Final cruel en una bona posada de llarg (4-0)
El Nàstic comença mostrant una gran fortalesa defensiva i cau contra el Barça jugant amb deu per l'expulsió de Quintanilla en el 38'
El Gimnàstic de Tarragona comença caient golejat a l'Estadi Johan Cruyff (4-0) contra tot un Barça que va aprofitar-se de l'expulsió d'Alex Quintanilla i que es va desfermar al final del duel, deixant al final un resultat enganyós per culpa de jugades puntuals, sobretot arran dels canvis realitzats per Raúl Agné.
Mai és empresa fàcil jugar contra el FC Barcelona i no sortir-ne malparat. Ara bé, els tarragonins van ser capaços de donar la cara, mostrar-se forts defensivament i deixar unes immillorables sensacions en el primer amistós de la pretemporada. És la millor fórmula per poder seguir treballant i preparant l'inici lliguer, que és el que realment importa.
Tret de la davantera, Ronald Koeman va mostrar un onze ple de jugadors del primer equip. Dest en el lateral dret, Umtiti i Gerard Piqué a l'eix de la defensa o un trident a la medul·lar format per Pjanic, Sergio Roberto i Riqui Puig són una carta de presentació suficient com per a tenir, almenys, un infinit respecte.
El guió del partit era clar: assumir que el control seria local i intentar donar-li les menors concessions a un equip que es va penjar a l'esquena de Roberto i de Puig per atacar un Nàstic que va presentar un 4-4-2 en el primer amistós del pre-curs. Manu García en porteria va tenir com a escuders, de dreta a esquerra, a Pol Domingo, Alex Quintanilla, Marc Trilles i Joan Oriol. Els dos migcentres van ser Francesc Fullana i Javier Ribelles, el jove Karim el banda dreta, Pedro Del Campo partia des de l'esquerra i, a dalt, Edgar Hernández i Pol Prats.
L'expulsió i Manu
La primera meitat va estar marcada per dues circumstàncies claus. La primera, la justa expulsió a Alex Quintanilla per una dura entrada a Riqui Puig a set minuts del descans i, la segona, l'espectacular enfrontament que va fer Manu sota pals. L'ex de la Ponferradina és el punt de partida per a il·lusionar a una afició que té ganes de futbol i que té l'esperança que el seu equip faci coses grans aquesta campanya.
En el 26' va volar el meta per desviar una bona rematada de Roberto a passada de Puig. Dos minuts més tard, tornava a salvar el mateix Manu a rematada del mateix Roberto. Més aturades de mèrit en el 40', en el xut de falta de Pjanic motivat per la vermella de Quintanilla; en el 44', a tret de Demir des de la dreta amb cama esquerra; i en el 45', en una rematada de Peque Polo. Un total de cinc intervencions que van donar aire a un Nàstic que no aconseguia que la medul·lar connectés amb la davantera. Únicament un robatori a tres quarts va presumir perill grana, però Edgar no va poder controlar correctament l'esfèrica.
Canvis
Després del descans, el Barça va canviar completament l'equip i Agné va donar entrada a Gonzi, Caro, Iván De la Peña, Javi Bonilla, Óscar Sanz, Pol Ballesteros, Fran Carbia i Pablo Fernández. Aquest últim jugador, als 54 minuts de joc, va ser l'encarregat de provar el primer xut, encara que tímid i tou, per la banda grana. I dos minuts després va ser Joan Oriol qui ho va provar, amb cama dreta, fàcil per a Iñaki Peña. Amb un jugador menys, el Nàstic no tan sols es defensava bé, sinó que també s'atrevia a donar-se alegries en atac.
El gol del Barça, però, per inèrcia, qualitat i superioritat numèrica, havia d'arribar. I ho va fer als 60 minuts de joc, a càrrec del golejador del filial, un Rey Manaj que va rebre l'esfèrica a dins de l'àrea i que es va girar davant la tova oposició de De la Peña i va afusellar Gonzi, que no va veure per on va entrar. Ara bé, el gol no va fer canviar el discurs del Nàstic, molt ben posicionat al camp, amb dues línies de quatre homes molt juntes i amb una idea de no concedir ocasions molt adequada a la categoria en la qual haurà de competir l'equip tarragoní.
També va tenir els seus minuts Pedro Martín, que va incorporar-se al terreny de joc quan l'electrònic assenyalava el minut 72. El substituït va ser un Fran Carbia que va abandonar el camp amb molèsties. Per tant, no era necessari arriscar. Tot seguit, va entrar Jordi Avilés, del filial, per un Bonilla que també semblava que tenia algun problema físic.
A les acaballes del duel el Barça va acabar golejant. Quan mancaven cinc minuts, Collado va rematar la feina amb un xut que, desafortunadament, va topar en el cos de De la Peña abans d'entrar a la porteria de Gonzi. I un minut després, una centrada des de l'esquerra d'Abe la va rematar, amb el pit, Manaj, per anotar el tercer, després de guanyar-li la posició, novament, a Iván De la Peña. Però l'albanès en volia més i va anotar un penal als 90 minuts.