Aquest Nàstic no encaixa gols

El Gimnàstic de Tarragona ha començat la temporada com un llampec. S'ha situat ràpidament a la part alta de la taula classificatòria i ha aconseguit presentar candidatura, com a mínim a ser un rival dels temuts. Són molts els aspectes positius que està mostrant l'equip de Raúl Agné en aquesta arrencada, com també hi ha nombroses situacions a corregir. Ara bé, hi ha una estadística, un nombre, que segurament és el que fa més feliç al tècnic i que fa al Nàstic un equip tan perillós: encara no ha encaixat cap diana.

Un total de 270 minuts en els quals els tarragonins no han recollit cap pilota de la seva pròpia porteria, situació que únicament ha repetit un equip del grup segon de Primera RFEF, com ho és l'Atlético Sanluqueño. Això diu molt de la defensa d'un Nàstic que, per altra banda, ha marcat tres gols, el que seria un de mitjana per enfrontament disputat. Les realitzadores no són xifres per a aplaudir-les, però estan prou bé per a un equip que no encaixa i que està sent capaç de rendibilitzar molt bé els gols que marca. L'únic partit en el qual no va anotar va ser al Palmar, contra l'Atlético Sanluqueño. La resta, 1-0 contra el Barcelona B i 2-0 davant del Betis Deportivo.

Precisament, davant del filial bètic es van poder seguir veient situacions que conviden a l'optimisme. Seguint amb els gols encaixats, un dels grans culpables va ser Manu García. El meta va treure una mà espectacular en el minut 53 de partit a Raúl García. Era un tret baix i fort que semblava que entrava per la dreta del porter, però que va acabar desviat. A partir d'aquest moment, els tarragonins van despertar i van certificar el triomf gràcies a les dianes d'Edgar Hernández i de Javi Bonilla.

El Nàstic ha millorat en defensa aquesta temporada, almenys pel que s'ha vist en aquest tram inicial. En el lateral dret ha començat jugant Pol Domingo. La lesió de Carlos Albarrán, que encara estarà més d'un mes de baixa, ha provocat que el de la Pobla de Montornès s'hagi fet amb el lloc. De fet, ha ratllat a un gran nivell en els tres enfrontaments i, encara que ofensivament no té les virtuts d'Albarrán, ha tancat per complet la seva banda, on els rivals mai passen i, si ho aconsegueixen, ho fan amb moltes dificultats.

Tots sumen

El lateral esquerre continua sent propietat d'un Joan Oriol que sembla que tingui 25 anys i, a l'eix de la rereguarda, l'aparició d'Aythami Artiles ha estat una benedicció per al Nàstic, que ha trobat el seu líder de la defensa en l'ex de Las Palmas. Quintanilla, de moment, està ratllant a un bon nivell.

Ara bé, no tan sols defensen els defensors al Nàstic. El treball que fa Ribelles, que tira més enrere que cap endavant, també es nota, i jugadors netament ofensius ajuden en tot moment als del darrere. Robert Simón arriba més ràpidament que ningú a pilotes que semblen perdudes i Pablo Fernández és el clar exemple de davanter que volen tots els entrenadors: treball, treball i treball és el mode de vida de l'ex del Cornellà.