Les línies mestres del Nàstic 2020-21

Aquest Gimnàstic de Tarragona té molt bona pinta. L’equip de Toni Seligrat ha aconseguit convèncer tant a ell mateix com a l’afició grana en una pretemporada estranya, tant a nivell d’entrenaments com de partits. El conjunt grana ha demostrat la seva versió més camaleònica, adaptant-se als nous temps, marcats pel coronavirus, i ha previst una preparació més llarga de l’habitual, per a poder arribar en les millors condicions. Pel que fa a duels amistosos, primer jugar contra un equip de Tercera Divisió, després fer-ho davant del Barça de Messi, canviar a un Zaragoza que vol pujar a Primera i tornar a baixar al fang per mesurar forces amb el Valencia Mestalla representa tota una muntanya russa de la qual el club grana n’ha sortit molt ben parat.

Les pretemporades són això, preparacions. En molts casos, no serveixen d’indicadors del que ha d’acabar passant. Sense anar més lluny, el Nàstic de Lluís Carreras semblava, guardant les distàncies, el Barça de Pep Guardiola i, al final, aquella història va acabar amb el tècnic acomiadat a la quarta jornada. En aquesta ocasió, però, sembla que la bona preparació pot anar acompanyada dels resultats esperats. L’equip entrena bé i, aquesta circumstància, es veu reflectida en els partits.

Pel que fa als signes d’identitat del Nàstic 2020-21, aquests han quedat ben definits. El conjunt de Seligrat serà un equip intens, que mai doni cap pilota per perduda. Tots els jugadors, en bloc, formaran part d’un entramat defensiu que intentarà deixar la porteria pròpia a zero en la majoria d’enfrontaments. A partir d’aquí, el Nàstic creixerà i buscarà el gol amb un mínim de tres futbolistes en la part ofensiva.

Contundència al darrere, esforç i entrega en el centre del camp i sacrifici i verticalitat a la davantera en un Nàstic que, de moment, ha començat a utilitzar un 4-3-3 que sembla que li va com a anell al dit i que, amb la tipologia de futbolistes amb què compta, tot fa indicar que serà el sistema més utilitzat per Seligat, almenys d’inici.

La porteria i la defensa

Pel que fa als jugadors que apunten a la titularitat o, com a mínim, a tenir més protagonisme de cara a la temporada que comença en quatre setmanes, ja es comença a dibuixar per on aniran els trets. Sota pals, tot i que Gonzi, recentment fitxat de l’Alavés, ha demostrat bones maneres, Wilfred és l’aposta del club per a comandar al Nàstic fins a l’èxit. Per tant, si no hi ha cap sorpresa, serà ell l’home escollit per a posar-se els guants.

La defensa també sembla clara. Carlos Albarrán, a falta que es recuperi completament Pol Domingo, apunta a titular en el lateral dret, mentre que Joan Oriol sembla indiscutible a l’esquerra. Tot i l’arribada de Quintanilla, central de l’Ibiza, Marc Trilles i Jesús Rueda seran els titulars a l’eix de la rereguarda.

El centre del camp i l’atac

En el centre del camp de tres homes, ja hi ha més dubtes. L’incombustible Fausto Tienza jugarà sí o sí. Tot i que Fran Miranda apuntava a ser indiscutible, sembla que va perdent força en favor de Javier Ribelles, una de les sorpreses agradables de la pretemporada. Aquesta tercera plaça està reservada per a Francesc Fullana, en cas que acabi arribant, tot i que la irrupció de Javier Bonilla en la línia de mitjos el col·loca també com a un dels favorits per a ocupar-la.

A dalt, d’alternatives, moltes. Ara bé, tres futbolistes es presumeixen com a titulars una mica per damunt de la resta. A la dreta, Brugui ha trobat el seu lloc. Tot i ser esquerrà, aprofita la seva qualitat per a entrar cap a dins i servir assistències mil·limètriques a l’extrem oposat o al mateix punta, un Gerard Oliva que s’ha guanyat el lloc per sobre d’un Pedro Martín que, tal com es preveia des de fa alguns mesos, partirà molts duels des de la banda esquerra. Altres jugadors com Fran Carbia, Pol Ballesteros, Pol Prats o Thomas Amang hauran d’esperar, pacients, a tenir la seva oportunitat.