Amb l'enemic a casa
El Nàstic s’ha marcat sis gols en pròpia porteria aquesta temporada, una xifra que fa esgarrifar i que ha penalitzat molt
El Gimnàstic de Tarragona té l’enemic a casa. Això és el que deuen pensar molts aficionats, els quals han vist com, al llarg d’aquesta temporada, una gran quantitat de gols encaixats han estat obra de futbolistes amb la samarreta grana. Concretament són sis les dianes que es poden computar a futbolistes del propi equip abans de Xavi Bartolo i ara de Toni Seligrat que han entrat a la xarxa defensada per Bernabé Barragán. A aquestes, se li podria afegir una més que, tot i que no és en pròpia meta, la presència de Juan Rodríguez entorpeix la visió de Bernabé i la pilota entra a la porteria després de topar amb el defensor. En aquest cas, hi ha hagut dubtes a l’hora de decidir si era un gol en pròpia meta o no.
Algunes d’aquestes dianes en pròpia porteria han significat tota una decepció, la pèrdua de punts o, fins i tot, l’eliminació de l’equip de la Copa del Rei.
L’autogol d’Albarrán aquest diumenge contra el Castellón ha estat el darrer per completar una estadística negativa que no es recorda en les darreres temporades ni a Tarragona ni, segurament, en cap altre indret. A aquest ritme, i si el ritme no para, es pot arribar a unes xifres esgarrifoses pels interessos grana. Pot ser cosa de mala sort, però, pel motiu que sigui, l’equip té la negra en aquest aspecte.
Van passar dotze jornades perquè el Nàstic comencés a viure el seu infern particular. La primera diana encaixada en pròpia meta es va produir quan havien transcorregut dotze jornades del campionat de Lliga. El Badalona-Nàstic, que va finalitzar amb victòria barcelonina per un ajustat 2-1, va comptar amb un autogol de Pedro Martín en un tret de Kilian que va topar en el cos del davanter grana i va acabar entrant a porteria, en el que va ser l’1-0. Els tarragonins van merèixer millor premi, però van acabar perdent 2-1.
Tres setmanes després, en el primer triomf a domicili de Toni Seligrat, novament es va produir una situació en la qual Bernabé es va veure superat per un propi company. En aquest cas, va ser Javi Bonilla, tot i que el gol finalment no va tenir transcendència, ja que els tarragonins es van acabar imposant 1-3.
Una Copa per a oblidar
Va convertir-se en un autèntic malson l’eliminatòria de Copa del Rei contra el Zaragoza, al Nou Estadi. Als autogols de Juan Rodríguez, amb el que va semblar una rematada de cap perfecta, i de Goldar, desviant amb la cama l’esfèrica cap a la pròpia porteria, se li ha d’afegir una acció en la qual el mateix Rodríguez va interposar-se en un tret de Papunashvili que va acabar entrant. No va pujar com a gol en pròpia meta, però se’l podria catalogar com a tal.
Els altres dos autogols són més recents. El de fa un mes, durant el Nàstic-Ebro, amb una pilota desviada de Rueda que va entrar, però que no va perjudicar, ja que el resultat va ser de 4-1 pels grana, i el d’Albarrán aquest diumenge a Castelló (3-2).