El Nàstic troba a faltar a Javi Márquez, l'únic mig organitzador

El partit de diumenge contra el Lleida (1-1) va deixar en evidència que el Nàstic s’ha reforçat bé defensivament i que, amb Seligrat, han aconseguit que l’equip tingui una gran solidesa defensiva que els està fent puntuar en cada enfrontament des que ha començat el 2020. Però també va treure a la llum una de les mancances d’aquest equip, la capacitat de generar jugades ofensives i la dependència de Javi Márquez en aquestes tasques.

La primera part del duel va estar molt igualat, amb cap dels dos conjunts capaç d’aconseguir un domini clar de la pilota, i amb un tram d’aquests 45 minuts per a cadascun dels equips. A la segona, va ser on el Nàstic va tenir més el control del partit i on va poder culminar la remuntada que va encetar Bonilla posant el gol de l’empat des del punt de penal i que Carbia va estar a punt de completar amb un xut que va tocar els dos pals de la porteria i es va passejar per la línia de gol fins que el Pau Torres, porter lleidatà, va agafar la pilota. En aquests segons 45 minuts de diumenge el Lleida va cedir l’esfèrica al Nàstic i va dedicar-se a neutralitzar les ofensives locals amb bona nota.

Als tarragonins els costava molt trobar espais i van trobar molt a faltar a un Javi Márquez que, presumiblement, hagués donat una mica més de tranquil·litat al joc i hagués filtrat més passades interiors. I és que els atacs tarragonins es limitaven, en gran part, a les passades per fora per acabar centrant a l’àrea, sense aconseguir fer mal per les posicions interiors. El mig del camp grana estava format per una dupla de caire més defensiu, on Fran Miranda i Fausto Tienza van tallar bé la majoria d’atacs visitants però no van ser capaços de construir, amb tranquil·litat, atacs més encertats. A la banqueta, ja hi havia Javi Márquez que ja va començar a entrenar amb l’equip dijous passat però que, fins aquesta setmana, encara apareixia a la llista de baixes amb una lesió fibril·lar al quàdriceps dret, i també Goldar, com a únics migcampistes, tenint en compte que el gallec és central però, durant gran part de la temporada està jugant de pivot per necessitat.

La de Márquez era la segona convocatòria, però ni diumenge ni la setmana passada contra el Cornellà se’l va veure escalfar i, de fet, en el duel contra el Lleida va ser Bonilla qui va acabar jugant de migcampista després de la lesió de Goldar, que havia entrat substituint a Fausto al mig del camp. Un símptoma més de la necessitat que hi ha per recuperar al capità grana, perquè hi ha pocs efectius en aquesta zona i perquè ell és l’únic que pot ajudar a créixer l’equip en tasques ofensives.

Un mes de baixa

Aquesta no és la primera vegada que Márquez està fora de la dinàmica de l’equip durant diverses setmanes. Primer va ser a l’estiu, just el divendres abans d’iniciar la lliga, quan una lesió a la unió semitendinosa del quàdriceps dret el va tenir sense entrenar fins a finals de novembre i va estar al voltant de quatre mesos de baixa. Un cop recuperat va tornar a entrar en dinàmica de grup i a participar en els enfrontaments, però va tornar a caure lesionat a mitjans de gener, després de jugar contra el Llagostera amb una nova lesió al quàdriceps dret que l’ha tingut apartat fins dijous passat. En total, Márquez ha estat un total de cinc mesos lesionat i només ha disputat sis enfrontaments de lliga aquesta temporada.