«Les possibilitats que Fausto continuï a Tarragona l'any vinent són moltes»

—Com es troba Fausto Tienza en la seva segona temporada a Tarragona?

—Físicament em trobo molt bé i, a nivell anímic, també. Estic il·lusionat amb aquesta nova temporada, a veure si surt com esperem.

—Quan vostè torna de la seva cessió al Panathinaikos el març de la temporada passada, va pensar en algun moment que podria tornar a Tarragona?

—Va ser una cessió curta (va tallar-se per culpa del coronavirus), però vaig marxar molt content pel que vaig veure. Bones instal·lacions, massa social... En definitiva, un club que no havia d’estar a Segona Divisió B. El Nàstic mereix jugar a Segona A.

—Va haver de renunciar a moltes coses per venir a Tarragona?

—Sí. Econòmicament, no és el mateix, però és un projecte molt ambiciós, sobretot esportivament. Amb 30 anys em veia amb ganes, il·lusió i capacitat per tornar al futbol professional a Espanya amb el Nàstic.

—Tenia més ofertes d’equips espanyols?

—Sí, totes de Segona B.

—Quina diferència hi ha entre el Nàstic que es va trobar la temporada passada i aquest?

—Quan vaig arribar em van comentar que havien tingut molts problemes, que no es va encertar amb els jugadors i que tot era un caos. Aquest any veig que tots mirem en la mateixa direcció, tots tenim la mateixa idea: cos tècnic, jugadors, directiva...

—Tot i que està jugant cedit a Tarragona, quines possibilitats hi ha que pugui quedar-se de forma permanent?

—Les possibilitats que Fausto continuï a Tarragona la pròxima temporada són moltes, ja que sóc feliç aquí i torno a gaudir del futbol, que és el que realment buscava. El projecte és ambiciós i m’agrada.

—En el 4-3-3, de què li agrada més jugar, per davant de la defensa o com a interior?

—En tots aquests anys, sempre he jugat més de 6 que no pas de 8, però sí que és cert que jugant per dins, com a interior, tinc més recorregut i es fa més atractiu. El pivot en l’esquema de Seligrat és un jugador més estàtic.

—En els últims partits s’ha vist un desplegament físic de Fausto Tienza molt important. Li agrada això de córrer?

—Sí. M’agrada, m’hi trobo còmode.

—Què li agrada més, tenir per darrere a Fran Miranda o per davant Francesc Fullana i Javi Bonilla?

—Estic còmode de les dues maneres. Qui tingui de companys al voltant, m’és indiferent. Tots poden jugar i aquesta és la força del nostre equip.

—L’equip va líder destacat del subgrup 3A de Segona B. Creu que pot aparèixer en algun moment un excés de confiança?

—Després del partit contra el Cornellà, l’entrenador va fer unes declaracions que eren molt encertades. Va recordar la línia tan prima que hi ha entre tenir confiança i confiar-se. Hi ha molts equips que vindran al Nou Estadi a donar-nos la pilota i es tancaran al darrere, ja que tenim l’etiqueta de favorits, però hem de confiar, però no confiar-nos.

—Seria un pal molt gros no quedar entre els tres primers en aquesta primera fase de campionat.

—L’objectiu està clar, quedar entre els tres primers. Hem de pujar una muntanya molt alta, però no n’hem assolit ni el 50%.

—Van mirant equips d’altres subgrups?

—No, encara no.

—Què significaria no pujar a Segona A?

—No parlaré de fracàs, però l’objectiu és, com a mínim, pujar a Segona B Pro (Primera RFEF). Després, l’objectiu seria pujar a Segona A, encara que sabem que serà molt complicat.

—Es veu jugant a Segona Divisió A en breu vestint la samarreta del Nàstic?

—Sí.