El Nàstic baixa a la terra

El Gimnàstic de Tarragona continua sent líder, i molt líder del subgrup 3A de Segona Divisió B. Els partits d'aquesta temporada s'estan comptabilitzant per èxits, però no tot són flors i violes. Partits com el d'aquest diumenge contra el Prat, en el qual els de Toni Seligrat no van passar de l'empat al Nou Estadi (1-1), posen de manifest que el Nàstic no és només aquell equip extraterrestre a què ha tingut acostumats als seus aficionats durant aquesta 2020-21.

Seguint pel camí que està portant el conjunt grana, molt haurien de canviar les coses perquè, com a mínim, no jugués la pròxima temporada a la Primera Divisió RFEF, el que hauria d'haver estat la coneguda més col·loquialment Segona Divisió B Pro. Ara bé, l'objectiu final dels tarragonins no és aquest, sinó que és el de competir la 2021-22 a la Segona Divisió A, una categoria cent per cent professional i que està a un sol pas de la màxima divisió del futbol espanyol.

El que va fallar contra el Prat, bàsicament, va ser l'atac. L'equip grana no va ser capaç ni de generar ocasions de gol, un fet més criticable al centre del camp, ni de mostrar arguments ofensius com per a posar en perill a un rival que tan sols havia realitzat tres entrenaments durant la setmana per culpa d'un cas de coronavirus.

Dels tres jugadors de dalt, Brugui va ser l'únic que, tímidament, va donar alguna sensació de perill. Gerard Oliva va mostrar-se, com sempre, inqüestionable en la seva lluita, però mai va inquietar als centrals visitants. Sí que és cert que un davanter centre pateix molt quan no li arriben pilotes en condicions, però és un futbolista que sap que, per la demarcació en la qual juga, també s'ha de buscar la vida, i diumenge no va ser el seu millor dia.

Encara pitjor un Pedro Martín que està demanant a crits que el treguin de la banda i jugar pel centre, en el lloc d'Oliva. Brugui, per les seves característiques, sempre és un jugador més vistós i acostuma a entrar més en joc que ningú altre, però el de diumenge no va ser el millor dia pels atacants.

El mig del camp no va funcionar

Bona part de culpa que la davantera no estigués encertada la va tenir el centre del camp. Fa algunes jornades que la medul·lar se sosté per l'encert a pilota aturada de Javi Bonilla. L'esquerrà està tornant a ser, com va succeir la passada temporada, un dels homes més determinants en la faceta ofensiva, i no se'l va fitxar per a aquesta meta.

Fausto Tienza va ser qui va mantenir un centre del camp que ja fa algunes jornades que no carbura. La innegable qualitat de Javi Bonilla i de Francesc Fullana no s'està traduint, en els últims partits, en accions que serveixin als davanters per poder veure porteria. Pel que fa a la defensa, Joan Oriol tampoc va protagonitzar, precisament, el seu millor partit com a grana. No va estar encertat, igual que la resta de la rereguarda, en la qual va tornar a jugar un Pol Domingo que va actuar bé defensivament, però dubitatiu en la sortida de pilota.