El Nàstic guanya els quatre primers duels a casa després de 26 temporades

En cap cas pot quedar a l'oblit el que va aconseguir aquest dissabte el Gimnàstic de Tarragona. I és que va guanyar, contra el Sabadell (1-0), el partit que suposava el quart triomf seguit a casa. L'any passat sí que es van aconseguir guanyar quatre duels a terreny propi de forma consecutiva, però el que és una autèntica fita és sumar de tres en tres en els quatre primers duels de la temporada. Això no s'havia vist a Tarragona des de la temporada 1995-96.

Amb Jordi Gonzalvo a la banqueta, els tarragonins van completar una gran campanya, que no va poder acabar amb el colofó de l'ascens a la categoria de plata del futbol espanyol. En la promoció per pujar, els tarragonins van fallar. Ara bé, va ser un curs per a emmarcar, amb jugadors de la talla d'Arumí, sota pals, o José Naranjo, César Esteban, Jordi Grabulosa, Gerard Escoda, Menchi, o Kiko Ramírez a la gespa. Un equip de somni que no va poder assolir la seva meta, però que va donar grans tardes de futbol a una afició enganxada completament als seus i que va gaudir de valent.

L'Hospitalet (2-1), Manlleu (3-0), Terrassa (3-2) i Espanyol B (2-1) van ser els quatre conjunts que van caure derrotats en l'inici de temporada de fa 26 anys. En el següent duel, el Levante (1-3) va vèncer als tarragonins i va trencar amb la gran ratxa. En aquella ocasió, però, els bons resultats a Tarragona coincidien amb punts fora, ja que els tres primers desplaçaments van acabar amb empat a Sant Andreu (1-1) i victòries d'Ontinyent (0-2) i Castellón (1-2).

Sense encaixar

El Nàstic de Raúl Agné ha guanyat a casa al Barcelona B (1-0), al Betis Deportivo (1-0), a l'Alcoyano (2-1) i al Sabadell (1-0). Partits molt ajustats que han servit per demostrar l'eficàcia dels tarragonins de cara a porteria i també per poder deixar clar que és molt complicat marcar-li un gol a aquest equip quan actua davant de la seva afició.

El partit d'aquest dissabte, en el qual el Sabadell va tornar a casa seva de buit, va ser un duel d'aquells que donen títols o que ajuden a complir objectius. Fins a tres gols cantats va tenir a les seves botes el conjunt d'Antonio Hidalgo, però cap de les ocasions va entrar. Ara bé, el Nàstic només va disparar entre els tres pals en una ocasió, la del minut 61 de Fran Carbia, a passada de Robert Simón per la banda dreta. El menut davanter, com acostuma a fer, no va fallar i li va donar tres punts a un Nàstic que aconsegueix no desenganxar-se de la zona alta.