Wilfred falla, però l'àrbitre més (1-0)

Una errada de Wilfred i una lamentable actuació arbitral en forma de penal claríssim no assenyalat a favor del Nàstic marquen l’estrena del conjunt grana en la 2020-21. Derrota a Barcelona en un partit entre dos equips que van proposar poca cosa. Detalls van decidir un partit que tan sols va deixar un gol, el d’Arnau Comas, amb la col·laboració d’un Wilfred que no va estar gens encertat a l’hora de refusar un córner. La va deixar molt tova i el central del Barça se la va trobar i va acabar empenyent-la, de rebot, al fons de la xarxa.

Segurament, però, la jugada més decisiva de l’enfrontament no va ser la del gol, sinó un penal claríssim a Gerard Oliva que l’àrbitre, els seus motius tindria, no va voler assenyalar. Gairebé li trenquen la samarreta al jugador del Nàstic en una d’aquelles agafades que, si no s’assenyalen, és per algun motiu concret. No veure aquest penal no és possible i decisions com aquesta són les que poden condicionar el futur d’un equip que no pot permetre’s no sumar en una primera fase de campionat tan curta com el que es presenta. A banda, Jandro havia d’haver estat expulsat, però Sergio Pérez Muley també va prendre la determinació de no mostrar-li la segona groga. I això que en el primer acte va castigar pràcticament cada falta amb una cartolina.

Ofensivament, el Nàstic va demostrar poca cosa i el centre del camp grana no va existir pràcticament. Ara bé, jugar contra el Barça B, l’equip, amb diferència amb major pressupost de la categoria, mai és senzill.

Les sensacions que va deixar el Nàstic a l’Estadi Johan Cruyff van anar en consonància amb el que ja s’ha anat veient al llarg de la pretemporada. Un equip molt sòlid al darrere, fiable, i que també crea ocasions de gol. La pinta d’aquest equip és molt bona, però en un campionat lliguer tan estrany com el que es preveu, sumar de tres en tres cada cap de setmana és una situació pràcticament ineludible si el que es vol és quedar entre els tres primers.

Joma, tècnic a causa de la baixa de Toni Seligrat per haver estat en contacte amb un cas de coronavirus, va apostar pel 4-3-3 que proposa el Nàstic aquesta temporada. Sorprenia la suplència de Marc Trilles i el suplia Quintanilla. En el centre del camp, Bonilla li va guanyar la partida a Francesc Fullana i, la resta, els que s’esperaven. Amb Wilfred sota pals, la defensa la formaven Albarrán, el mateix Quintanilla, Jesús Rueda i Joan Oriol. A Bonilla l’acompanyaven Fausto Tienza i Javier Ribelles a la medul·lar, mentre que, a dalt, Brugui, Gerard Oliva i Pedro Martín eren els escollits.

Va començar controlant el partit l’equip de García Pimienta, però el Nàstic, que va ser capaç de llegir el duel a la perfecció, va igualar forces ràpidament i va impedir que els blaugrana poguessin sortir amb pilota controlada en una gran quantitat d’ocasions. El centre del camp del Nàstic, com era de preveure, es va mostrar molt menys vistós, ja que el dinamisme dels futbolistes del filial blaugrana impedeix que els rivals brillin en la zona de creació.

El col·legiat es va recrear durant el primer acte, en el qual va mostrar fins a cinc cartolines grogues. Pràcticament cada contacte suposava una targeta, amb què els jugdors dels dos conjunts van haver d’adaptar-se a la situació. Wilfred no va aturar cap pilota en el primer acte i qui va portar més perill va ser el conjunt grana. Als quatre minuts ho provava Ribelles amb una rematada que va sortir alta, però l’ocasió més clara la va tenir Bonilla, als divuit minuts de joc. Va intentar l’esquerrà emular el gol que li va marcar al Barça de Ronald Koeman en pretemporada, però el seu tret va marxar alt. La jugada va iniciar-se amb una gran centrada de Carlos Albarrán des de la dreta perquè Pedro la deixés de cap i Bonilla, de primeres, disparés alt.

A la mitja hora, una rematada de Rueda en una acció a pilota aturada va portar perill a la porteria defensada per Iñaki Peña i, poc a poc, el Nàstic creixia amb un espectacular treball de pressió que es traduïa amb un Barça que, poc a poc, endarreria files, fins que va arribar el descans.

Arriba el gol

En el segon acte, el Barça va tornar a convertir-se en el dominador, amb la diferència que va marcar el gol en la primera ocasió clara de què va disposar. Va ser en un córner en el qual Wilfred va badar, ja que no es va mostrar contundent en la sortida, situació que va aprofitar Arnau Comas per, amb molta sort, rematar al fons de la xarxa. La pilota la va tocar Wilfred i va rebotar en el defensor del Barça, que va situar l’1-0.

Amb la diana, el Nàstic es va descol·locar durant uns minuts, però Joma va reaccionar i va donar entrada a un Thomas Amang que va ser l’home més perillós dels tarragonins durant tot el partit. De fet, l’africà va gaudir d’una bona ocasió de gol després de rebre una assistència de Rueda a dins de l’àrea, que no va poder rematar amb claredat.

Amb el Nàstic bolcat completament a l’atac, el col·legiat va decidir no assenyalar el penal que podria haver significat un punt per a un Nàstic que arrenca sense puntuar i que ja només pot pensar a guanyar el pròxim diumenge al Nou Estadi.

FITXA TÈCNICA

Barcelona B. Iñaki Peña, Solano, Ramos Mingo, Arnau Comas, Mingueza, Oriol Busquets, Illaix Moriba (Peque, 92’), Jandro (Lucas de Vega, 61’), Konrad de la Fuente (Hiroki Abe, 61’), Zeballos (Álvaro Sanz, 92’) i Gustavo Maia (Matheus, 80’).

Nàstic. Wilfred, Albarrán, Quintanilla, Jesús Rueda, Joan Oriol, Javier Ribelles (Joel Marín), Fausto Tienza (Francesc Fullana, 58’), Javi Bonilla, Brugui (Fran Carbia, 73’), Gerard Oliva i Pedro Martín (Thomas Amang, 73’).

Gols. 1-o, Arnau Comas (57’).

Àrbitre. Sergio Pérez Muley (madrileny). Va mostrar la targeta groga als locals Jandro, Zeballos, Illaix Moriba i Mingueza; i als visitants Brugui, Javier Ribelles i Fausto Tienza.

Incidències. Partit a porta tancada a l’Estadi Johan Cruyff.