«Volia ser el primer a tenir el carnet i vaig esperar des de les 7.10 hores»

El Nàstic és una passió per a tots aquells que el senten com a una cosa seva. Molts socis ja han renovat l'abonament, però, segons dades del club, són 1.411 els que ja poden «tocar-lo» o, el que és el mateix, que ja tenen el carnet físic a les seves mans.

D'aquestes més de 1.400 persones, el primer de tots va ser Felipe Muñoz. No és gens estrany veure'l en moltes ocasions per les instal·lacions de la Budellera, però aquest passat dilluns, 12 de juliol, hi va anar més aviat de l'habitual. «Em van avisar que dilluns ja es podien recollir els carnets», recorda Muñoz, qui fa una cronologia dels fets. «A les 7.10 hores vaig arribar, em vaig asseure al costat de la porta de l'entrada i, tot i que no obrien fins a les nou, vaig aconseguir ser el primer. Primer va començar a arribar la gent del bar i, una estona més tard, gent a buscar el carnet, però jo era el primer», afegeix.

«Em feia il·lusió ser el primer, i ho vaig aconseguir», es felicita, tot posant en valor l'equip que està fent el club, el qual, «m'està il·lusionant». «En dos anys podem ser equip de Segona A, perquè Tarragona s'ho mereix, i aquest equip l'haurà de portar l'entrenador, que per a això ha vingut», diu al respecte. Tampoc dubta del seu sentiment pel club grana. «Estimo al Nàstic des que sóc soci. He plorat, he tingut alegries i he patit molt», sentencia un Felipe Muñoz que, si pot, no es perdrà cap dels partits que jugui l'equip a casa en la temporada que arrenca el pròxim mes d'agost.

També el primer dia

També va ser molt ràpid, dilluns, José Manuel Giráldez, qui es declara «un apassionat del Nàstic» i és aquest el motiu pel qual va anar tan aviat a recollir el seu carnet. La temporada passada va tenir la «sort» de poder veure tots els partits en els quals el públic estava permès. És membre de la Penya Nàstic Les Terres de l'Ebre i li agrada l'equip, tot i que «m'agradaria que arribés un punta de 10-15 gols per temporada, que és el que ens va faltar la temporada passada», tot i que, «de moment, el veig bé l'equip».

Tampoc va fallar a la cita la família Teruel. Antonio i Rubén, pare i fill, són dos d'aquells que sempre hi són. Que no es poden veure partits, ells van a la rotonda de l'autovia a visualitzar-los. l'Antonio assegura que «trobem molt a faltar al Nàstic». «Vam tenir la sort de poder entrar un partit la temporada passada i no ens ha importat i ens hem fet socis, perquè s'ha d'estar amb el Nàstic a les verdes i a les madures», assegura taxativament el pare del Rubén. Antonio Teruel, a més, espera que «això (les restriccions pel coronavirus) acabi aviat i que tots els socis puguem entrar». «Crec que serà una situació que es resoldrà a poc a poc, hem de fer cas al que ens diguin les autoritats. Si poden entrar 1.000 persones, després seran 1.500 i així successivament», argumenta.

Pel que fa al Rubén, «sempre he tingut clar que em volia fer soci del Nàstic tot i les restriccions». «Mai he dubtat, amb què vaig pensar que podríem venir a buscar el carnet en la primera data que fos possible», afegeix. De fet, el seu pare i ell van ser el quart i el cinquè, respectivament, a recollir la targeta. «Ho vam passar malament perquè el Nàstic va fer una bona campanya i no érem allí. El que nosaltres volíem era estar al camp i donar suport a l'equip» lamenta sobre la temporada passada.