que el nostre, ara mateix. Hem jugat contra el Barça B i hem guanyat, contra el Cornellà hem empatat i tots dos estan en play-off d’ascens. L’equip està competint molt bé contra tots els rivals, en la primera volta l’Andorra i el Llagostera ens van fer tres gols cadascun a casa nostra i a la segona volta hem empatat als seus camps. Competim de tu a tu contra tots els que estan a dalt. Crec que l’equip està en una dinàmica positiva, està creixent i el topall que tindrà el veurem a final de temporada. Potser sí que és el temps el que ens pot parar o impedir que aconseguim el que tots voldríem.

—Mereix Toni Seligrat estar una temporada més al club?

—L’entrenador està fent les coses molt bé, però no perquè ho digui jo, el futbol són resultats i pots jugar millor o pitjor, però el que valen són els resultats. Els qui han de decidir són els directius, però estem treballant molt cada dia i els resultats estan aquí i això no li pot treure ningú.