«M'agradaria ser president de l'Athletic Club de Bilbao»

—Com es troba?

—Amb confiança i ganes de continuar amb aquesta dinàmica i tenir possibilitats d'ascendir.

—Va ser l'últim central a arribar aquest mercat d'estiu. Com va ser el seu fitxatge?

—Amb Sergi (Parés, el director esportiu) ja havia tingut contactes altres anys. El primer any que jo vaig jugar a Segona i ell estava al Reus, vam parlar. Aquí, vam estar parlant dues o tres setmanes abans de venir. Al final, es van donar les circumstàncies per venir i estic molt content.

—Per què va posar per davant al Nàstic a altres opcions?

—Perquè és un club que ha estat en una altra categoria, una altra dimensió. A banda, el Nou Estadi, la massa social... és un projecte molt atractiu.

—El Nàstic és el club que Quintanilla esperava?

—Sí. La llàstima és que no estàs amb la gent, com està succeint en tots llocs. Encara em queda molt per descobrir a Tarragona.

—Els bons resultats estan arribant sense públic. Tan determinant és que hi hagi gent a les graderies?

—Els resultats, amb gent, haurien de ser millors. Sentir el suport dels teus sempre t'atorga un plus. Per a nosaltres, seria un afegit tenir a la gent. De fet, jo he jugat aquí i he vist que la gent, quan està implicada amb el grup, és un camp més complicat encara. Per tant, a nosaltres ens afavoriria, encara més que a d'altres, que hi hagués gent a les graderies.

—Han hagut de passar alguns mesos perquè el Nàstic hagi sumat el primer triomf a domicili. Per què?

—Quan un equip juga de local, el jugador se sent més lliure i té aquella complicitat amb els espais, les rutines. Ens ha costat molt la victòria, però hi ha hagut dos partits que se'ns han escapat en els últims minuts.

—Els arbitratges han condicionat tant als resultats del Nàstic?

—Hi ha hagut decisions que han estat transcendentals en els resultats finals, però no m'agrada mirar fora, ja que no aporta res.

—Amb futbolistes com Trilles o Rueda, per a tothom seria complicat trobar un forat per jugar, però vostè ho ha aconseguit. S'està reivindicant Quintanilla a Tarragona?

—Crec que tinc una trajectòria com per a estar en un club com aquest amb aspiracions de jugar. He jugat en equips de prestigi. Tot i que la temporada passada no va ser bona per a mi, fa dues vaig jugar més de trenta partits a Segona A. Estic content de pertànyer a aquesta plantilla.

—És habitual veure'l jugant de davanter centre, com contra l'Espanyol B?

—M'ha passat algunes vegades al llarg de la meva carrera, però no seria una bona senyal, ja que significaria que l'equip va a la desesperada.

—El seu primer ascens serà amb el Nàstic?

—Espero que sí. He disputat tres play-off i no he pogut ascendir.

—Quina és la clau en un play-off?

—Normalitzar la situació i evitar alts i baixos emocionals.

—Quintanilla fa alguna cosa més a banda de jugar a futbol.

—Sí, sóc enginyer i soci d'un grup d'empreses.

—També està ajudant una d'aquestes empreses a minimitzar la covid.

—Sí, estem fent un respirador, amb tècniques diferents en habituals. Ara l'assajarem en humans. Va néixer de manera altruista i, els resultats han estat tan bons, que s'ha acabat consolidant el projecte.

—Llavors, quan vostè acabi de jugar a futbol, s'ha acabat aquest món?

—Sí, no vull ser entrenador, però sí president de l'Athletic Club de Bilbao.

—On guanya més diners, com a empresari o com a futbolista?

–(Riu). No em puc queixar.