La festa segueix lluny de Tarragona
Segon triomf consecutiu fora de casa d'un Nàstic que cada dia que passa es destaca més com a líder en solitari del seu subgrup
Guanya a casa, ho fa bé, i ara també sap repetir victòria fora de casa. Aquest Gimnàstic de Tarragona no té res més a demostrar. És un líder de líders i ningú discuteix que és, amb diferència, l'equip que està en un millor moment en el subgrup 3A i el que està realitzant la millor temporada.
Els de Toni Seligrat van controlar totalment un partit en el qual la possessió de la pilota, en moltes compasses del duel, va ser local, però les ocasions clares i, en conseqüència, els gols, van ser visitants. El primer, de Ribelles en una gran falta botada per Bonilla i, el segon, a càrrec del mateix Bonilla, amb un míssil des de fora de l'àrea.
Fran Miranda va ser l'única absència a l'onze de Toni Seligrat. Molèsties físiques van impedir que el centrecampista pogués ser de la partida i el seu lloc el va cobrir Javier Ribelles, qui va realitzar les tasques d'escuder de Fausto Tienza i de Javi Bonilla.
A la porteria, va repetir José Aurelio Suárez, mentre que la defensa, igual que la setmana passada, la van formar d'esquerra a dreta Carlos Albarrán, Alex Quintanilla, Marc Trilles i Joan Oriol. A dalt, els incombustibles Brugui (dreta) i Gerard Oliva (centre), amb Fran Carbia, que continuava a la titularitat com a extrem esquerre.
Es va trobar el Nàstic amb un bon Olot en l'estrena de Gabri Garcia com a primer tècnic olotenc, en substitució de Raúl Garrido, destituït a inicis de setmana. Els de la Garrotxa van passar a jugar amb un 4-3-3 deixant enrere els cinc defensors i van deixar clara la seva aposta de joc. Bona combinació i arribades per banda. El que més va incidir pel seu cantó va ser Escoruela. El lateral esquerre del rival del Nàstic va provar sort mil vegades per la seva banda, trobant un bon Albarrán i millors companys en les cobertures.
Les ocasions, tot i que no excessivament clares, van ser locals. Als sis minuts, Eloi Amagat va intentar una rematada acrobàtica que no va trobar porteria i, un minut després, Kilian va enviar l'esfèrica als núvols.
Tímidament, també volia dir la seva el Nàstic. Brugui va lluitar una bona passada a l'espai als disset minuts que es va trobar amb el porter rival. Tres minuts després, però, arribava la rèplica local, amb un tret de Xumetra que es perdia a l'esquerra de Suárez.
Tienza, omnipresent
El Nàstic es mantenia per una bona fortalesa defensiva i també gràcies a la pressió exercida, sobretot, per un Fausto Tienza que es va buidar completament durant tot l'enfrontament. Va veure, fins i tot, una groga massa matinera. L'Olot es va anar desgastant amb el pas dels minuts davant d'un Nàstic que volia dir la seva en la segona meitat. Un xut de Carbia en el 44' i una rèplica de Pedro, l'únic remarcable abans del descans.
El segon acte va començar de la millor manera possible. Gol en la primera acció dels tarragonins. El d'Olot era un partit en el qual, el primer que marqués, tenia molta feina feta. I va ser el Nàstic qui ho va aconseguir. Brillant falta botada per Bonilla que va rematar, molt suaument, Javier Ribelles. La pilota va canviar de direcció amb la força exacta perquè acabés entrant al fons de la xarxa.
No valia a badar. El Nàstic havia fet el més complicat i, després, era necessari no perdre la calma i intentar frenar l'embranzida local. També va ser capaç de fer-ho un Nàstic que, gràcies a la paciència que ha estat capaç d'aconseguir aquest equip, va trobar el segon premi. I va ser amb un tret, des de fora de l'àrea, d'un Bonilla que va tornar a demostrar que la seva cama esquerra és més que imprescindible en aquest equip.
Triple canvi
Després de més de cinc minuts esperant la seva entrada, van ingressar en el terreny de joc tres futbolistes per la banda grana, tres jugadors que sempre tenen minuts que són de gran ajuda en els instants finals. Pedro Martín per Gerard Oliva, Pol Ballesteros per Fran Carbia i Francesc Fullana per Fausto Tienza. Aire fresc en un equip que va anar madurant i, amb el pas dels minuts, va deixar ben clar que la victòria no s'escaparia.
Mentre anaven passant els minuts, més evident es feia el fet que el Nàstic, tot i no tenir la possessió de la pilota, tenia el duel sota control i, a deu minuts del final, Pol Prats va entrar a la gespa. Va deixar el seu lloc Brugui i l'extrem ebrenc, pretès per l'Olot, que el vol cedit, va sumar més minuts. No és gaire probable que marxi en aquest mercat d'hivern tenint en compte la seva progressió a l'equip pel que fa a minuts. Al final, també minuts per a Joel en un final de duel força accidentat per l'expulsió de Samu, que no va pair bé la derrota i que va disparar una pilota a un futbolista del Nàstic quan aquest estava sobre la gespa i el duel estava aturat.
Fitxa Tècnica
OLOT. Ballesté, Soler (Salinas, 66'), Barnils, Blázquez, Escoruela (Joel Arumí, 83'), Vivi, Eloi Amagat (Samu, 76'), Pedro, Xumetra, Juan Delgado i Kilian.
GIMNÀSTIC. José Aurelio Suárez, Carlos Albarrán, Alex Quintanilla, Marc Trilles, Joan Oriol, Javier Ribelles, Fausto Tienza (Francesc Fullana, 64'), Javi Bonilla (Joel, 89'), Brugui (Pol Prats, 81'), Gerard Oliva (Pedro Martín, 64') i Fran Carbia (Pol Ballesteros, 64').
GOLS. 0-1, Javier Ribelles (46'); 0-2, Javi Bonilla (63').
ÀRBITRE. Francisco Sáez Vital (Andalús). Va mostrar la targeta groga als locals Pedro, Blázquez, Kilian, Samu i Barnils; i al visitant Fausto Tienza. Va mostrar la targeta vermella a Samu (92')
INCIDÈNCIES. Partit a porta tancada a l'Estadi Municipal d'Olot.