Jugador del Gimnàstic de Tarragona
«Aquí l'important és atacar i fer-ho el més aviat possible»
El lateral s'està adaptant a la metodologia de treball de Raúl Agné i no amaga que l'únic objectiu que té el Nàstic és «ascendir»
—Com es troba a Tarragona?
—Molt bé, molt feliç i il·lusionat. Se m'està tractant molt bé i tinc ganes de jugar molts més minuts.
—Està satisfet d'haver canviat l'Espanyol B pel Nàstic?
—Sí. Potser d'entrada sobta una mica sortir d'un filial, però un ha de créixer i de prendre una decisió.
—Va ser difícil prendre la decisió?
—No. Aquest equip és ambiciós i el club m'ha agradat sempre.
—En quin moment es va posar en contacte amb vostè el Nàstic per fitxar-lo?
—El primer contacte va ser alguns mesos abans de la signatura, però van tornar a activar l'interès en els últims dies de mercat i vam signar ràpidament.
—Va estar esperant tant de temps per fitxar per algun equip perquè tenia la il·lusió de signar amb algun club de categoria superior o, potser, perquè esperava un gest de l'Espanyol?
—Sí, esperava tenir una oportunitat a l'Espanyol, però una vegada iniciat el mercat ja ens vam posar a esperar que sortís alguna cosa. La idea era Segona A, però no va poder ser.
—Vicente Moreno (actual entrenador de l'Espanyol) va parlar amb vostè?
—No.
—Ell és tot un ídol a Tarragona.
—Sí, ho sé.
—És molt complicat el pas d'un vestidor amb nois joves a un altre amb veterans?
—Sí, però era un canvi necessari. Brusc, però si tots els vestidors són tan acollidors com el del Nàstic, el pas és senzill.
—Aquest era l'equip que s'esperava?
—Sí, un equip dur, que té les idees clares.
—Estar tan amunt a la classificació és positiu a nivell mental, o pot induir a la relaxació?
—L'objectiu és ascendir i la manera més ràpida de fer-ho és sent campions.
—Està sent difícil entrar a l'equip.
—Sí, hi ha molta competència, però espero tenir més minuts per poder ajudar.
—En l'últim partit del Nàstic, el de la victòria amb remuntada inclosa contra l'Alcoyano (2-1), vostè va ser fonamental, ja que va quallar uns grans minuts al final amb passada de gol inclosa. Creu que li servirà per tenir opcions de ser titular aquest diumenge a Andorra?
—És decisió de l'entrenador. Estic fent el treball que em demana i esperaré la meva oportunitat per poder jugar d'inici.
—Es va sentir còmode sortint com a revulsiu i actuant en l'extrem esquerre?
—Sí, sempre m'hi sento.
—Raúl Agné ha comentat en diverses ocasions que un dels punts forts d'aquest equip és el fet que sempre que surt algú des de la banqueta millora el que hi ha. Creu que aquesta és una situació clau per poder aspirar a l'ascens?
—Un equip que té l'objectiu d'ascendir no pot comptar només amb onze jugadors. Per tant, vincular-ne als màxims possibles, ajudarà molt a afrontar de la millor manera els finals de partit.
—Canvia molt la forma de jugar en un filial que al Nàstic?
—Sí. Els objectius amb pilota són diferents. En els filials es busca la formació i, habitualment, mitjançant la possessió de la pilota. Aquí, l'important és atacar i fer-ho el més aviat possible.
—Què li va demanar l'entrenador contra l'Alcoyano?
—Profunditat i centrades.
—Havia jugat en més ocasions a l'Espanyol B com a extrem?
—Algunes vegades, potser més com a carriler.
—Agné va dir que vostè també se sent còmode en el lateral dret.
—M'hi trobo molt a gust. Sempre que tingui la banda per a mi i pugui gaudir de profunditat i d'u contra u, estaré còmode.
—Si l'equip no aconsegueix pujar a Segona Divisió A, estarem parlant d'un fracàs o d'una decepció?
—Potser seria una decepció, ja que l'objectiu és ascendir. Espero que mai arribi a passar.
—Es veu vestint la samarreta del Nàstic a Segona Divisió A la pròxima temporada?
—Sí.