«Ni en el futbol ni en la vida podem parlar de sostres»

—Com es troba a Tarragona?

—Des que vaig arribar em sento com a casa. Tarragona és una ciutat molt propera a la meva, que és Lleida, i de petit venia aquí amb els meus pares. La meva mare, per motius laborals, té relació amb Tarragona, i hi venia sovint.

—És fàcil adaptar-se al Nàstic?

—Fàcil no ho és perquè és un club amb estructura de Segona Divisió A. He estat en clubs importants, però en cap amb el potencial del Nàstic. T’adaptes ràpidament, però fàcil no ho és.

—L’equip ha guanyat tres partits seguits a casa. Aquesta eufòria que s’ha creat pot perjudicar?

—No, perquè la gent que estem en el club sabem que en qualsevol moment et tornen a posar en el teu lloc. Això ens ha de servir com a estímul per a seguir esforçant-nos i treballar. Tot el que sigui guanyar és molt positiu, no cal dir-ho.

—Marcar nou gols en dos partits a Segona B és inusual.

—Esperem que torni a passar, però és molt complicat. El dia de l’Andorra tothom està molt depressiu amb el 0-2 i vam acabar fent quatre gols. El dia de L’Hospitalet vam fer un partit sensacional contra un equip molt difícil, ja que t’exigeix molt de treball sense pilota. Estem molt contents, a més, per la gent d’atac, ja que veus el treball del Gerard o del Pedro, sobretot sense pilota, i després veus que tenen el premi del gol.

—Creu que si el Nàstic-Andorra hagués acabat amb el 0-2 amb el qual es va arribar al descans, hauríem estat aquí vostè i jo fent una entrevista?

—Sincerament, crec que sí. En cap moment hem tingut la sensació d’estar fora. No ens van comunicar res. Sí que haurien estat dues setmanes molt fotudes, a més, perquè no hi havia competició. Però estic convençut que estaríem aquí perquè hauríem guanyat a L’Hospitalet.

—Quin és el sostre d’aquest equip?

—Ni en el futbol ni en la vida podem parlar de sostres. L’equip ha de seguir creixent. Ara hem aconseguit que l’equip sigui una família i, en el partit contra l’Andorra, es va veure. Aquí no hi ha gent implicada, hi ha gent compromesa.

—Quan comença la seva aventura amb Toni Seligrat?

—A Lleida la temporada 2011-12. Ell ve al primer equip i jo estava entrenant a la base. Vaig passar al primer equip i vam coincidir. Ell va marxar a l’Huracán i jo tenia contracte a Lleida i no vaig poder marxar amb ell. Després, sí que el vaig poder seguir a l’Alcoyano i al Sabadell i, des de llavors, cap aquí.

—Quina és la seva funció al llarg del dia?

—Un dia normal és arribar a dos quarts de vuit del matí i preparar amb el Manolo (Oliva, entrenador de porters) el camp. Comencem l’entrenament i, en finalitzar-lo, comentem com ha anat la sessió. A les tardes, arribem a les quatre i analitzem el rival, entre d’altres coses.

—Sempre s’ha dedicat al futbol?

—Sí.

—És complicat que els jugadors obeeixin al segon entrenador?

—És diferent. Als jugadors te’ls has de guanyar en el dia a dia. Com a segon entrenador has de ser una persona oberta, més dialogant i intentar guanyar-te la confiança dels jugadors. Al final, on te’ls guanyes més és en els exercicis que fas, ja que ells veuen que funcionen.

—Hi ha algun futbolista amb el que ha tingut problemes al llarg de la seva carrera?

—Que jo recordi, no.

—Vol ser primer entrenador?

—No.

—Per què?

—M’agrada més la meva tasca de donar suport i de donar la meva opinió. No m’hi veig.

—Quina va ser la màxima categoria en la qual va jugar com a futbolista?

—Primera Catalana.

—S’ha de ser bo en la seva feina, però també tenir sort per a arribar a formar part d’un equip tècnic a Segona B havent jugat com a màxim a Primera Catalana. Un 99% ho intenten, però no ho aconsegueixen.

—Sóc conscient que és molt difícil, però en moltes ocasions és estar en el moment adequat en el lloc adequat.

—Els tècnics acostumen a amagar els lesionats perquè els rivals no tinguin pistes. Tan important és que l’equip contrari no sàpiga quins jugadors tenen molèsties?

—Quan jugues contra el rival, busques informació a la seva pàgina web, al seu Twitter, a les xarxes socials dels jugadors... No és el mateix que Gerard Oliva estigui disponible per a jugar a que estigui lesionat, i això ho podeu veure també en equips de Primera i Segona Divisió. Ja sé que no és una cosa agradable per a la premsa, però ho hem d’intentar fer així.

—Com estudien als rivals?

—Ferran Asensio quinze dies abans de jugar contra un rival ja hi està treballant i els dilluns ja té preparats uns vint minuts amb tot el buidatge de dades dels rivals. Després, fem un resum de deu o dotze minuts amb el Manolo Oliva i ja tenim tot el que necessitem.