Galimany: «Fins que no van ajornar els Jocs, no vam quedar tranquils»

Marta Galimany torna a l’acció. De fet, la vallenca no ha deixat d’entrenar mai tot i el confinament (de la forma que li ha estat possible) i continua en plena forma. Ara, Galimany ja té la felicitat gairebé completa, esportivament parlant, ja que ha pogut tornar al seu hàbitat natural, a les pistes d’atletisme de les Instal·lacions Esportives El Fornàs de la ciutat vallenca.

Ahir va completar un dels seus entrenaments i, poc a poc, va posant-se a to. Galimany recorda que fa tan sols unes setmanes la gent s’havia de quedar a casa a causa de l’ordre de confinament dictada pel Govern espanyol. «Va ser una situació molt estranya, que no havíem viscut mai. Quan ens van dir que ens havíem de confinar ens van assegurar que seria durant pocs dies, però la cosa es va acabar allargant», recorda una Marta Galimany que reconeix que «al final, pateixes més aviat per la salut que no pel fet de no poder entrenar».

En declaracions a Diari Més, Galimany fa esment als records que li venen a la ment dels primers dies de confinament. «Simplement, havíem de fer cas al que ens deien des de les autoritats i tractar la situació amb molt de respecte. No tan sols com a esportista, sinó com a persona qualsevol que està enmig d’un greu problema de salut», diu.

Ara bé, esportivament també ha quedat força castigada Marta Galimany. Tant ella com la resta d’esportistes d’elit que havien de participar en els Jocs Olímpics de Tòquio. L’atleta lamenta que «el tema dels Jocs va ser l’únic que em va neguitejar una mica durant tot aquell procés. Fins que no ens van dir que s’ajornaven, no vam quedar una mica més tranquils, ja que era una gran incertesa la que teníem». De fet, ella troba encertat l’ajornament de la cita olímpica, ja que «veient com està afectant molts indrets i amb rebrots com el de la Xina o a altres països, no ens donen les garanties suficients per a poder competir i, per tant, és el més coherent». Ara bé, la Primera i la Segona Divisió de futbol s’han reprès. Galimany prefereix no entrar a opinar si és una decisió correcta, ja que «se m’escapa de les mans. Ho ordenen des de més amunt. No m’hi vull ficar. L’atletisme és un esport que no és minoritari, però evidentment té menys recursos que altres modalitats esportives».

Va seguir entrenant

Durant el confinament, Marta Galimany no es va aturar. «Vam intentar mantenir tots els exercicis a la cinta de córrer –des de casa–. De fet, vaig estar de sort perquè venia de fer la Marató de Sevilla, en el Campionat d’Espanya i, a més, aquests darrers mesos era un període on ho havíem de fer tanta quilometrada».

Marta Galimany aventura que «trigarem encara a fer una cursa amb normalitat», tot i que té a l’horitzó una cita molt important el pròxim mes d’octubre, amb el Mundial de Mitja Marató, que «sembla que es manté».

L’atleta vallenca creu que, psicològicament, l’esportista d’elit no patirà cap seqüela pel fet de no competir, ja que «tothom té moltes ganes de tornar a posar-se en funcionament i de tornar a posar en marxa les seves rutines. A mi m’agrada molt entrenar i competir i, quan es reprengui la competició, ho agafarem amb molta il·lusió».