Javi Bonilla val per tres

Javi Bonilla són tres jugadors en un. Sintetitzant, és un lateral esquerre que pot jugar perfectament d’extrem per la mateixa banda i que aquesta temporada, per circumstàncies del guió, actua com a interior.

El futbolista esquerrà s’ha convertit en un dels fixes de Toni Seligrat aquesta temporada. De fet, des de la pretemporada ja va deixar clar que volia ser tant o més important que la campanya passada i va ser una de les majors sensacions. El seu gol contra el Barça al Johan Cruyff va ser la culminació d’un gran treball i d’una perfecta adaptació al centre del camp, per davant de l’anomenat pivot en el futbol modern i al costat d’un altre interior, per darrere sempre dels tres davanters.

Aquest passat diumenge, durant el decebedor empat dels tarragonins al Municipal Sagnier davant del Prat (1-1), Bonilla no va tenir el seu millor dia. Va completar un partit discret, per dir-ho d’alguna manera. No era el millor enfrontament per a aquells jugadors que destaquen per la seva qualitat a les botes i Bonilla, així com Fullana, ho van acabar pagant. Els únics que van poder demostrar futbol van ser els extrems, Brugui durant tot el partit i Pol Ballesteros en els primers 45 minuts, abans de ser substituït.

En aquest duel, Bonilla va tornar a demostrar la seva polivalència, una qualitat molt demandada en els equips de qualsevol categoria i que està molt ben pagada. L’ex de l’Ibiza va començar actuant d’interior i, després del descans, quan Toni Seligrat va deixar Ballesteros als vestidors, va passar a Bonilla a l’extrem esquerre. Com que el Nàstic va fer una passa enrere a la segona meitat, ni ell ni cap dels atacants van poder brillar.

Indiscutible

Seligrat sap la importància que té comptar amb un futbolista com Bonilla sobre el verd. La seva qualitat a la cama esquerra, la seva transcendència en les accions a pilota aturada (faltes i córners) i les seves precises centrades no es poden deixar a la banqueta i, en una categoria com la Segona Divisió B en la qual els petits detalls decideixen partits, Bonilla no és negociable.

L’esquerrà ho ha jugat pràcticament tot en Lliga aquesta temporada. Ha estat titular en els quatre partits que s’han disputat i tan sols no va finalitzar el tercer, el de la victòria contra l’Olot (2-0) al Nou Estadi. De fet, ha estat l’únic triomf dels grana en el que va de campanya.

Aquesta dada posa de manifest una dada: quan el partit està ajustat i no està solucionat, Bonilla continua a la gespa. 90 minuts en la derrota contra el Barça B, 90 més en l’empat a casa davant del Badalona, els 82 esmentats en el triomf contra els de la Garrotxa i el partit sencer al Prat. Fins ara, és intocable.