La incertesa d'atletes que afronten els darrers Jocs de les seves vides

A causa de la incertesa pel possible ajornament dels Jocs Olímpics de Tòquio, previstos per a aquest estiu (del 24 de juliol al 9 d’agost), hi ha un grup d’esportistes que està especialment atents a com es desenvolupen dels esdeveniments que provoqui els efectes de la pandèmia del coronavirus. Es tracta d’aquells que disputaran els últims Jocs de la seva vida.

«Si tingués lloc un ajornament en el que queda de 2020 simplement significaria endarrerir-ho tot. Però si s’ajornés al 2021 o al 2022 seria un altre escenari en el qual la meva participació quedaria en funció de com estigui la meva condició física llavors i de si em respecten les lesions. I cada any és més difícil resguardar-se d’elles», va dir Chuso García Bragado. Als seus 50 anys, si finalment Bragado participés en els 50 quilòmetres marxa a Tòquio, sumaria vuit Jocs en la seva carrera (els primers van ser els de Barcelona’1992) i així superaria a la jamaicana Merlene Ottey com l’atleta que ha disputat més en la història.

En una situació similar es troba Dani López Pinedo, el porter de la selecció espanyola de waterpolo, qui a Tòquio participaria en els seus tercers Jocs. «Segur que seran els últims per a mi. Si se celebren enguany hi aniré i, si els ajornen un o dos anys, ja serà més complicat. Però, de moment, em trobo bé físicament», va dir.

Per la seva banda, Maialen Chourraut (Lasarte-Oria, 1983), la piragüista que en els Jocs de Rio va aconseguir l’or en la modalitat d’eslàlom en K1 i el bronze a Londres, no vol plantejar-se els de Tòquio com els de comiat, encara que el puguin ser. Així ho va sentenciar: «Simplement, són els Jocs que ara estan presents i per als quals m’he classificat». En els següents, els de París 2024, arribaria amb 41 anys.

David Alegre

Qui sí que té clar al cent per cent que són els últims és David Alegre (Barcelona, 1984), jugador de la selecció espanyola d’hoquei herba. «Seran els meus últims Jocs. Encara que és veritat que si en Rio m’haguessin preguntat si eren els últims també hauria respost que sí. Mai saps el que pot suportat el cos i, en aquest cas, ha aguantat. Però, a partir d’ara, ja entren en joc les prioritats vitals i tinc altres coses per fer que fins ara he deixat de costat», va admetre.

Els quatre esportistes han vist tallades de cop les seves preparacions per als Jocs, com la resta d’olímpics espanyols, per culpa de la pandèmia del coronavirus. Aquest és un contratemps important per a tots, però especialment per als que es dediquen als esports d’aigua.

«El cos tècnic del club (el waterpolista Dani López Pinedo juga a l’Atlètic Barceloneta) ens ha confeccionat una preparació física en sec per a dur-la a terme amb els instruments que tinguem a casa. Fem quatre sessions diàries d’entrenaments. Físicament ens mantindrem, però una altra cosa són les sensacions en l’aigua, que les perdrem durant aquestes setmanes», va reconèixer el jugador.

En la mateixa línia es va expressar Chourraut: «Mai he estat tant de temps sense tocar una piragua com el que em veuré obligada a estar ara. El dia abans del part de la meva filla vaig pujar a una piragua i dues setmanes després ja vaig tornar a pujar una altra vegada». La piragüista basca, que està confinada a la Seu d’Urgell, explicita la seva frustració per viure molt prop del riu Segre i no poder entrenar-se. «Amb tenir una làmina d’aigua em conformaria, però les ordres són que ens quedem a casa i aquestes són iguals per a tothom», va assenyalar Chourraut.

El CAR de Sant Cugat

A García Bragado és habitual veure’l marxar per la ribera del riu Besòs (viu a Sant Adrià del Besòs), però també a l’escola d’atletisme del Prat de Llobregat o en el CAR de Sant Cugat. Precisament a aquest recinte tenia pensat anar per a continuar entrenant-se abans que el clausuressin per l’epidèmia. «Llavors vaig pensar a anar a entrenar al Pirineu francès, que és un lloc habitual per a nosaltres a l’estiu quan volem marxar en altura. Al final ho vaig descartar perquè vaig intuir que allí acabaria passant el mateix que aquí», va explicar. A la casa seva utilitza fitballs, estores i algun aparell de gimnàstica per a fer condicionament físic. I intueix que la situació de confinament va per a llarg. «Quan tornem a l’activitat habitual jo crec que haurem de fer com si comencéssim de nou la temporada perquè em temo que estarem algunes setmanes més que 15 dies», considera l’atleta madrileny, qui en condicions normals acumula una mitjana setmanal d’entre 120 i 140 quilòmetres marxant».

Alegre també està sent creatiu a l’hora d’entrenar-se en la seva llar. «Estic utilitzant el sofà, les cadires i les ampolles per a poder fer exercicis que em siguin útils», va informar.