Debat obert a la porteria del Nàstic

La competència sempre és la millor de les notícies en els equips de futbol i, el Gimnàstic de Tarragona, no se n’escapa. Després de tan sols cinc enfrontaments de Lliga i dos de Copa Federación ja hi ha debat sobre qui ha de ser la persona que ocupi la porteria de l’equip de Toni Seligrat.

Wilfred i Gonzi, per diversos motius, s’han anat alternant la posició sota els pals i, a dia d’avui, l’afició té sobre la taula aquest debat. El club va decidir contractar dos porters que poguessin oferir garanties per ser titulars i va prendre la determinació de contractar-ne un de veterà i un altre sub-23. Similar a la fórmula Manolo Reina-Tomeu Nadal que tantes alegries va donar a l’afició del Nàstic en l’última etapa daurada del club tarragoní.

Wilfred, als seus 36 anys, va arribar, en principi, per ser el meta titular a les ordres de Toni Seligrat. Així ha estat ja que, sempre que ha estat disponible, ha acabat sent l’escollit pel tècnic valencià. Ara bé, algunes accions desafortunades amb la samarreta grana estan obrint un debat molt sa en el món del futbol, necessari totes les temporades.

L’andalús, amb una gran experiència a la Segona Divisió B, no va estar afortunat ni en la derrota a l’Estadi Johan Cruyff en l’única derrota grana aquesta campanya (1-0) ni tampoc aquest passat diumenge, en l’espectacular remuntada a l’Andorra (4-2). Contra el filial blaugrana, el gol va arribar després d’una mala sortida de Wilfred en un córner. La pilota va impactar en el seu cos i, després, un rival va aprofitar per a enviar-la al fons de la xarxa. A banda, aquest diumenge, el segon gol de l’Andorra va arribar precedit d’una mala entrega del meta, que va desviar una esfèrica cap al centre, fet completament prohibit en el món dels porters, i el mateix futbolista que es va aprofitar de la pífia va acabar marcant el gol.

Per la seva banda, Gonzi no ha tingut cap patinada, de moment, en els partits que ha disputat. Sí que és cert que el jove meta, arribat amb 22 anys del filial de l’Alavés, encara ha de madurar molt i ha de manar més, però aquesta edat no és la que acostuma a ser la de l’explosió dels futbolistes que juguen en aquesta demarcació.

«Qui estigui millor»

Seligrat, de moment, ha demostrat que ho té clar, ja que l’única circumstància que va apartar Wilfred de la titularitat va ser la lesió que va patir després de la primera jornada i que el va mantenir lluny dels terrenys de joc tres partits. Aquest diumenge va tornar a l’onze en substitució d’un Gonzi que, esportivament, no va donar motius per tornar al banc. Ara bé, les jerarquies i, sobretot, a la porteria, estan a l’ordre del dia. Seligrat, després del triomf contra l’Andorra, es va limitar a explicar que «escullo els millors jugadors per a jugar cada partit i, per a aquest, m’he decidit per Wilfred».

De moment, Wilfred ha disputat dos enfrontaments de Lliga i Gonzi tres, amb què la competència està assegurada en una temporada en la qual s’està demostrant que jugar d’inici està molt car al Nàstic.