«He estat un any i mig sense entrenar perquè, per a mí, sense públic no és futbol »

—Era el Gimnàstic de Tarragona el que vostè s'esperava?

—Sí. Estic aquí perquè volia estar aquí. Després de molts anys, poder estar a dues hores de casa, per a mi és molt important. Aquest és un gran club, amb molta història i que està en condicions d'afrontar els màxims reptes possibles.

—Va estar a punt de venir en altres ocasions.

—Se'm va plantejar un parell de vegades, però vaig decidir altres opcions, i en dues altres ocasions, vaig voler venir, però el club va decidir contractar altres entrenadors.

—Abans de la seva contractació, el president va dir que l'objectiu era quedar primers. És massa pressió?

—És normal que digui això, ja que aquest club té una exigència màxima. El que ha de fer el Nàstic és estar a dalt. El campionat ja dirà si som capaços de ser primers, segons, tercers o quarts, però el que el Nàstic ha de fer és estar a dalt per tenir opcions d'aconseguir lluitar per l'ascens.

—Què li sembla la Primera RFEF?

—Serà dura i una incògnita. Els equips que hi ha pugen molt el nivell de l'antiga Segona B, ja que hi seran els millors d'aquella categoria i els que baixen de Segona A. M'estic quedant sorprès amb alguns pressupostos i amb el que s'està pagant, sembla que la gent té ganes d'apostar fort per a intentar pujar de categoria. La Primera RFEF em recorda a la Segona A, on més de la meitat d'equips volen pujar a Primera.

—Per tant, encara que hi ha menys equips respecte a la Segona B, l'ascens a Segona A serà més complicat?

—És futbol. A mi m'agrada pensar en el dia a dia, en el partit a partit. Respecto a tothom, però no li tinc por a ningú.

—Què li falta ara mateix a la plantilla?

—Un central i, després, les plantilles canvien durant les pretemporades i les temporades. Jugadors que t'havien de donar un rendiment no te l'ofereixen i també a la inversa. Per sobre de tot, vull una plantilla en la qual tothom se senti titular. A veure si pot arribar aquest central que ens falta.

—Algun jugador amb contracte podria sortir?

—Representem a una entitat. Si creiem que s'ha de fer un pas així, es farà. Les decisions sempre són professionals, mai personals. Sempre, amb el consens de tots.

—La base que hi havia de la temporada passada era bona?

—Era bona per a la Segona B d'abans, confiem que també ho sigui per a la categoria nova. És un bon grup. Si van quedar primers, alguna cosa farien bé.

—L'equip surt guanyant amb el canvi Manu García-José Aurelio Suárez a la porteria?

—Per a mi són dos grans porters, però al Manu l'he demanat personalment. És un porter de garanties i té dos ascensos.

—La decisió que Fran Miranda no continués és de l'entrenador?

—Sí, cent per cent. En aquest tipus de posició m'agraden jugadors més dinàmics i a mi em paguen per prendre decisions.

—Fins a quin punt l'equip pot acusar la baixa de Tienza?

—Hem fitxat a Yannick, que és un gran jugador.

—S'ha perdut muscle en el centre del camp o és el mig del camp que volia l'entrenador?

—No s'ha perdut muscle. Ribelles és molt dinàmic i també hem de recordar que estem molt condicionats per les fitxes.

—Què tal està treballant amb Sergi Parés?

—Sóc una persona fàcil. Som una empresa i cadascú en el seu departament fa la feina el millor que pot. Amb consens i sense imposicions.

—L'equip utilitzarà el 4-4-2 i el 4-2-3-1?

—No hi crec amb això. Al final, això és un posicionament geomètric. Els ninots es mouen durant tot el partit. M'agrada ajuntar gent a dins i també m'agrada tenir sempre dos davanters.

—Quins jugadors poden actuar per l'esquerra de l'atac del Nàstic?

—Un equip el que ha de tenir és equilibri. Si tens un lateral que t'ataca bé per fora, vull un interior que pugui jugar per dins i que s'ajunti amb els del centre del camp. Si tens un lateral més defensiu, necessitaré un extrem més extrem.

—Bonilla compta com a lateral?

—Té una cama esquerra fantàstica i la meva obligació és treure-li el màxim rendiment. Potser coixeja una mica defensivament quan juga de lateral, però pot actuar per dins i té una pilota aturada fantàstica.

—Raúl Agné es va convertir en un ídol a Girona. Creu que aquí pot arribar a produir-se una cosa similar?

—Els clubs volen estabilitat. Quan es canvia d'entrenador és perquè la gent es posa nerviosa, però el que jo puc prometre és que treballaré al màxim perquè això vagi bé.

—Els camps, amb públic, millor, no creu?

—I tant. He estat un any i mig sense entrenar perquè, sense públic, per a mi això no és futbol, i no en tenia ganes. El futbol és del futbolista i de l'espectador i, sense gent, no és futbol.