El Nàstic voldrà agradar al Nou Estadi contra un enganyós Espanyol B

«Compte amb l'Espanyol B, per a mi és un dels equips que m'ha agradat aquesta temporada». Aquesta frase se li ha escoltat en diverses ocasions a Toni Seligrat, entrenador del Gimnàstic de Tarragona, a l'hora de valorar un equip que no ha tingut sort pel que fa a resultats, però que practica un futbol bonic, atractiu i que no agrada gens als rivals als quals s'ha d'enfrontar. Sense anar més lluny, el que serà el pròxim rival del Nàstic aquest diumenge a les dotze del migdia al Nou Estadi, va realitzar un gran partit el passat diumenge contra el Barcelona B, però va acabar caient, 0-1, continuant amb la seva particular tònica de no trobar l'èxit esperat a l'electrònic tot i merèixer millor premi.

El filial blanc-i-blau practica un futbol vistós, ràpid i atractiu, però aquestes característiques no li han servit a l'equip de José Aurelio Gay per poder completar una bona temporada a nivell classificatori. Ara mateix, el filial espanyolista és l'antepenúltim classificat del subgrup 3A de Segona Divisió B. Amb dues jornades per disputar-se, té la setena posició a 25 punts, pel que, probablement, tret d'una carambola improbable, l'objectiu dels espanyolistes serà el d'intentar descendir una única categoria. Cal recordar que el fet de no acabar entre els dos primers grups de la classificació significa l'impossibilitat de lluitar per jugar a la Primera RFEF (tercera categoria a nivell nacional), amb què l'objectiu més realista de l'Espanyol B serà intentar accedir a la Segona RFEF (quarta categoria) i no caure a la Tercera RFEF (cinquena), ja que significaria un fracàs absolut.

Un tarragoní i la davantera

Un dels màxims valors de la pedrera espanyolista és un jove nascut a Tarragona es tracta de Lluís Recasens qui, als seus divuit anys, s'ha consolidat a l'equip de Gay. És el defensor amb més minuts, ja que n'acumula 1.374 en el que va de temporada i, si la seva carrera no es troba amb cap contratemps en forma de lesió, pot convertir-se en un futbolista d'elit per molts anys.

Ara bé, el punt fort d'aquest equip és la davantera. Sempre amb el permís del també jove Gori, centrecampista de divuit anys que agrada i s'agrada jugant a futbol. Els Becerra, Jutglà i Max Svensson són els tres futbolistes amb els quals haurà d'estar més atent el conjunt grana. Jutglà és un autèntic malson per banda esquerra, mentre que Becerra, als seus 22 anys, ha anotat sis gols en el que va de temporada i el seu salt a la professionalitat està a punt de caramel. Svensson, de dinou anys, ha participat menys, però acostuma a ser un revulsiu molt a tenir en compte.

El de diumenge serà el primer partit amb públic al Nou Estadi en el que va de temporada. Els aficionats podran tornar a veure als seus en directe després d'un any sense poder entrar al camp per culpa de les restriccions provocades pel coronavirus. La Generalitat permet un miler de persones a les graderies i aquestes són les que acudiran a veure als jugadors.