«Tinc la mateixa il·lusió que amb divuit o dinou anys»

—Va acabar molt emprenyat després del partit de diumenge. Ha aconseguit calmar-se ja?

—Portava un gran cabreig perquè vam fer moltes coses bé a Lleida. Vam estar posats molt bé al camp, ens vam plantar amb un 0-2 en el tram final i me’n vaig anar molt enfadat pel desenllaç del partit perquè vam deixar escapar tres punts. Per a mi, era un partit especial, ja que havia estat dues temporades a Lleida. Vaig marxar molt dolgut, però quan comences la setmana ja canvies la mentalitat.

—Havia marcat dos gols en alguna ocasió al llarg de la seva carrera?

—Sí, jugant amb el Gavà i contra l’Eivissa.

—I quin ha estat el seu rècord anotador en una mateixa temporada?

—Crec que tres, amb el filial del Villarreal.

—L’equip està deixant passar massa oportunitats de consolidar-se com a líder destacat o ho podem atribuir únicament als arbitratges?

—No vull entrar en els arbitratges. Està clar que ens han condicionat en forma de punts, però també hi ha altres detalls que nosaltres hem de cuidar, com ara expulsions o errades individuals. Està clar que sense aquestes situacions portaríem més punts, però no hem de mirar enrere i ho hem de fer endavant.

—Toni Seligrat va mostrar el seu malestar amb les expulsions. És un fet que es pugui entrenar?

—No, és més aviat cosa de concentració o mentalitat. En aquest cas és Carlos (Albarrán), un jugador que ens està donant moltíssim, però com que és tan intens, potser li fa falta controlar aquests moments. Quan ho aconsegueixi, serà un futbolista important en el món professional.

—A banda de les expulsions, què més ha de controlar el Nàstic per acabar de consolidar-se a dalt?

—L’equip està defensivament molt bé, a dalt té grandíssims futbolistes i, en el centre del camp, gent molt intensa. Són petits detalls, errades individuals. Això ha de ser cadascú.

—Tan potent és la plantilla com pregonen els mateixos futbolistes?

—Sí, entrenant ja es veu. Per a l’entrenador és un marró haver de fer l’alineació els caps de setmana. Tens molts futbolistes que no jugues i penses que ho haurien de fer. És bo tenir tanta competència.

—Tirem enrere. S’ho va pensar gaire quan li va trucar el Nàstic?

—No. Aquest estiu em van trucar, però també ho van fer en l’anterior. El problema és quan hi ha clàusules de rescissió enmig. Quan vam començar a parlar l’estiu passat ho tenia força clar. Podia tornar a casa i amb el Nàstic a Segona B, que és el millor club que hi pot haver. Aquí cuiden molt als futbolistes i aquesta és una ciutat de futbol. No m’ho vaig pensar, però va haver-hi altres factors que van impedir que pogués fitxar abans.

—Li van posar moltes traves al Lleida?

—Sí. Un buit judicial per l’ERTO va ser el culpable, perquè el club ens deia que, mentre estiguéssim en situació d’ERTO, no podíem marxar.

—Se li va passar pel cap en algun moment que hauria de quedar-se a Lleida?

—No. Després de parlar amb els advocats, amb el sindicat d’AFE i a la Federació em van dir que no tenia sentit, però hi havia aquest buit judicial que feia dubtar.

—És conscient que té més pressió que la resta per ser un jugador de la casa?

—No. La pressió la tenim tots en aquesta vida. Hem de fer bé les coses, comprometre’ns en la nostra professió i fer-ho el millor possible. Vull gaudir i aportar el màxim.

—Seligrat confia tant en Joan Oriol que ha reconvertit a Javi Bonilla en centrecampista.

—Javi va jugar-ho tot l’any passat i ara està rendint a la perfecció a la medul·lar.

—No pujar a Segona A seria una decepció o un fracàs?

—No podem parlar de fracàs, però sí una decepció. Estem en un projecte i en un club que no pot estar a Segona B.

—Com ho fa un futbolista que ha jugat a Primera Divisió, Champions o Europa League per motivar-se i seguir competint a Segona Divisió B?

—De la mateixa manera que quan he jugat en qualsevol altra competició. Tinc la mateixa il·lusió que quan tenia divuit o dinou anys.

—Vol que el Nàstic sigui el seu últim equip?

—És clar. M’agradaria retirar-me aquí d’aquí quatre o cinc anys, l’edat és un número.