«No tinc por per mi, però sí per la meva família, perquè a Espanya el problema és greu»

Fran Vélez va formar-se a la pedrera del Nàstic, on va destacar fins al punt que va fer-se un nom en el filial CF Pobla de Mafumet abans de fer el salt al primer equip. Després d’una cessió al Logroñés, va triomfar al Nàstic i va fitxar per l’Almería, on va demostrar la seva força i el seu caràcter a la gespa. Per circumstàncies del futbol, va fer les maletes cap a Polònia per a enrolar-se amb el Wisla Crackovia i, d’allí, a l’Aris Salonica, de la lliga Grega.

—Com li està anant la vida a Grècia?

—Estic gaudint molt de tot en general, m’ha sorprès molt positivament tant la seva cultura com la seva gent.

—I quin tipus de club és el Wisla Crackovia?

—És un dels equips més grans de Polònia. En una comparació amb un gran d’Espanya, seria el FC Barcelona.

—Hi ha molta diferència entre la Super League 1 grega i la Segona A o la Segona B d’aquí?

—Els equips de la part alta de la taula estan al nivell de la Primera Divisió Espanyola. En canvi, els de la part baixa són de nivell de Segona Divisió A. Per desgràcia, hi ha força diferència entre uns i d’altres.

—Troba a faltar alguna cosa de la lliga espanyola?

—La seva organització i la seva competitivitat a tots els nivells.

—En el mercat d’hivern de la temporada 2018-19 va estar a punt de fitxar pel Nàstic. Per què es va trencar la seva cessió?

—Vaig estar molt a prop de tornar a casa, però el club en el qual milito no em va deixar sortir. En les negociacions em van comunicar que era una peça important i que no permetrien la meva sortida.

—Veu possible un retorn al Nàstic en un temps no gaire llunyà?

—Sí, sempre he dit que m’agradaria tornar al club de la meva terra i a la que un dia va ser casa meva.

—Com està passant el coronavirus?

—A nivell personal, amb la major tranquil·litat possible, ja que l’estic vivint lluny de la meva família. Considero que és temps d’estar en família i afrontar-ho units, però des de la distància és complicat.

—Com està sent el confinament?

—Intento passar el temps entretingut, realitzant videotrucades, estudiant, fent exercicis o jugant a la Play. Si t’ho proposes, pots estar força ocupat al llarg de tot el dia.

—Hi ha algun problema amb les existències de matèries primeres?

—De moment, cap ni un.

—Ha tingut por en algun moment?

—Per mi no, però sí per la meva família a Espanya, perquè alí el problema està sent força greu i un sempre té por que li toqui a un familiar.

—Què fa a casa? Té un pla específic d’entrenaments?

—Segueixo un pla d’entrenaments i intento adaptar-lo als materials dels quals disposo per a poder complir-lo el millor possible.

—Quines són les perspectives des d’allí?

—Són més positives que a Espanya. Les autoritats creuen que de cara a finals d’abril o a principis de maig es podrà reprendre la vida. Aquest tipus de malalties, però, sempre depèn de com acabin evolucionant. És imprescindible que la gent compleixi amb les obligacions que ordenen els governs.

—Si la Super Ligue 1 grega es donés per finalitzada, en quina situació quedaria el seu actual equip?

—Finalitzaríem en cinquena posició i, aquesta circumstància, ens donaria la classificació per jugar a Europa la pròxima temporada, que és l’objectiu principal que s’havia marcat el club. Tot i això, estem jugant les semifinals de la Copa i estem a prop de poder lluitar pel títol a la final.

—Si la competició acaba reprenent-se, quina és la meta de l’equip?

—Guanyar aquesta Copa, ja que la classificació per jugar torneig continental ja està assolit.