Nàstic, objectiu Copa del Rei

Matemàticament és possible però, si no es vol fugir de la realitat, la promoció d’ascens és un objectiu impossible per al Gimnàstic de Tarragona. Després d’una temporada que va començar de forma nefasta per culpa d’una deficient planificació de la plantilla, el Nàstic ha hagut d’anar rebaixant objectius fins a somiar amb el de classificar-se per a la Copa del Rei de la temporada 2020-21.

Pocs eren els que esperaven que la cosa sortís tan malament, ja que, per pressupost i per projecte, el tarragoní havia de ser un conjunt punter en el grup tercer de Segona Divisió B, lluitant sempre per la promoció d’ascens a Segona Divisió A i, si fos possible, per la primera plaça, que donava accés al canvi de categoria mitjançant una única eliminatòria.

Han anat passant les setmanes i ara la cosa ha canviat, i molt. El Gimnàstic és el catorzè classificat, amb 31 punts, i el que necessita, abans de tot, és assegurar-se la permanència a la categoria de forma matemàtica. Quatre o cinc victòries en els onze partits que resten li posarien en safata aquesta meta, però una entitat com la grana no es pot limitar a superar els 40 punts i esperar a la temporada següent. Com que la promoció és a quinze punts, toca intentar finalitzar en posicions que donin dret a disputar la Copa del Rei, una competició que sempre agrada pel fet de poder jugar contra conjunts de superior categoria.

Segons la nova reglamentació de la Copa, que va entrar en vigor la temporada passada, entren a disputar-la els 20 equips de Primera Divisió, els 22 de Segona Divisió A, 28 de Segona Divisió B (els set primers de cada grup, que correrien en el cas que s’hi trobessin entre ells equips filials o dependents), 32 de Tercera Divisió (els 18 campions i els 14 subcampions amb millor coeficient), 4 equips finalistes de la Copa RFEF i 10 conjunts de la màxima categoria territorial, resultants d’una eliminatòria prèvia entre els 20 campions de cada Federació Territorial.

Entre els set primers

En el cas del Nàstic, ha d’intentar finalitzar entre els set primers del grup, una meta que, a primera vista, semblaria massa ambiciosa, ja que l’Olot és deu punts per sobre dels grana. Ara bé, com que els filials no poden entrar a competir-hi, ja que ho fan els seus primers equips, seria la desena posició la que, ara mateix, ha de perseguir el Nàstic. Curiosament, aquesta desena plaça l’ocupa la Nucía, rival del Nàstic d’aquest diumenge.

Els alacantins, desens amb 36 punts, podrien quedar només dos per sobre dels grana si els de Toni Seligrat guanyessin, amb què la meta de la Copa seria encara més a prop. Barcelona B, tercer, Villarreal B, cinquè, i Espanyol B, vuitè, són els tres filials que s’interposen entre es primers classificats i, per tant, no se’ls hauria de comptabilitzar a l’hora de decidir qui juga aquesta competició i qui no. L’Atlético Levante, dotzè amb 35 punts, també pot ser un equip a tenir en compte fins a final de temporada si aconsegueix millorar els seus números, amb què, fins i tot, l’onzè (ja que hi hauria quatre filials per enmig) del grup tercer de Segona B podria tenir possibilitats de disputar la Copa del Rei la pròxima temporada.

Els set que ara entrarien

Si avui finalitzés el campionat de Lliga, els set conjunts del grup català de la categoria de bronze que es classificarien per a la Copa del Rei serien Castellón, Sabadell, Cornellà, Lleida Esportiu, Olot, Andorra i la Nucía, mentre que no ho farien Ebro, Atlético Levante, Llagostera, Gimnàstic, Ejea, Hércules, Badalona, Prat i Orihuela. Resten onze jornades per a posar punt final al campionat i, per tant, pot passar de tot, sobretot donada la igualtat que hi ha sempre a la Segona

Divisió B, on les diferències entre els equips no acostumen a ser gaire elevades.

La passada temporada, els set conjunts que van tenir el privilegi de disputar la Copa del Rei van ser Atlético Baleares, Hércules, Cornellà, Lleida Esportiu, Badalona, Ebro i Olot. Aquest darrer va ser el rival d’un Gimnàstic de Tarragona que va aconseguir passar la primera ronda i que va caure en la segona, a camp propi, contra el Zaragoza de Segona Divisió A.

L’exemple del Badalona

Alguns equips, com el cas del Badalona, van acabar jugant contra rivals de Primera Divisió, amb tot el que implica a nivell de taquillatge i d’aparador per als seus futbolistes. Oviedo (Segona A) i els Primera Getafe i Granada van passar per l’Estadi Municipal de Badalona en el que va ser tot un regal per a una afició que, capritxos del futbol, veu com el seu equip no aconsegueix sortir de les arenes movedisses que suposen la zona de descens a Tercera Divisió.