El Nàstic visitarà demà un Andorra que ha posat la velocitat de creuer

El Gimnàstic de Tarragona s'enfrontarà demà a tot un FC Andorra. Serà en el partit que donarà el tret d'inici a les sis de la tarda i en el qual mesuraran forces el líder i el segon classificat, tarragonins i andorrans, respectivament.

Un total de 27 punts ha sumat el Nàstic fins ara en els 14 enfrontaments que ha disputat, pels 25 de l'Andorra en 13 duels, un partit menys que el seu rival de demà. El rival no serà tan sols complicat pels resultats que ha aconseguit, sinó perquè la seva dinàmica és molt positiva. Ha aconseguit quatre victòries i un empat en els cinc darrers enfrontaments i ha pogut fer el que semblava impensable: posar-se a tir d'un Nàstic que semblava que no tindria rival en el lideratge del subgrup 3A de Segona Divisió B.

L'Andorra va llençat i, fins i tot, ha millorat des de l'arribada d'Eder Sarabia a la banqueta. Amb jugadors de l'escola Barça, com Adrià Vilanova o Martí Riverola, els andorrans mantenen l'essència de les últimes temporades. Tant el defensor com el centrecampista aporten caràcter i personalitat a un equip que compta amb molta pólvora a la davantera. Víctor Casadesús i Carlos Martínez són dos trotamons del futbol que han trobat a Andorra un indret en el qual poden continuar fent allò que millor saben: marcar gols.

Sense anar més lluny, Casadesús, ex, entre molts altres, del Gimnàstic de Tarragona, va ser l'artífex del gol que el passat cap de setmana va donar la victòria a l'Andorra contra el Barcelona B, i a domicili. Als seus 35 anys, Casadesús ha anotat tres dianes en el que va de campanya, molt lluny encara dels set que ha aconseguit marcar Carlos Martínez, qui va marcar una de les dianes en el partit d'anada contra el Nàstic, a Tarragona.

Davant del filial blaugrana, l'Andorra va jugar amb un sistema de cinc defensors (5-3-2). Li va funcionar a la perfecció, però Sarabia acostuma a apostar més pel 4-3-3 amb què els andorrans han jugat en les últimes temporades.

Un punt d'inflexió

El partit al Nou Estadi contra l'Andorra de la primera volta va ser, per a molts, un punt d'inflexió per al Nàstic. No eren del tot bones ni les sensacions ni els resultats dels de Toni Seligrat. L'equip proposava bones idees, però no era capaç de traduir-ho en resultats que hi anessin lligats.

El Nàstic perdia 0-2 contra els andorrans i es va quedar amb un futbolista menys, per l'expulsió de Carlos Albarrán. Tot semblava perdut quan, després de mitja hora espectacular, els de Seligrat van fulminar a un equip que no sabia per on li venien. Quatre dianes que van servir de catapulta per a un equip que ara continua sent el líder, però que sap que no es pot despistar ni una engruna.

Ara, tots dos conjunts arriben més madurs, amb les idees encara més clares i coneixedors que, per pressupost (el Nàstic també per història) han de ser ferms candidats a lluitar fins al darrer sospir pel desitjat ascens a la Segona Divisió A. Encara, però, queda molt de camí.