«El Nàstic ascendirà, aquest és l'únic objectiu que té aquest club»

—Com li va la vida a Tarragona?

—Molt bé. Em sembla una ciutat top. La gent és molt hospitalària i té mar, que és molt important per a mi. Sembla que porti molt més temps vivint aquí. Soc molt feliç i això també ho nota la meva família, que està lluny. Això és fonamental.

—Quin vestidor s'ha trobat?

—Gent amb moltíssima gana, bons companys. Ja vaig tenir a Alex Quintanilla de company. Hi ha una gran qualitat humana i esportiva. Tenim clar què volem fer aquest any.

—Ha notat el canvi de categoria, tenint en compte que estava més acostumat a jugar en divisions més altes?

—La Primera RFEF és nova per a tothom, però jo ja havia jugat partits a Segona B, encara que també a Segona A i Primera. A dia d'avui som un equipàs que coneix bé la categoria i el rival. Tenim un cos tècnic que sap el que fa i que ens transmet les seves idees.

—En aquest grup 2 trobaran equips com l'Atlético Sanluqueño, que juga a una cosa, i d'altres com el Barcelona B, que practica un futbol que és completament el contrari. En aquest sentit, creu que la temporada serà una espècie de muntanya russa?

—Crec que l'equip que sàpiga adaptar-se a cada estil, a cada camp i a cada situació serà l'equip que optarà a estar a dalt i a aconseguir l'objectiu. Crec que contra el Sanluqueño mereixíem més que l'empat i que davant del Barça B el resultat podria haver estat més abultat que un 1-0, però sabem a què juguem.

—A què juga aquest Nàstic?

—És un equip dominador, li agrada tractar bé la pilota, també sap contraatacar, jugar directe... Té molts registres i sap adaptar-se cada partit al que aquest requereixi. Aquest equip té tot el que ha de tenir per a ascendir.

—Encaixar zero gols en dos partits dona moral?

—Sí, és clar. Creem moltíssimes ocasions. Tindrem ocasions cada partit i, si els que estan a dalt saben que podem no encaixar gols, encara millor. Tot l'equip està sent molt contundent a nivell defensiu i això dona molta tranquil·litat.

—Manu Garcia ha hagut d'intervenir només en una ocasió en els dos partits que han jugat.

—Sí, i està bé que aturés aquella acció. Sense ser un equip ultradefensiu ni que defensa molt enrere, som un conjunt molt solidari, on tothom ajuda també en facetes defensives.

—Li ha sorprès algun jugador de la plantilla?

—Sí, molts. Hi ha jugadors que poden fer el salt a altres categories. Hi ha futbolistes com Pablo Fernández, Pedro Del Campo o Robert Simón que tenen molta qualitat. Després, ho barreges amb Joan Oriol, que per a mi és el millor jugador de l'equip... Tenim futbolistes molt bons que poden estar tranquil·lament a Segona A.

—Com a jugador veterà, Aythami també s'encarrega d'ajudar als més joves?

—Quan jo vaig pujar al primer equip de Las Palmas el capità va venir i em va acollir molt bé. Em va ensenyar i em va ajudar. Això és el que jo intento fer ara.

—Com està físicament?

—Bé, de moment, bé.

—La lesió de la temporada passada ja ha quedat enrere?

—Sí, és clar. Va ser una operació que m'havia de fer, em vaig recuperar bé, i he enfortit bé la zona.

—Quins equips veu com a favorits per a ascendir?

—No ho sé. També ens estem preguntant quants punts faran falta per aconseguir els objectius. Serà molt complicat que un equip encadeni tres victòries seguides. Està tot tan igualat, que ara mateix és molt complicat aventurar-se.

—El Nàstic serà el seu últim equip?

—Espero que sí.

—El va sorprendre ser nomenat un dels capitans?

—Els companys van votar i vaig sortir. Portava quatre dies aquí, però ja he estat capità al Córdoba o a Las Palmas.

—Quin és l'objectiu mínim que ha de tenir aquest equip?

—El Nàstic ascendirà. Sí o sí. Amb el suport de la nostra gent, que va estar fenomenal aquest dissabte. Si hi ha comunió entre els dos, l'equip estarà a dalt. Esperem poder celebrar junts l'ascens de l'equip a final de temporada, que és l'únic objectiu que té aquest club.