Penes de presó per 9 dels 11 acusats d'arreglar partits

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de Navarra ha notificat aquest divendres la sentència del denominat cas Osasuna, que imposa penes de presó per a nou dels onze acusats.

Es tracta de la primera sentència de condemna sobre corrupció esportiva dictada a Espanya i ha estat publicada en menys de dos mesos des que va acabar en l'Audiència Provincial de Navarra el judici per suposat tripijoc de partits.

La sentència, que pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, condemna per unanimitat l'exgerent del clubÁngelVizcay, l'expresidentMiguelArchanco, els exdirectiusJuanAntonioPascuali Jesús Peralta, l'extresorerSanchoBandrés, els agents immobiliaris Cristina València i Albert Nolla, i els exjugadors del Betis AntonioAmayaiXavierTorres.Absol en canvi a l'exdirectorde la Fundació Osasuna, DiegoMaquirriain, i a l'exjugador bètic JordiFigueras.

Les penes imposades per delictes d'apropiació indeguda, falsedat en document mercantil, falsedat comptable i corrupció esportiva oscil·len entre el total de8anys i8mesos de presó que s'imposen aVizcayi els nou mesos de presó imposats a València i Nolla.

Per a l'Audiència, ha quedat provat que els condemnats, membres en aquella època de la directiva d'Osasuna, van acordar prevaler a dos exjugadors del Betis -Amayai Torres- amb 650.000 euros per incentivar la seva victòria davant el Valladolid en la jornada 37 de la temporada 2013-2014 i per a deixar-se guanyar en el partit dePamplonaa la jornada 38.

Les magistrades consideren que hi ha dos apartats molt diferenciats en els fets: els referits a la gestió econòmica del club, que comprenen els delictes d'apropiació indeguda, falsedat documental i falsedat comptable, i el referit a la corrupció esportiva.

Respecte a la gestió econòmica, les magistrades entenen que durant les temporades enjudiciades els condemnats van fer un ús i abús conscient dels fons del club, mitjançant extraccions de diners injustificades i amb retirades d'efectiu procedent de les vendes de la botiga, taquilles i abonaments.

La quantitat total defraudada que s'ha pogut provar ascendeix a 2.340.000 euros: 900.000 euros corresponents a la temporada 2012-2013 i 1.440.000 euros de la temporada 2013-2014.

També es consideren provades falsificacions comptables, que tenien com a finalitat quadrar els comptes. En la temporada 2012-2013 el desquadrament va ser de 900.000 euros i per a això es va acudir alsimmobiliaris CristinaValència i Albert Nolla, els qui van signar un rebut per aquesta quantia simulant activitats immobiliàries inexistents.

En la temporada 2013-2014, el desquadrament dels comptes del club ascendia a 1.440.000 euros i per això es va crear un fals contracte amb l'entitat portuguesaFlelfield(de gestió de drets d'imatge de jugadors) i tres factures falses.

La creació d'aquests documents amb l'entitat portuguesa es va realitzar quan la junta directiva havia dimitit i estava ja la junta gestora. La sala considera que va serVizcayqui va crear els mateixos per a quadrar els comptes d'aquesta temporada i obtenir així l'informe favorable d'auditoria.

L'absolució deMaquirriainpel delicte d'apropiació indeguda es fonamenta en la falta de proves sobre que realment conegués la destinació indeguda dels 400.000 euros que va traslladar de Pamplona a Sevilla i que es va utilitzar per a pagar als dos jugadors del Betis.

D'altra banda,amb relació aldelicte de corrupció esportiva, la sentència conclou que va haver-hi un acord entre els membres de la directiva condemnats i el gerent del club amb els dos jugadors del Betis, per als partits contra el Valladolid i Osasuna, tractant-se per tant d'un acord global.

La sala, que ja va avançar l'absolució de JordiFigueras, raona que no hi ha proves que permetin concloure que aquest jugador va participar en els fets.

La sentència conclou que el precepte penal que fonamenta la condemna és l'article 286 bis, apartat quart, del Codi Penal, que inclou les denominades «primes a tercers».

S'argumenta que oferir diners o beneficis a un club per guanyar una trobada busca un avantatge propi, però, a més, produeix una sèrie d'efectes concatenats com el perjudici d'altres equips que depenen d'aquests resultats de tercers i els perjudicis econòmics derivats de les apostes o travesses.

Els incentius econòmics per part d'un tercer club a un altre per a fomentar un resultat positiu influeixen en la competició, conclouen les magistrades.

Consideren a més que els arguments que s'han donat en el judici per a considerar no punibles penalment les primes a tercers parteixen d'una permissivitat social cap ales mateixesque és independent que estiguin previstes com a delicte.

Recorda la sentència que l'obligació de l'esportista no es refereix simplement a «sortir a guanyar» sinó a assegurar que el resultat esportiu es produeixi conforme a les normes prèvies mútuament conegudes i acceptades, sense condicionants externs no inclosos en les regles que regeixen la corresponent disciplina esportiva.