Lleida és cruel amb el Nàstic (2-2)

Empat d’aquells que fan mal el que va patir del Gimnàstic de Tarragona al Camp d’Esports de Lleida. Penal inexistentel que va assenyalar el col·legiat en el descompte i que va privar als tarragonins d’un triomf que s’havien merescut amb dues grans dianes de Joan Oriol que, malauradament, no van servir per sumar els tres punts. El Nàstic segueix com a líder en solitari, però sense la distància que li hauria agradat. Per cert, nova expulsió de Carlos Albarrán, que va veure la segona groga a les acaballes de l’enfrontament.

Toni Seligrat no va faltar a la seva cita amb els canvis a l’onze. No va haver-hi cap modificació a la porteria, on Wilfred va continuar sota pals. En el lateral dret va tornar Carlos Albarrán, que complia el seu partit de sanció. A l’esquerra hi continuava actuant Joan Oriol, mentre que a l’eix, a causa de les baixes de Jesús Rueda i de Marc Trilles, l’acompanyant de Quintanilla era Pol Domingo. En el centre del camp, amb la suplència de Bonilla, els escollits eren Fran Miranda, Fausto Tienza i Francesc Fullana. Brugui, insubstituïble a la banda dreta, amb Pedro Martín en punta a causa de la baixa de Gerard Oliva i, a l’esquerra, Fran Carbia.

Domini total del conjunt grana a la primera meitat. Aquest equip ja no és capaç tan sols de guanyar, de remuntar o de golejar, sinó que també ha après a dominar el joc en tot tipus de situacions. El Camp d’Esports no és el que més es deixa controlar de tots els de Segona B, però els de Seligrat ho van aconseguir.

Sense patir cap problema defensivament, el Nàstic es va fer gran a base de portar el joc de banda a banda i de tocar-la de forma tan ràpida com per a despistar un rival que no sabia d’on li venien i que va haver de defensar-se des del primer minut.

El joc del Nàstic, al principi, no va anar acompanyat d’ocasions molt clares. Brugui, per banda dreta, posava por al rival cada vegada que agafava la pilota, però era Fran Carbia el major protagonista, ofensivament, de l’equip grana. Un xut quan passaven deu minuts o una acció en la qual va caure a dins de l’àrea empès per un rival van ser els primers avisos d’un futbolista que, poc a poc, va anar creixent. De fet, la titularitat fa gran a qualsevol i Fran Carbia és d’aquells jugadors que guanyen molt mentre juguen més minuts. Una tímida rematada de cap de Brugui en el 37’ a centrada d’Albarrán va ser la penúltima ocasió del Nàstic en una primera meitat en la qual cap dels dos porters va haver d’intervenir, tot i que al final del primer acte les ocasions clares van aparèixer de cop. Fausto Tienza, a quatre minuts del descans, va trobar-se una esfèrica dins de l’àrea, una pilota morta que va afusellar, però que es va trobar amb el cos d’un defensor. Per la banda local, Diana va rematar al travesser una falta lateral en el 43’ que, juntament amb la de Tienza, van ser les ocasions més clares dels primers 45 minuts.

Golàs d’Oriol

La segona meitat estava feta a mida pel Nàstic. Amb el partit controlat, mancava la cirereta, en forma de gol. Dit i fet. Bé, va ser un golàs el que va fer Joan Oriol quan havien passat set minuts de la segona meitat. Un refús que va recollir el lateral a uns 30 metres que, sense pensar-s’ho, va enviar al fons de la xarxa. L’esfèrica va topar amb la fusta, però va acabar al fons, amb què el Nàstic ja havia aconseguit el seu primer objectiu.

Tot seguit, Seligrat va moure la banqueta. Carbia i Fullana van abandonar el camp per Pol Ballesteros i Javi Bonilla. Extrem per extrem i centrecampista per centrecampista. Ballesteros no s’imaginava que seria el protagonista del que podria haver resultat la sentència. I és que un magnífic contraatac grana gairebé va acabar en el segon dels visitants. Gran acció de Pedro Martín en la contra, que deixa sol a Brugui, qui veu a Ballesteros el qual, davant del porter, intenta posar-la per damunt i acaba trobant-se amb la mà salvadora de Víctor. El Nàstic s’agradava, però sabia que l’important eren els tres punts. Per tant, l’equip havia de treballar defensivament més que mai.

Més refresc

Un quart d’hora mancava per a la finalització de l’enfrontament. Seligrat sabia que era necessari tornar a refrescar l’equip, i va tornar a canviar un davanter i un centrecampista. Oliva i Ribelles per Pedro Martín i Tienza. El partit seguia controlat i no era necessari trastocar el dibuix d’un equip que està guanyant en solidesa que ha demostrat amb escreix que pot ser l’amo absolut d’aquest subgrup 3A de Segona Divisio B.

Però era el dia de Joan Oriol, i encara no ho havia dit tot el lateral. Aquest Nàstic se sent cada dia més a gust també contraatacant i, en una d’aquestes, Pol Ballesteros fa una acció de mestre per habilitar Joan Oriol. El lateral apareix com per art de màgia i afusella al meta, a nou minuts del final.

Va posar la por al cos Joanet quan, a tres minuts del final del duel, va enviar al fons de la xarxa una esfèrica que va significar l’1-2. En una errada col·lectiva en defensa dels tarragonins, va aparèixer el futbolista local per anotar una diana que semblava que havia de servir per a poc, però que va ser decisiva després del penal que va servir als locals per a sumar un punt inesperat.

FITXA TÈCNICA

Lleida Esportiu. Víctor, Diana, Simic, Chavero, Abrahám Minero, Marc (Fall, 46’), Cano (Álvaro González, 64), Abel (Bagayoko, 64’), Eneko (Pladevall, 46’), Quim Araujo (Joanet, 83’) i Raúl.

Nàstic. Wilfred, Carlos Albarrán, Pol Domingo, Quintanilla, Joan Oriol, Fran Miranda, Fausto Tienza (Javier Ribelles, 74’), Francesc Fullana (Javi Bonilla, 58’), Brugui (Pol Prats, 85’), Pedro Martín (Gerard Oliva, 74’) i Fran Carbia (Pol Ballesteros, 58’).

Gols. 0-1, Joan Oriol (52’); 0-2, Joan Oriol (81’); 1-2, Joanet (87’); 2-2, Raúl de penal (93’).

Àrbitre. Iván Caparrós Hernández (valencià). Va mostrar la targeta groga als locals Abrahám Minero, Abel, Cano i Diana; i als visitants Fran Carbia i Carlos Albarrán (2, 90’).

Incidències. Partit a porta tancada al Camp d’Esports de Lleida.