David García buscarà el podi al Grand Slam de Judo que se celebra a Alemanya

David García Torné és un judoka de 22 anys nascut a la Canonja i que, per estudis i per l’esport, es troba vivint a Madrid des dels 19 anys. García va iniciar-se en el món del judo amb només 6 anys i el 2019 va aconseguir diverses fites, com ara proclamar-se campió d’Espanya o penjar-se la medalla de bronze al Campionat d’Europa sub 23 i, enguany, ha començat amb una medalla de bronze a l’Open Europeu que es va celebrar l’1 de febrer a Bulgària. Ara, el canongí es troba en plena preparació pel Grand Slam d’Alemanya que reunirà els millors judokes europeus que buscaran un bitllet per les Olimpíades.

«Vaig començar a practicar aquest esport al col·legi, a les extraescolars, ho feia amb el meu germà i també jugàvem a bàsquet», explica David García, que afegeix que «després vaig decidir centrar-me en el judo perquè m’agradava més». En un principi, García practicava aquest esport perquè li agradava però, una vegada va començar a competir a l’alt nivell, va començar a somiar en gran. «M’agradaria guanyar algun dia un Mundial i anar a les Olimpíades», confessa el canongí, tot i que és conscient que «això és molt difícil, però crec que vaig per bon camí».

El judoka va començar a entrenar a alt nivell en el club de judo vital Esport de Sant Pere i Sant Pau, on va adquirir una bona base d’aquest esport i, una vegada a Madrid, va anar al Dojo Quino-Brunete. «Vaig marxar de la Canonja pels estudis i per l’esport, vaig començar estudiant enginyeria química però de seguida vaig veure que no m’agradava. Així que vaig decidir fer Inef i vaig valorar totes les opcions que hi havia», explica García, qui argumenta que «ja que marxava, vaig mirar d’anar al millor club i crec, que he encertat. On sóc ara hi ha el campió del món de Judo».

David García explica que, al llarg dels anys, ha passat per moments complicats, com ara quan van canviar de categoria, a la qual li va costar adaptar-se però practicant i amb molt de treballar ho ha aconseguit. A més, un altre dels inconvenients és combinar els estudis amb l’esport. «Al club fem dues sessions, una al matí i una a la tarda, i la primera costa combinar-la perquè és quan vaig a la universitat i, a vegades he de sortir més aviat i compensar-ho després a casa», detalla el canongí, qui també reconeix que «després, quan veus l’evolució que vas tenint i els bons campionats, et veus recompensat».

El problema del finançament

Però no tot està sent tan satisfactori per a David García que veu com les possibilitats de competir es poden acabar si no troba un finançament. Fins ara, explica que li està sent possible participar en aquests campionats perquè els seus pares l’ajuden a pagar el transport i l’estada en els països, però fa temps que busca ajudes d’empreses per poder pagar part de les despeses, com ara el viatge, l’estada o, en alguns casos, la quota d’inscripció.