«Vaig agafar l'últim avió que va sortir de Miami a Barcelona»

«En entrar a l’avió vaig sentir una conversa i, en preguntar a una de les hostesses, ella em va dir que era l’últim que sortia de Miami cap a Barcelona fins al mes de maig». Així explica part de la seva experiència Xavier Sandoica, un jove de 20 anys que ja és a Tarragona, a casa seva, després d’abandonar els Estats Units a causa del coronavirus.

El jove, que va marxar al país nord-americà gràcies a una beca, estudia la carrera de Sports Science (seria la ciència esportiva o, l’equivalent aquí, INEF) i també juga a l’equip de futbol de la Tusculum University de Greenville, a Tennessee. La campanya passada va militar a les files del juvenil A del Gimnàstic de Tarragona. Les facilitats que li han posat des del centre són moltes i finalitzarà el curs de forma telemàtica, tot i que el tarragoní no descarta «començar el pròxim curs també des de casa, depèn de com vagi la cosa».

Xavier Sandoica, acompanyat d’un grup d’amics, va anar a celebrar l’Spring Break, que és una festa que dura una setmana que serveix per a donar la benvinguda a la primavera. Se celebra a Los Angeles. Hi va arribar el dia 14 i, la idea, «era quedar-nos una o dues setmanes més» del que havien pensat inicialment, ja que «allí (a Espanya) la situació amb el coronavirus s’estava complicant molt i vam pensar que als Estats Units només hi hauria casos aïllats».

Aquest pensament va canviar de forma radical, ja que una trucada ho va canviar tot: «La meva mare em va dir que fes les maletes i que vingués cap aquí». Dit i fet. Xavier Sandoica va agafar dos avions, un per anar a Miami i, l’altre, amb Barcelona com a destinació. «El primer anava completament buit i, el segon, una mica més ple, però menys de l’habitual», explica, abans de sentir aquella frase que li va canviar la vida. I és que no hi hauria cap avió més cap a la Ciutat Comtal fins a nou avís. Si no hagués embarcat, ara mateix estaria a Amèrica, lluny de la seva família.

«Havia rebut missatges de més gent que em recomanaven tornar a Espanya perquè les coses empitjorarien molt», detalla Sandoica qui, gràcies a ser tan previsor, va poder agafar el darrer vol des de Miami: «Vaig dormir a l’Aeroport, per prevenció, pel que pogués passar».

El dia 19 d’abril va arribar a Barcelona i, des d’aquell moment, està dedicant-se a estudiar des de casa i veu com els seus companys fan el mateix. Tots, menys un, que no va arribar a temps a tornar al seu país d’origen. «Un amic argentí s’ha quedat atrapat als Estats Units i no ha pogut tornar al seu país. Quan estàvem allí, teníem la sensació que el coronavirus no hi arribaria del tot, que estaríem bé», aventurava llavors, tot i que, finalment, la cosa no va anar així.

Un positiu a la universitat

A més, Xavier Sandoica explica que en el centre on estudia també hi ha hagut un cas de coronavirus. «Quan vaig marxar, vaig rebre un missatge on hi deia que s’hi havia registrat un cas», diu, amb què el centre va haver de tancar les seves portes. El seu company argentí ha tingut la mala sort del col·lapse que va patir el país, amb què haurà d’esperar en el seu indret d’acollida, on està esperant que millori la situació per a poder tornar a casa.

«Ara, toca acabar el curs, i ho fem de forma online», apunta el jove. Concretament, les classes es fan per Zoom, que és un sistema de vídeo teleconferència que no impedeix aprendre els continguts amb total normalitat.

Sandoica va rebre una beca de LaLiga

Xavier Sandoica va ser un dels 20 afortunats que van rebre una beca de LaLiga per a poder estudiar als Estats Units. Es tractava de beques a futbolistes que oferia la Lliga de Futbol Professional a joves militants a clubs espanyols perquè poguessin continuar formant-se a territori nord-americà.