Judicial
La fiscalia demana 24 anys de presó per l'expilot Sito Pons per defraudar Hisenda
El ministeri públic l'acusa de no tributar 2,7 MEUR entre 2010 i 2014 simulant que vivia a l'estranger
La Fiscalia Provincial de Barcelona ha demanat una pena de 24 anys de presó per a l'expilot de motos i l'escuderia de Moto 2 Pons Racing, Sito Pons, per sis delictes contra la Hisenda Pública. Segons l'escrit d'acusació, el ministeri públic considera que Pons va defraudar 2,7 MEUR entre els anys 2010 i 2014 simulant que vivia a l'estranger, primer a Mònaco i després al Regne Unit. També l'acusa de tenir un «entramat d'empreses» que li servien com a «societats instrumentals», algunes de les quals amb residència en paradisos fiscals. La defensa de Pons s'ha mostrat convençuda de l'absolució del seu client i veu una «persecució» contra ell. Els advocats defensors asseguren que Pons va viure realment a Mònaco i des del 2012 ho fa a Londres.
Segons la fiscalia, Pons va defraudar més de 444.000 euros de l'IRPF corresponent a l'any 2010, més de 801.000 euros corresponents al 2013 i més de 864.000 de l'any 2014. A més, també acusa l'expilot de motos de defraudar més de 321.000 euros el 2012, més de 178.000 el 2013 i més de 173.000 el 2014, corresponents a l'impost de patrimoni.
Per això, l'acusa de sis delictes contra la Hisenda Pública i li demana penes que totes elles sumen 24 anys de presó, a més d'una indemnització a l'estat corresponent a les quantitats presumptament defraudades.
La fiscalia sosté que, durant els anys del presumpte frau, Pons va viure «de forma efectiva» en un domicili de la ciutat de Barcelona, però que els anys 2010 i 2012 «formalment va declarar residir al Principat de Mònaco», on va lloguer un apartament, i a partir del desembre del 2012 a Londres, on va llogar un altre domicili. Ho va fer, segons el ministeri públic, «amb el desig de no tributar a Espanya».
El ministeri públic remarca que «no consten» consums d'aigua i llum significatius en aquests apartaments llogats, i que en canvi Pons feia servir l'aeroport del Prat per als seus desplaçaments a les competicions.
A més, també acusa Pons de mantenir un «entramat d'empreses de les quals es va servir com a societats instrumentals, algunes amb residència en paradisos fiscals», com ara l'Illa de Man o les Illes Verges.
La defensa de Pons parla de «persecució»
En canvi, en un comunicat, la defensa de Sito Pons ha assegurat que l'expilot sí que va residir a Mònaco fins el 2012 i al Regne Unit a partir d'aquell any, i que la fiscalia en fa una «suposició errònia». Així ho demostren, afegeix, «els certificats emesos per les autoritats dels respectius països». La defensa considera que aquests certificats són «suficients» per descartar la comissió del delicte de defraudació a Hisenda.
Els advocats defensors remarquen que Pons paga els seus impostos al Regne Unit des de l'any 2012 i que les autoritats d'aquell país han «defensat» que l'expilot viu a la capital britànica. En aquest sentit, sostenen que les autoritats espanyoles van acabar de manera «prematura» els procediments d'inspecció i van remetre les actuacions a la fiscalia «abans d'esperar la resolució del procediment amistós». L'inici d'aquest procediment, afegeixen, hauria d'haver «aturat» una actuació en l'àmbit tributari.
Pel que fa a les «visites freqüents» de Pons a Barcelona, la defensa les atribueix al fet que bona part de la seva família viu a la capital catalana, i que aquesta és «el punt de trobada habitual de la seva escuderia en els seus viatges per tot el món». També argumenten que la majoria d'entrenaments i competicions es fan a l'estat espanyol.
La defensa considera que l'actuació de la fiscalia respon a una «persecució» contra el seu client. En aquest sentit, recorden que Pons va seure al banc dels acusats l'any 2011 i que va ser absolt. Pel que fa a les penes demanades per la fiscalia, els advocats de Pons les qualifiquen de «desproporcionades» i creu que hi ha un intent «d'utilitzar il·legítimament» el seu client amb «finalitzats exemplaritzants davant dels contribuents espanyols» i «forçar-lo indegudament a pagar unes elevades quantitats que no deu».