Vilallonga i Llorenç, connectats via Nàstic

El Gimnàstic de Tarragona té la capacitat i la virtut d'unir a les persones. Més de 200 aficionats del club grana van fer acte de presència aquest diumenge a l'Estadi Nacional, on els tarragonins van caure derrotats 2-0 contra el FC Andorra. L'ambient a les graderies del camp va ser espectacular. Tothom va pujar amb els seus cotxes particulars a territori andorrà. Bé, gairebé tothom. Dos d'aquests aficionats ho van fer sobre dues rodes i sense motor.

Ricardo Pacheco i Marc Marruecos van prendre una determinació: fer el mateix camí que l'equip i que la resta d'aficionats amb les seves respectives bicicletes. Pacheco, que va ser president de les penyes del Nàstic en una època anterior, va sortir cap a Andorra des de Vilallonga del Camp. Ho va fer a tres quarts de cinc de la matinada de diumenge. Més optimista va ser Marruecos qui, des de Llorenç del Penedès, va pujar a la bici a dos quarts de vuit del matí.

El viatge no van ser tot flors i violes. Almenys, per a Pacheco, qui va començar a tenir contratemps des de ben aviat. «Vaig agafar algun sot i em va saltar la caixa de recanvis a l'alçada de la Riba», lamenta, tot recordant que «vaig estar buscant tot el que em va caure durant l'incident». Aquest inconvenient va provocar que perdés temps i que sumés una aturada a les tres que tenia previstes abans d'arribar a Andorra. A Marruecos el viatge li va anar més rodat. La seva idea d'anar a Andorra en bici va sorgir de la següent manera: «Jo em dedico a córrer curses de muntanya, em vaig lesionar i vaig haver d'aparcar-ho». «Juntament amb el meu entrenador, vam decidir posar-nos a fer bicicleta, ja que m'anava bé per a la lesió», afegeix.

Marruecos va recórrer un total de 198 quilòmetres i, amb les aturades incloses, va trigar vuit hores i mitja. Pacheco va acumular un total de 176 quilòmetres en vuit hores i 44 minuts. Una gran fita per a dues persones que, tot i que no es coneixien prèviament, han iniciat una amistat que podria acabar amb els dos fent el mateix camí cap a Castelló en dues setmanes, amb motiu del partit del Nàstic. «Voler és poder. Si nosaltres podem anar en bicicleta a qualsevol indret, el Nàstic ha de voler i poder pujar», sentencia un Pacheco que recorda que «en una altra època viatjava molt amb bici amb el Nàstic i el meu últim trajecte va ser l'any 2007, a Sòria».