«Somio amb jugar a Segona A amb el Nàstic»

—Com s’està veient aquesta temporada?

—Bé. Estic molt content perquè a l’equip li està anant genial. El meu objectiu és el mateix que l’equip i, com que ara mateix s’està complint, estic molt feliç.

—Hi va haver un punt d’inflexió aquesta temporada, que va ser el descans del Nàstic-Andorra. L’equip perdia 0-2 i va acabar guanyant 4-2 tot i tenir un home menys al camp. És conscient que una derrota al final del duel hauria canviat molt la situació?

—A nivell anímic, aquella victòria ens va donar molta vida perquè era un partit que es podria haver perdut tal com es van produir els fets. Això hauria canviat la dinàmica de l’equip. Es va poder veure que l’equip era molt fort i vam demostrar que mai abaixarem els braços amb un marcador advers.

—Tan diferent és aquest equip al de la temporada passada?

—Hem millorat força en el que fa referència a concentració. Mai baixem el ritme en el dia a dia. La temporada passada, per diverses circumstàncies, no estàvem bé, jo inclòs.

—Què ha canviat l’equip d’un any a l’altre a nivell de mentalitat?

—Ens coneixíem de l’any passat i també sabíem quines eren les idees de l’entrenador. Tot això ens ha ajudat molt.

—Tirant enrere, fins la pretemporada, ja veien que l’equip tindria tan bona pinta?

—Quan vam començar a jugar els partits de pretemporada ja veia que la cosa tenia bona pinta. Ara bé, els resultats ho canvien tot. Vam anar a jugar al camp del Barça B i vam perdre. Això no significava que la cosa havia de tenir mala pinta, però ja hi havia el run-run. Tots sabem com funciona el futbol. El que sí és veritat és que des de dins sempre hem tingut molta confiança pel que ens havíem demostrat a nosaltres mateixos entrenament rere entrenament.

—Tant han influït els arbitratges?

—Per a mi, sí. És cert que en aquest últim partit pot ser que el que va passar a la nostra àrea fos dubtós, però a nivell general els arbitratges ens han perjudicat més que no pas ens han beneficiat aquesta temporada.

—Fa por que això pugui perjudicar també en una promoció d’ascens?

—Molt. A mi em fa molta por no poder aconseguir el meu objectiu per una injustícia.

—No pujar a Segona Divisió A seria un fracàs o una decepció?

—Ni una cosa ni l’altra. Si no s’ascendeix, serà perquè el rival ha jugat millor. La paraula fracàs no seria la que jo utilitzaria sempre que ho haguem donat tot al camp.

—Vostè va arribar la passada temporada, en un fitxatge en el qual el Lleida Esportiu ho va posar força difícil.

—Sí. Per a mi va ser un any de presa de contacte i hi va haver moments en els quals no em vaig trobar còmode perquè les circumstàncies de l’equip eren adverses. Vaig arribar molt il·lusionat, però les coses no es van donar com tots pensàvem. Crèiem que seria una cosa similar al que estem oferint aquesta temporada, però no va ser així. Jo també vaig entrar en la mala dinàmica de l’equip i no avançàvem. Va ser un any complicat que ens va servir d’experiència per enguany, inclòs jo.

—Aquesta temporada està jugant molt per la banda esquerra. On se sent més còmode, en aquesta demarcació o com a davanter centre?

—Jo sóc davanter. Sí que és veritat que al llarg de la meva carrera he disputat molts partits a la banda, tant a l’esquerra com a la dreta. També he jugat de segona punta. Al final, on crec que rendeixo millor és com a davanter, però també puc jugar perfectament a la banda.

—Se sentiria més còmode amb un 4-4-2?

—En aquest sistema els dos davanters estan més protegits, però em sento còmode com estem jugant ara. El que sí és veritat és que amb el sistema de dos puntes jugo de ‘9’.

—Com està sent la competència amb Gerard Oliva?

—Bé, hi ha molta competència a dalt. No vull dir que tingui mala relació amb la resta de companys, ja que la tinc molt bé amb tothom, però fixa’t: Brugui, Gerard Oliva, Pol Ballesteros i jo tenim una gran relació, i els quatre som atacants. La competència ens beneficia a tots. Quan un no juga s’enfada, i és normal, però quan surt al camp és per fer-ho el millor possible. Això és perfecte per a l’equip.

—Dels davanters que hi ha a l’elit actualment, quin li agrada més?

—Pot ser un jugador retirat?

—I tant.

—Thierry Henry.

—Però ell va acabar jugant per banda esquerra.

—És veritat, però em semblava un davanter perfecte.

—De la plantilla del Nàstic hi ha algú que el sorprengui?

—Brugui està molt bé, és un jugador jove que està millorant dia a dia. Ho juga gairebé tot. Sobretot els joves, Pol Ballesteros, Joel... Ells milloren dia a dia perquè es troben en aquest procés.

—Li queda un any i mig de contracte. L’últim any el voldria jugar a Segona A?

—Somio amb això. M’agradaria renovar i aquest any m’encantaria jugar-lo a Segona A. Treballo cada dia perquè sigui així.