«Puc tenir altres mancances, però Marc Trilles sempre anirà a per totes»

—Com està sent la seva integració a Tarragona?

—Estic molt a gust. Coneixia alguns companys de temporades anteriors en altres equips. A banda, estic a prop de casa i hi ha molt bon equip.

—La seva arribada al Nàstic es va complicar per culpa dels problemes que va posar el Lleida. Què va succeir?

—Va ser com una pel·lícula, no t’ho acabes de creure si no en formes part. Tot i que tenia la seguretat que estava fent les coses bé i que el meu anterior club no tenia cap raó, al final se’m va arribar a passar pel cap que no hi hauria futbol, o que el Nàstic es faci enrere, o qualsevol altra cosa. Va ser molt complicat perquè veia que no arribaven les solucions. Vaig fer les coses des del respecte i conscient sempre que el meu contracte acabava el 30 de juny.

—El problema era la forma d’actuar del Lleida o que l’equip al qual havia d’arribar era el Nàstic?

—A Lleida, des de l’any en el qual va sortir Pedro Martín (ara fa dues temporades),es va generar una mena de fàstic o rebuig envers el Nàstic. Sí que és veritat que a altres jugadors els va succeir un fet similar, però a mi i al Joan Oriol ens va costar molt que ens deixessin marxar, tot i que el nou contracte havia finalitzat.

—Tant Joan Oriol com Marc Trilles anaven veient com s’anunciaven fitxatges i com el Nàstic donava forma a la plantilla. Fins a quin punt va arribar a pensar que l’acord podria no convertir-se en una realitat?

—Al principi estava tranquil perquè sabia que m’esperarien, ja que hi havia molt d’interès en mi. Ara bé, va passant el temps veus que el Nàstic ha començat a entrenar, que tu estàs a casa i que no pots trepitjar la gespa, acabes pensant que potser no pots formar part d’això.

—La pretemporada del Nàstic va ser realment bona. Es veia a venir que a l’equip també li aniria tan bé durant la competició oficial?

—L’important és la Lliga. Sí que veia un molt bon equip amb un gran fons d’armari, però traslladar això a la competició és diferent. Sempre hi ha el dubte de comprovar què passa a la Lliga, però hi ha molta qualitat al camp i també una gran qualitat humana.

—Hi ha una gran competència a l’equip i ningú té assegurada la titularitat. Això motiva?

—Sí. Em vaig lesionar de l’isquiotibial, vaig tornar a recaure, tot i que ara estic al cent per cent. També em van expulsar i, al final, el que un jugador vol és continuïtat. Hi ha molta competència, que és molt positiva per a tots.

—Una targeta vermella fa mal als ulls, però Marc Trilles va a totes. Això no canviarà, veritat?

—No. Sé que si canvia això, m’estic canviant a mi mateix. Sóc un jugador que no és que vagi al límit, però visc molt el futbol dins del camp. Sé que és molt difícil passar una setmana havent perdut i, si perdem, marxo fotut i estic tres o quatre dies malament. Tots els partits són a vida o mort i jo el que vull és guanyar. Marc Trilles pot tenir mancances en altres aspectes, però he d’anar a totes. En aquest últim any m’han expulsat tres vegades, quan mai m’havia passat.

—Seria un fracàs no pujar a Segona A?

—No seria un fracàs, perquè pujar a Segona A és molt complicat. Seria un pal, ja que aquest equip està fet per guanyar.

—Li agrada aquest format de competició?

—No, perquè m’agrada la diversitat entre comunitats. A mi m’agrada més quan els equips d’un territori i d’un altre s’enfronten.

—Entre Sergio Ramos i Piqué, amb qui es queda?

—Amb Ramos.

—Per què s’ha tatuat a Materazzi a l’esquena?

—Des que vaig començar a jugar al Pro Evolution Soccer, em va despertar alguna cosa. Vaig començar a veure partits de l’Inter i així va anar la cosa. Ha estat un jugador que, no sé per quin motiu, m’hi he vist reflectit.

—Es veu amb el Nàstic la pròxima temporada a Segona A?

—Sí. Tinc contracte i he vingut aquí per a quedar-me molt de temps. Estic a prop de casa i crec que he pres una bona decisió venint aquí, tot i que no he tingut la continuïtat que desitjava.