«Vam perdre'ns el millor moment de l'equip perquè la lliga es va aturar»

El Gimnàstic de Tarragona juga aquesta tarda, a dos quarts de set, un nou amistós de pretemporada (Nàstic-Zaragoza, segon partit que el club oferirà per Youtube i que els nous socis podran veure gràcies a un enllaç que els facilitarà l’entitat hores abans del duel). Ho farà, com sempre, a les ordres d’un Toni Seligrat que afronta la nova temporada il·lusionat i amb ganes de retornar al club grana al futbol professional.

—Com està encaminant aquesta pretemporada tan atípica?

—Aquesta és la paraula. És atípica i anormal. Això que hem fet d’anticipar-nos als esdeveniments, de planificar un treball previ sense saber què passarà, donarà molta qualitat a la pretemporada i a la temporada.

—Quin tipus de temporada espera?

—Si una cosa he après d’aquesta pandèmia és a no pensar molt més enllà, però l’únic que vull és tenir una gran capacitat d’adaptació. Que no em sorprengui res i poder estar preparat per a allò que pugui venir.

—Tenen previst que hi pugui haver una possible aturada?

—De moment, com prepares un possible inici de Lliga que no saps ni on serà ni quan es produirà? Doncs començant un bon dia, prenent decisions. Pots fallar o encertar. Com prepares una aturada abans de temps? Fent les coses extraordinàriament bé des del començament.

—Dos partits per setmana li hauria semblat una bona idea?

—No, sobretot per la falta de costum. A Segona B no hi estem acostumats.

—Nota que hi ha por entre els jugadors?

—Gens. L’ambient que tenim en cada entrenament denota que no hi ha por.

—Què li va passar pel cap quan es va aturar tot la temporada passada?

—Creia que tornaríem a començar, que era un tema puntual, de dues o tres setmanes, i que arribaria la normalitat aviat. Mai se m’hauria passat pel cap que confinarien pràcticament a tot el món.

—Com va viure aquests mesos a casa?

—Bé, perquè em vaig sentir molt útil. Vaig anar a casa de la meva mare, que és gran, i la vaig ajudar moltíssim. També vaig estar pendent de la meva dona i del meu fill.

—Quan la temporada passada va substituir Xavi Bartolo, pensava que seria tan complicat sortir del pou?

—Sí. Sabia que seria molt complicat. Sortir del pou a Segona B costa molt i, quan un equip té l’objectiu oposat, o sigui, que vol pujar, costa molt.

—L’equip va complir amb les expectatives que vosté es va fixar en arribar?

—Havíem d’anar per passos. El primer era sortir d’on estàvem. El segon pas, fer-ho amb una identitat, però vam perdre’ns el millor moment de l’equip perquè la lliga es va aturar.

—Fins on hauria arribat l’equip?

—A competir cada setmana sense patir per la zona baixa.

—Què era més important llavors, fitxar jugadors o donar baixes?

—Necessitàvem ambdues coses. Que sortís gent que no es moria de ganes d’estar aquí i que jo considerava que no tenien el nivell i, per altra banda, portar el contrari, jugadors amb ganes de venir i amb el nivell que requereix aquest club.

—Per què van perdre les ganes aquests jugadors?

—És que no sé si al juliol en tenien.

—Tant en aquest present mercat com en el d’hivern de l’any passat Toni Seligrat té molta incidència en la confecció de la plantilla. Aquesta és la plantilla de Toni Seligrat?

—Aquesta és la plantilla del Nàstic, perquè Toni no treballa sol. Jo no faré res que no estigui consensuat pel meu equip de treball i pel meu president, que participa activament de totes les decisions que es prenguin. Mai faré un pas sense l’aprovació de Sergi Parés i de Josep Maria Andreu.

—Què li falta a aquesta plantilla?

—De moment, algun element més i, després, assimilar una sèrie de conceptes, que per a això està la pretemporada. Després d’assimilar-los, els hem de fer nostres. Hem de fer que flueixin.

—A nivell d’elements, un central i dos centrecampistes serien suficients?

—Crec que el mínim que necessitaríem són un central i un centrecampista ofensiu. També ens aniria força bé un futbolista més, de perfil ofensiu. La pretemporada ja marcarà aquesta última necessitat.

—I què li sobra a l’equip?

—Gent. Som massa gent. Entre que tens futbolistes del filial, a prova... Ens sobra gent per fer un treball de més qualitat, però això acostuma a passar en les pretemporades.

—Molesta tenir jugadors amb els quals no compta?

—És una situació dura per al futbolista, ja que sap que no es compta amb ell i també per als que estem aquí, ja que jo aprecio a tots els jugadors que tinc aquí. Això no és un club social, és un club esportiu, amb funcionament d’empresa i no s’ha de ser ni millor ni pitjor persona, s’han de tenir condicions i talent i, en ocasions, en el futbol els entrenadors, ja sigui per una mala temporada o una lesió, pensen que no ets útil.

—A banda de Giner, Habran i Pereira, sobra algú més?

—De moment, aquests tres.

—Com està el cas de Joel Marín?

—S’ha de separar els jugadors sub-23 i els que no ho siguin. El Joel que em vaig trobar l’any passat era un jugador no útil per a nosaltres. Aquest any penso tot el contrari, m’he trobat un Joel totalment diferent. M’agrada i crec que ens pot ajudar.

—Què tal és Prudhomme?

—És un futbolista jove, talentós i crec que amb molt marge de millora. De fet, ell està una mica en estat de shock perquè diu que ha arribat a un club on es treballa molt, molt bé i amb molta intensitat, i no hi està acostumat. No deixa de ser una aposta, té un potencial important.

—Quines conclusions extreu dels partits contra Horta i Barça?

—Primer i segon partit de pretemporada. El segon havia de ser la Pobla i no el Barça i, el tercer no era el Zaragoza A, sinó el B. Volia començar amb tres partits contra equips de Tercera Divisió, i mira el que hem fet. Però també té el seu costat positiu. Són compromisos de club que hem de respectar. Vaig acabar content del partit de l’Horta, però és el primer. El segon va estar a un nivell molt per sobre del que jo podia esperar de l’equip. Això diu molt de la nostra plantilla i dels nostres futbolistes.

—Quin és el màxim objectiu del Nàstic?

—Pujar.

—I el mínim?

—Segona B Pro.

—Si no es guanyen els primers partits, entendria que aparegui ansietat?

—En aquest club hi ha molta exigència i els nervis poden aparèixer, però a mi no em vindran. He d’intentar que a mi em vegin tranquil si arriben els nervis.

—Què en pensa del fet que diguin que Toni Seligrat és un entrenador defensiu?

—Que no em coneixen. Ara bé, a la Segona B tenen èxit els millors equips defensivament. El 75% d’equips marquen 0 o 1 gols de mitjana. És molt important que no et marquin gols, ja que tu, per estadística, en marcaràs zero o un, per això és tan important la faceta defensiva.