«Tinc una espina clavada de Segona A que intentaré treure'm al Nàstic»

—Com s’està trobant a Tarragona?

—Molt a gust. És fàcil adaptar-te perquè el clima és semblant al de Mallorca. Tens el mar al davant i, en aquest aspecte, estic molt content.

—Sap que l’afició espera molt de Francesc Fullana.

—Estic en un club amb ganes de fer alguna cosa important. Sé que hi ha una exigència i jo he vingut aquí per a això, per a aconseguir objectius ambiciosos i espero complir-los.

—El Nàstic com a club compleix les seves expectatives?

—Me’n van parlar molt bé, hi han passat molts mallorquins. Vaig informar-me del funcionament del club i estic encantat, és molt proper i molt familiar.

—Va trigar a materialitzar-se massa el fitxatge de Fullana. Per què?

—Tenia ganes d’intentar esperar a algun equip de Segona Divisió A, ja que tenia l’espina clavada de la temporada passada. Si hi hagués hagut la possibilitat, encantat, però si no era així, el Nàstic era un club perfecte. Van mostrar molt interès en mi des del primer moment.

—Per què no va tenir continuïtat a Ponferrada?

—Són molts factors. Va ser un any complicat. Durant la pretemporada tenia moltes expectatives. Em van dir que seria un jugador important, però no vaig acabar d’entrar en la dinàmica. Hi havia jugadors de l’any anterior que van jugar més. Ens hem de mirar a nosaltres mateixos, ja que no ens hem de posar excuses, però tinc aquesta espina clavada de Segona A que intentaré treure’m al Nàstic.

—Tenia més propostes de Segona B, a banda de la del Nàstic?

—Sí, hi havia altres clubs interessats, però la insistència del Nàstic va ser determinant. A més, ja coneixia al míster. Van ser diversos factors, volia nous reptes i un objectiu ambiciós.

—Coneixia gent del vestidor?

—Sobretot a Gerard Oliva. Durant aquest temps vaig estar en contacte amb ell.

—Va pressionar-lo molt per venir a Tarragona?

—Una mica (riu). El normal. Jo també voldria tenir sempre amb mi al Gerard.

—A nivell d’objectius, de què li va parlar el club?

—El Nàstic no fa gaire va jugar a Primera Divisió i, en aquest sentit, l’objectiu està clar. L’ambició és poder pujar a Segona dins d’aquesta Segona Divisió B tan peculiar que hi ha enguany. Un equip més al grup, un grup molt més fort, aquesta Segona B Pro... Hem de ser ambiciosos però hem d’estar tranquils, ja que així sortiran les coses.

—Li agrada aquest nou format de campionat?

—És una mica estrany. No sé si m’agrada o no, però és el que hi ha. Espero que puguem acabar la competició i que tot vagi bé.

—Com està veient l’equip?

—Té una identitat clara, molta intensitat i les coses molt clares. És possible que en els primers partits existís a l’equip una mica d’ansietat, de voler guanyar ràpidament. Hem de trobar l’equilibri ofensivament i defensivament. Aquest equip té arguments per jugar en qualsevol situació.

—En quin punt de forma està?

—Vam acabar a Ponferrada a finals de juliol i a l’agost i al setembre vaig entrenar pel meu compte, però no és mateix que fer-ho amb els companys. Cada vegada em trobo millor i, de mica en mica, m’estic apropant al cent per cent.

—L’única diferència en els tres partits de Lliga va ser que contra l’Olot la pilota va entrar?

—El primer partit, contra el Barça B, va estar molt igualat i es va decidir per un petit detall. Davant del Badalona vam tenir ocasions clares a la segona meitat i no van entrar. Faltava una mica de pausa en segons quins moments, i la vam tenir contra l’Olot.

—El 4-3-3 és ideal?

—Sí, però m’adapto a tot. He jugat moltes temporades també en un 4-4-2 pel centre. En el 4-3-3 tens més arribada i saps que tens dos companys al centre del camp, però m’agraden els dos.

—Amb quins companys té més connexió al camp?

—Amb Brugui i amb Gerard, però en general amb tot l’equip.

—No pujar a Segona A seria un fracàs?

—És heavy aquesta paraula. Pujar és complicadíssim.