Gerard Oliva es reconcilia amb el gol

Els davanters viuen del gol. Almenys, per als aficionats, dictaminar si el rendiment d'un punta és òptim o no ho és sempre s'acostuma a mesurar pel nombre de dianes que es marquen. En molts casos, la tasca dels davanters, com és el cas de Gerard Oliva, va molt més enllà d'enviar pilotes a la xarxa, però també era molt important que el punta del Gimnàstic de Tarragona tornés a marcar, i ho ha fet en el moment adequat.

El davanter de Riudecanyes no marcava des del 13 de desembre de l'any passat, quan va anotar una diana contra el Llagostera. El partit va acabar 3-0, Oliva va anotar en el 50' i, des de llavors, tot i que gairebé sempre va ser titular, mai va tornar a veure porteria. Una sequera golejadora massa perllongada, però que també té diverses explicacions.

Una, que un davanter no pot ser el que marca totes les setmanes i, una altra, que la posició de «9» al Nàstic no és ben bé la del davanter centre. En moltes ocasions durant els partits, Oliva ha hagut d'endarrerir la seva posició. Veure al davanter tarragoní en el centre del camp anant a rebre o a pentinar-la és un fet molt habitual, ja que els extrems han de ser els beneficiaris de segones jugades en aquests casos.

Ara bé, la diana d'Oliva de diumenge va ser d'autèntic «9». Centrada de Domingo, pentinada de Brugui i Oliva, amb subtilesa, la va posar, amb cama dreta, al pal esquerre, on el porter mai va poder arribar-hi. Tres partits li queden per seguir marcant.