Brugui agafa el comandament
El gironí ja s’ha fet amb els galons suficients com per a considerar-se una peça elemental del Nàstic de Toni Seligrat
Roger Brugué i deu més. Aquesta va ser la sensació amb la qual es van quedar molts aficionats del Gimnàstic de Tarragona la temporada passada, quan l’atacant gironí va confirmar-se com a un dels millors jugadors de l’equip, tot i la mala temporada, en línies generals, que van realitzar els grana. Lluny d’apagar-se o de conformar-se amb tirar del carro d’un equip que feia aigües per tots cantons, l’esquerrà ha continuat guanyant galons aquesta temporada fins a acabar de consolidar-se en una banda dreta en la qual ningú, a dia d’avui, li discuteix el lloc.
Brugui ha estat un exemple de perseverança i constància, característiques que el van portar del CF Pobla de Mafumet al primer equip i que l’han convertit en un ídol al Nou Estadi i en un futbolista imprescindible per a Toni Seligrat, que ja va declarar el seu amor pel jugador des de la seva arribada. En una de les temporades més importants de la història del Nàstic, Brugui no vol perdre l’oportunitat de fer un pas més i de portar al seu equip a la professionalitat, retornar-lo allí on molts opinen que es mereix.
Les possibilitats que ofereix Brugui al Nàstic són infinites. Un mitja punta d’arrel, s’ha hagut de reinventar a la banda dreta per a actuar a cama canviada. Com que no és un extrem a l’ús, el gironí tira de qualitat per fer allò que tant s’ha posat de moda en els darrers anys en el món de futbol, i és entrar de fora a dins per a provar el xut a porteria o alguna passada que faciliti accions futures de la resta de davanters.
Brugui ja ha demostrat que és tot un expert en totes dues facetes. Durant el partit que va disputar el Nàstic davant del Zaragoza al Nou Estadi la passada setmana (1-0), Roger Brugué va oferir tot un recital d’assistències mil·limètriques des de la banda dreta. Diagonals cap a Pedro Martín o buscant a qualsevol altre futbolista que volgués aparèixer i aprofitar una esfèrica deliciosa per a poder controlar o, directament, disparar a porteria.
Les passades, en moltes ocasions, van precedides d’una acció de desequilibri per part de Brugui, al qual no li falten ni la qualitat ni l’entrega, dues característiques, sobretot la segona, imprescindibles per a poder tenir presència en els onzes de Toni Seligrat.
No tot es queda aquí, ja que Brugui també té gol. Cal recordar el golàs que va anotar aquest dissabte a l’Antonio Puchades contra el Valencia Mestalla, des de més de 30 metres i sense pensar-s’ho, després de recollir un refús en una pilota lluitada per Carbia durant el 0-2 davant del filial valencianista.
Un any de contracte
El Nàstic no s’equivocaria si apostés per una ampliació de contracte del futbolista, al qual no li mancaran núvies a partir de l’1 de gener d’aquest 2021, que és quan mancaran sis mesos per a la finalització del seu contracte.
Una gran quantitat d’integrants de la plantilla grana es troben en la mateixa situació, però la joventut, la projecció i les prestacions que està oferint aquest futbolista el converteixen en el perfecte candidat perquè una pluja de clubs, sempre que les lesions el respectin, s’interessin en els seus serveis de cara a la 2021-22.
De fet, tal com va explicar aquest diari fa algunes setmanes, l’interès d’entitats de Segona Divisió A per Brugui aquest passat estiu ha estat real. A banda, algun club de Segona B també ha preguntat pel futbolista, encara que el Nàstic no ha rebut cap oferta en ferm, ja que tothom està esperant que el contracte de Brugui finalitzi per a emportar-se’l lliure de traspàs i poder proposar-li unes millors condicions.
El Nàstic, de moment, no ha realitzat cap moviment al respecte, ni amb Brugui ni amb la resta de futbolistes que finalitzen el seu contracte en els pròxims mesos, ja que tots els esforços del club estan posats a intentar l’ascens a Segona Divisió A i a acabar de rematar l’actual plantilla, a la qual tan sols li falta alguna pinzellada (Francesc Fullana) per a quedar completada i poder lluitar per tot allò que s’ha proposat.